16 de maig 2023

El Mercat de Santa Caterina i l'Hotel Edition.

Un altre cas de transformació gentrificadora va ser el del Mercat de Santa Caterina. Recordo els anys noranta anar a veure els carrerons plens d'activitat, amb embalums, productes, gent per tot arreu. M'agrada molt la descripció que fa en Cirici a Barcelona Pam a Pam perquè s'ajusta molt bé als meus records: "presenten un gran valor pintoresc els seus interiors, amb les naus emblanquinades, cobertes amb grans armadures de fustam, i els passatges descoberts, que es resguarden del sol amb veles, persianes i ràfecs mòbils. Això dona a tot el conjunt un assenyalat i exòtic caràcter mercadal nord-africà"

Vaja que l'activitat del mercat era enorme, transversal. Però clar, aquest exotisme que descriu Cirici, vol dir no control per part de les administracions, vol dir que la gent pot fer vida social , guanyar-se la vida utilitzant un espai urbà poc fiscalitzat. Economies de baix extracte social. Qui voldria construir un hotel en un lloc així?

Una vegada activat el "Pla de Mercats de Barcelona" es deixa que el mercat es degradi no fent més que el manteniment mínim. El crit és unànime: S'ha de reformar el mercat. Les obres comencen a finals de 1997 i s'allarguen fins al... 2005. Vuit anys de paret. Aquesta que recull les fotos de principis de l'any 2000. Em va impactar molt, ho recordo, veure un lloc amb tanta vida completament mort gràcies a una paret que va ser-hi durant vuit anys. Uns 2900 dies. A l'especulació li va bé allargar el temps a les persones se'ns passa volant. 

Com diu Adrián Hernández Cordero al seu article ¿Mercados, museos o malls? (article) "La estrategia gubernamental en Barcelona ha consistido en reconstruir los mercados y en la medida de lo posible erradicar a los comercios antiguos y tradicionales que no cumplían con las nuevas directrices. Ello implica que sólo se mantengan los negocios más competitivos que se han adaptado a los nuevos patrones de consumo de la población que vive y visita la ciudad."

I per acabar del mateix article: "La turistificación del centro de las ciudades tiene múltiples implicaciones socio-espaciales. Si el proceso de gentrificación se caracteriza por atraer a población de mayores recursos y con un estilo de vida diferente que sustituye a los antiguos habitantes de clases bajas, el turismo trae población flotante que transita y consume en la zona. Sus estancias son cortas, y en muy pocas ocasiones se implican en la vida cotidiana del lugar que visitan. Por lo tanto, a medio y largo plazo, las transformaciones provocadas por la creciente popularización de los pisos turísticos y por las modificaciones de servicios y productos ofrecidos podrían tener consecuencias graves para los vecinos de menores ingresos del barrio, debido a que experimentarían procesos de tematización, teniendo como efecto el desplazamiento."

I així va ser al mercat de Santa Caterina. Un arquitecte estrella, el Miralles, un projecte sobredimensionat destinat a transformar el barri i obrir-lo a la ciutat, és a dir expulsar tots els seus habitants de rendes baixes. Com bé reconeix la mateixa Benedetta Tagliabue : "Este proyecto fue la transformación urbana que he vivido más de cerca. El mercado estaba absolutamente en un interior. Abrimos parte del barrio y al mismo tiempo hicimos que el barrio se abriera a la ciudad y fuera más visible." 
I Així, és clar, per fi va poder obrir l'hotel Barcelona Edition de la cadena Marriott just davant. Bé i tot que els comentaris de google no són gaire encoratjadors: "Les habitacions tenien vistes · Els clients valoren positivament que les habitacions estiguessin netes, però alguns han dit que eren petites i que el manteniment es podria millorar."











Barcelona, barri de Santa Caterina, març 2000.

10 de maig 2023

Mercat de Sant Antoni, el temps dels diners.

Vaig arribar a la Ronda Sant Pau el maig del 2000 i vaig marxar el 2011, quasi dotze anys.

El mercat de Sant Antoni portava "semiabandonat" des d'abans que jo arribés i no va ser fins a octubre de 2009 que van començar les obres de remodelació que van durar fins al maig de 2018. La remodelació va costar 80 milions d'euros un 33% més del que s'havia pressupostat i va durar nou anys. Bé de fet més perquè la llosa del mercat provisional no s'ha tret fins aquest passat 2022. Parlem doncs d'un lapse de temps d'uns vint anys. Els 9 primers en els quals el manteniment del mercat era el mínim, la deixadesa absoluta de l'edifici feia que es demanés la seva remodelació des de tots els "sectors". 

Les fotos reflecteixen aquesta època. Una decadència volguda. Una manera de controlar la dinàmica social del mercat. Com en molts altres llocs de la ciutat i a totes les remodelacions dels mercats, deixar que caigui a trossos per després remodelar, fiscalitzar i convertir l'espai en un lloc "modern" amb un gran supermercat, zones de "degustació" i una franquícia de gimnàs. En lloc d'una remodelació ràpida, senzilla i pràctica, una obra faraònica.

La dinàmica social del mercat de Sant Antoni era tan gran que no se l'han carregat del tot, bé i tot que sembla un centre comercial, moltes dinàmiques interessants continuen presents com el mercat de llibres del diumenge i l'intercanvi de cromos al carrer, o les botigues de roba de tota la vida al seu voltant i interior. També s'han apropiat l'espai de sota el jovent per fer balls, coreografies i altres històries.

Però sí, vint anys de remodelació. Tota una vida per la gent, però només una mica de temps pels diners de l'especulació i la propietat. El temps de l'ésser humà i el temps dels diners.


















Barcelona, Mercat de Sant Antoni. 26 Gener 2009.






12 de març 2023

La Modelo, un pati d'esbarjo?

A finals del 2019 vaig visitar la seu central de la Stasi a Berlín. Fa molt de temps que és un colpidor museu sobre el control i la repressió de la població durant la guerra freda. Penso en això, perquè aquests dies he estat treballant a la presó Model de Barcelona, que fa set anys que és tancada. Vaig entrar el 2008 per fer un reportatge i ja havia entrat fa uns anys ja tancada. Em va semblar i em sembla un lloc funest. Però no havia vist el "procés de transformació" en el que està en aquests moments. Sota el meu parer un lloc com la "Modelo" és un lloc de memòria històrica, de recolliment i d'entendre el passat per no repetir-ho i em provoca un enorme respecte per tot el sofriment que representa, pels represaliats, pels familiars, per totes les persones que van patir la repressió durant més de cent anys.

Però la Barcelona parc temàtic s'ha apropiat de l'espai. El pati d'ingrés, on millers de familiars de presos van passar angoixa, por, i jo que sé que més, és ara el pati de l'escola del costat, els nens i nenes corren i criden davant de l'estafeta de paqueteria on van matar a Salvador Puig Antich. Els Castellers de l'esquerre de l'eixample també utilitzen l'espai per fer els seus assaigs aliens a qualsevol cosa que no siguin ells mateixos. L'individualisme egoista portat a un espai de memòria. Em va fer recordar els selfies d'Auschwitz. Quina inconsciència, quina vergonya i falta de respecte que ens condemna, mai millor dit, a repetir el passat, des de la més absoluta falta de perspectiva del present que vivim, submergits en el nostre individualisme egoista.


                      Pati de l'edifici d'accés a la presó Model de Barcelona. "La Model es transforma"


11 de març 2023

7 de febr. 2023

Morts al carrer a Barcelona.


Dos morts en dos dies a Barcelona ciutat. Sis morts al carrer des de principi d'any a la ciutat de Barcelona. La foto es del Portal de l´Àngel el 2007. Una persona sense sostre trobada morta davant del llavors Galerias Preciados. El cap de seguretat va intentar que no fes la foto i de fet va sortir publicada al ADN, només la part de sota...