Vaig arribar a la Ronda Sant Pau el maig del 2000 i vaig marxar el 2011, quasi dotze anys.
El mercat de Sant Antoni portava "semiabandonat" des d'abans que jo arribés i no va ser fins a octubre de 2009 que van començar les obres de remodelació que van durar fins al maig de 2018. La remodelació va costar 80 milions d'euros un 33% més del que s'havia pressupostat i va durar nou anys. Bé de fet més perquè la llosa del mercat provisional no s'ha tret fins aquest passat 2022. Parlem doncs d'un lapse de temps d'uns vint anys. Els 9 primers en els quals el manteniment del mercat era el mínim, la deixadesa absoluta de l'edifici feia que es demanés la seva remodelació des de tots els "sectors".
Les fotos reflecteixen aquesta època. Una decadència volguda. Una manera de controlar la dinàmica social del mercat. Com en molts altres llocs de la ciutat i a totes les remodelacions dels mercats, deixar que caigui a trossos per després remodelar, fiscalitzar i convertir l'espai en un lloc "modern" amb un gran supermercat, zones de "degustació" i una franquícia de gimnàs. En lloc d'una remodelació ràpida, senzilla i pràctica, una obra faraònica.
La dinàmica social del mercat de Sant Antoni era tan gran que no se l'han carregat del tot, bé i tot que sembla un centre comercial, moltes dinàmiques interessants continuen presents com el mercat de llibres del diumenge i l'intercanvi de cromos al carrer, o les botigues de roba de tota la vida al seu voltant i interior. També s'han apropiat l'espai de sota el jovent per fer balls, coreografies i altres històries.
Però sí, vint anys de remodelació. Tota una vida per la gent, però només una mica de temps pels diners de l'especulació i la propietat. El temps de l'ésser humà i el temps dels diners.
Barcelona, Mercat de Sant Antoni. 26 Gener 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada