Time, Jacint Ferrer, el desahucio del siglo, va guanyar ahir el premi Montserrat Roig de Periodisme Social que dona l'Ajuntament de Barcelona. Time és temps, vuitanta-nou anys de vida en un mateix apartament fins que uns inversors van comprar la petita finca de tres pisos i el van voler desnonar. La pressió dels veïns, dels moviments contra els desnonaments van aconseguir aturar el que finalment no va poder evitar la seva mort a finals de l'any 2020. En una de les últimes visites a l'hospital on era ingressat la seva filla Emi li va dir que havia pagat el més corrent de lloguer. En Jacint li va dir que no ho hauria d'haver fet.
Time, Jacint Ferrer, el desahucio del siglo, ganó ayer el premio Montserrat Roig de periodismo social que otorga el Ayuntamiento de Barcelona. Time es tiempo, ochenta i nueve años de vida en un mismo apartamento hasta que unos inversores compraron la pequeña finca de tres pisos y lo quisieron desahuciar. La presión de los vecinos y los movimientos anti-desahucios evitó lo que finalmente no pudo evitar su muerte a finales de 2020. En una de sus últimas visitas al hospital su hija Emi le dijo que había pagado el último mes de alquiler. Jacint le dijo que no debía haberlo hecho.
Time, Jacint Ferrer, l'éviction du siècle, a remporté hier le prix Montserrat Roig du journalisme social décerné par la mairie de Barcelone. Time c'est le temps, quatre-vingt-neuf ans à vivre dans le même appartement jusqu'à ce que certains investisseurs achètent la petite maison de trois étages et veuillent l'expulser. La pression des voisins et les mouvements antiexpulsion ont empêché ce qui n'a finalement pas pu empêcher sa mort fin 2020. Lors d'une de ses dernières visites à l'hôpital, sa fille Emi lui a dit qu'elle avait payé le dernier mois de loyer. Jacint lui a dit qu'elle n'aurait pas dû.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada