La noia i la calavera. Una mica de miopia periodística/La Chica y la calavera.Un poco de miopía periodística/ La fille et la tête de mort. Un peu de journalisme myopie

07/11/2006.

La noia i la calavera. Una mica de miopia periodística.
En aquesta ocasió jo venia corrents dels jutjats de Passeig Lluís Companys, i tornava cap a casa per enviar les horroroses fotos d'algun tipo emmanillat amb la cara tapada, mogut i mal enquadrat per ADN. Havia sentit que al carrer Pou de la figuereta "el forat de la vergonya" havien trobat uns enterraments del segle VII. Vaig passar per veure. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure una noia amb rastes en un forat desenterrant lo que semblava una calavera. La visió era directa i vaig esperar un rato... la calavera va anar sortint mostrant unes dens quasi millors que les meves, va sonar un telefon i la noia va agafar el mòbil... 1400 anys separaven les dues accions.Em va semblar una foto fantàstica, la vaig proposar a en Tito Ros de ADN, que va dir que s'ho miraria, però no en van fer ni cas a la redacció. Llavors vaig fer un imageweek que funcionava molt bé. Uns mesos més tard tot dinant amb L'Eugeni Madueño, em va explicar que quan va rebre la foto l'havia fet córrer per la redacció de la Vanguardia, però que va rebre com a única resposta una pregunta: I qui es aquest tio que ha fet la foto? Es una de les meves fotos preferides.
La Chica y la calavera.Un poco de miopía periodística
En esta ocasión volvía a toda pastilla de los juzgados  del Passeig Lluis Companys, para ir a casa a enviar unas fotos horrorosas de algún tipo con manillas, la cara tapada , movido y mal encuadrado para ADN. Tenia oído que en la calle Pou de la Figuereta, “el agujero de la vergüenza” habían encontrado unos enterramientos del siglo VII, y pasé a ver. Mi sorpresa fue enorme cuando vi una chica con rastas desenterrando una calavera, la visión era directa y me quede esperando un rato… la calavera iba saliendo y de repente sonó un teléfono i la chica cogió su móvil… 1400 años separaban las dos acciones! Me pareció una foto fantástica y la propuse a Tito Ros de ADN, que me dijo que lo miraría, pero nadie de la redacción le hizo ni el menor caso. Entonces hice y envié un Imageweek con ella. Unos meses más tarde comiendo con Eugeni Madueño, me explicó que al recibir la imagen la había movido por la redacción de la Vanguardia, y que como única respuesta consiguió una pregunta: ¿y quien es este tío que ha hecho la foto? 
Es una de mis fotos favoritas.
La fille et la tête de mort. Un peu de journalisme myopie.
Ce jour-là je courrais chez moi pour envoyer de photos faites ou tribunal de Barcelone pour le journal ADN. j'avais entendu dire que dans la rue "Pou de la Figuereta", on avait trouvé des enterrements du VII siècle et j'ai décidé de passer voir. Et quelle surprise, quand j'ai vu cette fille en train de déterrer cette tête de mort. La vision était directe et j'ai décidé d'attendre un moment. La tête de mort se montrait avec de dents presque meilleurs que les miens, alors un téléphone a sonné et la jeune fille a pris son portable... 1400 ans séparent ses deux actions. J'ai pensé que c'était un moment et une photo fantastique, j'ai passé la photo à Tito Ros du journal ADN, mais personne n'a vu l'image chez ADN. J'ai fait alors un Imageweek avec la photo. Quelques mois plus tard rédacteur en chef de La Vanguardia (un grand quotidien de Barcelone) il m'expliqua qu'au moment de recevoir l'image il l'avait bougé dans la rédaction, mais l'unique réponse qu'il avait trouvé etait: Qui est se tipe qui ha fait la photo? Ben voilà une de mes photos préférés!

vaig fer un muntatge amb les fases del desenterrament.
Hice un montage con las fases del desentierro de la calavera
J'ai fait un montage avec les différentes fasses du déterrement

La noia al forat i una vista general de les excavacions
La fille dans le trou et une vue génerale des excavations
La chica en el agujero y una vista general de las excavaciones

Turista arqueado y le Lydia/ turista corbat i Le Lydia/Touriste courbe et Le Lydia

LA FRANCE EN VACANCES
Imageweek 154

Turista arqueado y "le Lydia".
Turista corbat i Le Lydia/
Touriste courbe et Le Lydia
Le Barcarès, Roussillon. 11/08/2011

Afinant el retrat de premsa. Afinando el retrato de prensa . J'affine le portrait de presse.

Alguns retrats fets darrerament per la revista Theknos.
Algunos retratos hechos últimamente para la revista Thecknos.
Quelques portraits faits dernièrement pour le magazine Thecknos.

Ramon Pascual, president del Sincotró Alba.  Theknos 154.Juny 2011

Cònsol general del Japó a Barcelona. Thecknos 153 maig 2011

Joan Amorós secretari general de Ferrmed. Thecknos 155 juliol 2011.

Ramon García Bragado, tinent d'alcalde d'urbanisme de BCN.  Theknos 151 març 2011

Anna Rosa Martín, delegada Greenpeace Catalunya. Theknos 150 febrer 2011.

Manel Pousa, "Pare Manel". Theknos 148 Desembre 2010.

Emili Rousaud, Director general FactorEnergia. Theknos 152 Abril 2011.

LONDON CALLING

Alfred Hitchcock, Monty Python, Michael Caine, Spitting Image, Oasis, Benny Hill, George Orwell, The Young Ones, The Housemartins, Joe Strummer, Charles Darwin, Virginia Woolf, Tate Modern, Charles Chaplin, Jack The Ripper, William Shakespeare, The BBC, the London Bridge, Rolling Stones, Amy Winehouse, Sex Pistols,Sid Vicious, Harrods, David Bowie, the tube, Partenón frieze, Virginia Woolf, Picadilly Circus, Ken Loach, The Big Ben, Dr Jekyll and Mr Hyde, Sherlock Holmes, Scotland Yard, Speakers' Corner, Rowan Atkinson, Oxford-Cambrigde...

City of London 11/09/2004

Y la City, una representación física de las elites financieras que contiene y que controlan el poder y la economía. La economía de extensos barrios repletos de jóvenes sin trabajo que no pueden aspirar al estado del bienestar que les han vendido los mass-media y que se supone proporcionan los bienes materiales...

Et la City, une représentation physique des élites financières anglaises qui ont le contrôle du pouvoir et l'économie. L'économie de grands banlieues bourrés de jeunes sans travail, comme à Paris et qui ne peuvent prétendre a l'état-providence que les mass-media leur ont vendu...

City of London 11/09/2004

I la City , una representació física de les elits financeres que s'hi troben, controlen el poder i la economia. La economia del gegant extraradi farcit de joves sense feina que veuen com no poden aspirar al estat del benestar que els hi han venut els mass-media i que suposadament proporcionen els bens materials...

Fuji Superia 400, Fuji Provia 100,  Nikon F90, 28-105 f 3,5/4,5.  Scaner Epson Perfection 2400 Photo.

Notting Hill, 09/09/2004

Los incidentes en Big Picture/ els incidents a Big Picture/ les émeutes a Big Picture http://www.boston.com/bigpicture/2011/08/london_riots_update.html

La Central de la Ferralla i en Joan Fontcuberta/La central de la chatarra y Joan Fontcuberta/La central de la ferraille et Joan Fontcuberta

Stanislas i Marc recollidors de ferralla a Barcelona.  Carrer Badajoz 112 de Barcelona.

La central de la ferralla i en Joan Fontcuberta.

Ahir vaig estar unes hores al carrer Badajoz 112, una central de ferralla i casa d'un parell de centenars de persones africanes. Volen crear una cooperativa per poder sobreviure, la majoria treballaven en construcció, cambrers, han fet de tot. Ara només els hi queda la ferralla. Ells volen, però el sistema els deixarà? Preparant aquest post  acabo de sentir en Joan Fontcuberta per la ràdio, el seu elitisme es tant superficial que fa riure, i distancia encara més la suposada fotografia artística (?) que practica, del gran públic i evidentment de la central de ferralla del Poblenou.

La central de la chatarra y Joan Fontcuberta.

Ayer estuve unas horas en la calle de Badajoz 112 de Barcelona, una central de chatarra y casa para un par de centenares de personas africanas. Quieren crear una cooperativa para sobrevivir, la mayoría de ellos trabajaba en la construcción, de  camareros, han hecho de todo. Ahora solo les queda el hierro. Ellos quieren, pero ¿el sistema les dejará? A todo esto acabo  de escuchar a Joan Fontcuberta por la radio, su elitismo es tan superficial que da risa y lo distancia aún más a él, y la supuesta fotografía artística que practica, del gran público. Y por supuesto de la central de la chatarra del Poblenou.
La central de la ferraille et Joan Fontcuberta.
J'ai passé hier quelques heures rue Badajoz 112 de Barcelone. C'est une central de ferraille ou deux centaines d'africains tentent de continuer de vivre en travaillant de ramasseurs de ferraille dans les rues de Barcelone. Ils veulent créer une coopérative. Avant la crise ils avaient du travail dans le secteur de la construction, comme garçon de café... maintenant ils ont que la ferraille. Le système leur permetra? Pendant que j'écris ce post, j'ai entendu dans la Radio le "photographe" Joan Fontcuberta (http://www.fontcuberta.com/) son élitisme et tellement superficiel qu'il fait rire et l'éloigne encore plus, d'un public générale,  comme de la central de ferraille du Poblenou de Barcelone.

On discute rue de Badajoz 112, Poblenou de Barcelone

El ionqui de la Baixada del Caçador/ El yonqui de la Baixada del caçador/ Le drogué de la rue Baixada del Caçador.

El ionqui de la Baixada del Caçador.

Aquest dia de principis de febrer  de l'any 2000 vaig decidir anar a fer un volt per el barri gòtic, llavors encara vivia al carrer Consell de Cent, i era la època del Satanasa i l'Arena, i jo era molt actiu en foto de carrer ja que feia un temps que treballava per L'Informatiu de Sants que sortia en blanc i negre. Així que al principi tirava en negatiu blanc i negre i tot el revelat el feia jo, sempre anava carregat amb negatiu TriX o neopan fuji que m'agradava molt. La heroïna ja no estava de moda però encara es veien ionquis pels carrers del raval i evidentment a Can Tunis, no tants com als 80 o al principi dels noranta, on recordo la gent passant per sobre d'un ionqui col.locat al carrer Sils a prop del passatge de la Pau.

Aquesta imatge ja no es gens habitual a carrers tant cèntrics, sobretot el fet de veure'ls així, però al voltant de les narcosales com la de Drassanes , es poden veure desenes de ionquis. Aquell dia vaig anar a veure la muralla Romana i baixava pel carrer Lledó (un dels més bonics de Barcelona) i vaig girar pel carrer Baixada del Caçador, tot baixant entre dos cotxes vaig veure aquesta escena. Recordo que vaig passar de llarg només mirant incapaç de fer cap foto, però unes passes més endavant vaig decidir tornar enrere i fer una foto, si s'en adona marxo corrents, vaig pensar, però clar, no va adonar-sen. El primer disparo està mogut ja que amb els nervis vaig disparar massa lent, però els quatre següents ja son a foco i clavats. Vista amb el temps , penso que es una llàstima no tenir més informació de l'entorn, una foto més angular. Ara no la faria tant tancada, error de principiant, però crec que es una foto impactant que recorda una Barcelona desapareguda. Després de l'ultim disparo va apareixer una patrulla de la policia nacional i vaig marxar.

Nikon F90X , objectiu 24-105 f3,5/4,5, pel.licula Kodak Tri-X ,revelador Ilford ID-11 a 20º 1+1i 10 minuts. Escàner de negatiu directe amb Epson perfection 2400.

El yonqui de la "Baixada del Caçador".

Este día de principios de febrero del año 2000, decidí ir a pasear por el barrio gótico de Barcelona, entonces vivía en la calle Consell de Cent y era la época del Satanasa y la disco Arena. Yo era muy activo en foto de calle ya que hacía un tiempo que trabajaba para el Informatiu de Sants, que se editaba en blanco y negro y todo el proceso de revelado lo hacía yo mismo. Así que iba siempre con la cámara cargada con TriX400 o fuji neopan 400 o 1600 que me gustaba mucho.

En esos años la heroína ya no estaba de moda pero aún se podía ver muchos yonquis por las calles del Raval, y evidentemente en Can Tunis, no tantos como en los 80  o al principio de los noventa cuando recuerdo la gente pasar por encima de un yonqui en la calle Sils, cerca del Passatge de la Pau. 

Esta imagen ya no es nada habitual en calles tan céntricas, sobretodo en esta posición, pero alrededor de las narcosalas como la de Drassanes, aún pululan decenas de yonquis. Ese día fui a ver el barrio de la muralla romana, y bajaba por la calle Lledó (una de las más bonitas de Barcelona) y torcí por la Baixada del Caçador, entre dos coches vi esta chocante escena. Recuerdo que pasé de largo incapaz de fotografiar, pero unos pasos más adelante decidí hacer marcha atrás e intentar una foto, "si se da cuenta siempre puedes salir corriendo", pero claro no se dio cuenta... el primer disparo está movido ya que con los nervios disparé demasiado lento, pero los cuatro siguientes ya están clavados y a foco. Vista con el tiempo de por medio, me doy cuenta que el encuadre es demasiado cerrado y que falta entorno, una foto más angular, error de principiante, pero creo que es una foto impactante que recuerda una Barcelona desaparecida. Después del último disparo apareció una patrulla de la policía Nacional y entonces me largué. Nikon F90X , objetivo 24-105 f3,5/4,5, película Kodak Tri-X ,revelador Ilford ID-11 a 20º 1+1i 10 minutos. Escáner de negativo directo con Epson perfection 2400.

Le drogué de la "Baixada del Caçador."
Ce jour-là début février 2000, j'ai décidé de me promener dans le quartier gothique de Barcelone, à cette époque je vivais dans un apart rue du Consell de Cent et je travaillai a L'Informatiu de Sants, qui était imprimé en noir et blanc. Alors j'étais très actif dans la photo de rue et je portais toujours l'appareil photo chargé avec du film noir et blanc TriX et Fuji Neopan 400 o 1600.Ces années, l'héroïne n'était plus à la mode, mais on pouvait voire encore beaucoup de drogués dans les rues du Raval et Can Tunis dans le port. Cette image et maintenant pas habituelle dans les rues du centre- ville, mais on voit encore de personnes se droguer près des sales spéciales pour les drogués comme à Drassanes au Raval.

Ce jour-là je suis allé au quartier de la muraille romaine et en bas de la rue Lledó (l'une des plus belles de Barcelone) j'ai pris la rue "Baixada del Caçador", entre deux voitures, j'ai vu cette scène choquante. Je me souviens bien, je suis passé devant mais j'ai pas fait de photo. Quelques mètres plus en avant j'ai décidé de me retourner et faire la photo, "je suis toujours à temps de fuir" j'ai pensé. Mais, bien sûr, il n'a rien vu ni senti... J'ai fait donc cinq photos, la première nulle. Avec le temps je me rends compte que le cadre est trop serré, mais je pense que c'est une image magnifique d'une Barcelone qui n'existe plus. Après la dernière photo une patrouille de la Police nationale est arrivé et puis je suis parti.Nikon F90X , objectif 24-105 f3,5/4,5, Kodak Tri-X , Ilford ID-11 a 20º 1+1i 10 minutes. Escaner de negatif directe avec Epson perfection 2400.

PARIS,TOKYO semejanzas/semblances/similitudes

PARISTOKYO. Passejant per el cementiri de Montparnasse, em vaig adonar que el paisatge de la Tour Montparnase era molt semblant a una foto que vaig fer de la Mori Tower de Roppongi Hills... busqueu les 7 diferencies!

PARISTOKYO. Paseando por el cementerio de Montparnase, me di cuenta que el paisaje de  la Tour Montparnasse era muy similar al de una foto que le hice a la Mori Tower de Roppongi Hills... buscar las 7 diferencias!

PARISTOKYO.En me promenant par le cimetière du Montparnasse, j'ai aperçu la ressemblance entre le paysage de la Tour Montparnasse et cette photo de la Mori Tower de Roppongi Hills à Tokyo... alors cherchez les sept différences!

Mori Tower, Roppongi Hills

Tour Montparnasse, cimetière du Montparnasse.

Parisinos bajo la lluvia/Parisiens sous la pluie/ Parisiens sota la pluja

Parisiens sota la pluja. Una rapida visita a Paris i dos dies de pluja seguits , en ple més de juliol...però Paris es plena de terrasses, que a més de  servir per fer un toc, son llocs magnífics des de on fotografiar la gent sense ser vist. Primera part de "Parisiens"  Avenue des Ternes, Paris 17e, 16/07/2011

Parisinos bajo la lluvia. Una rápida visita a París y dos días seguidos de lluvia... pero París está llena de bares con terrazas que son unas perfectas atalayas donde tomar una copa... y fotografiar sin ser visto! Primera parte de "Parisiens". Avenue des Ternes, Paris17e,16/07/2011

Parisiens sous la pluie. Ben voilà, rapide visite à Paris et deux jours sous la pluie... mais Paris et plein de terrasses pour boire un verre... et photographier sans être aperçu! Première partie de "Parisiens" Avenue des Ternes, Paris 17e, 16/07/2011

Rusia, la foto más vendida en Agefotostock/ Russie, la photo la plus vendue a Agefotostock/Rússia la foto més venuda a Agefotostock.

Russie, la photo la plus vendue a Agefotostock.

Depuis plusieurs années je suis dans l'agence Agefotostock, je n'ai pas beaucoup de photos, surtout elles sont du Japón de la Russie, Rome, Venice, Bosnia, France, Barcelone... Un jour j'ai commencé à vendre et j'ai vendu 14 photos... L'image la plus vendue et cette photo de la cathédrale de Sant Basil de Moscou, de la visite faite à mon amie Natàlia. Mais pourquoi cette photo? Après regarder les autres images de la cathédrale à la vente dans le banc d'images j'ai vu que cette photo et la plus "parfaite", elle ne tombe pas, elle est faite avec un 50mm. La lumière est très jolie et le ciel et splendide avec ses nuages de coton. Les personnes dans le bas de l'image ne sont pas un troupeau et donnent bien le réfèrent d'échelle. Le résultat une photo de carte postale qui m'a fait récupérer, avec le temps, tout l'argent du voyage! Canon Eos 30D , 50mm 14/06/2008

Catedral de Sant Basili, plaça Roja de Moscou.

Rusia,la foto más vendida en Agefotostock.

Hace unos años que estoy en Agefotostock, no tengo muchas fotos colgadas, ya que no es el tipo de foto que suelo hacer, pero siempre tienes material de viajes que puede servir en un banco de imágenes y he llegado a realizar algunas sesiones especialmente para Age. Así que normalmente suelo colgar imágenes de viajes, sobretodo de Japón, Rusia, Italia (Roma, Venécia ) algunas de Francia, Bosnia, Barcelona… Un día de golpe empecé a vender y he vendido una 14 imágenes, y curiosamente la foto más vendida es una imagen muy simple, una postal de la catedral de San Basilio en Moscú, de cuando fui a ver a mi amiga Natalia. ¿Pero que tiene esta imagen? Pues vistas todas las demás de la web, resulta que es la más “perfecta” se ve toda la catedral y no se “cae” por ningún lado, al ser hecha a cierta distancia con un 50mm. La luz era muy bonita y el cielo era espléndido con esas nubes que parecen jirones de algodón. La gente era escasa y está bien colocada para dar el referente de escala. Resultado una foto postalera que me ha dado unos beneficios que me han hecho recuperar , con el tiempo y una caña, el gasto del viaje.Canon Eos 30D , 50mm 14/06/2008

La foto en venda a la web de Age

Rússia, la foto més venuda a agefotostock.

Fa uns anys que estic a Agefotostock, no hi tinc moltes fotos, ja que no es el tipus de fotos que faig el que venen, però sempre tens material que pot servir per un banc d'imatges i també he realitzats sessions expresses per penjar imatges. Així que normalment penjo imatges de viatges, de Japó, Rússia, Itàlia (Roma, Venècia) algunes de Bòsnia,França,Barcelona... de cop un dia vaig començar a vendre fotos, de moment n'he venut unes 14, i curiosament la més venuda es una imatge molt simple, una postal de la catedral de Sant Basili a Moscou, de quan vaig anar a veure la meva amiga Natàlia. Però que te aquesta imatge? Doncs vistes totes les demés que hi ha al banc d'imatges resulta que es la més ben fotografiada, La foto es feta a una distancia relativament propera amb un equivalent de 50mm així que la catedral no cau, es ben recta, després feia un dia esplèndid com podeu veure, I els núvols eren especialment bonics. La gent era escassa i resulta ben situada donant el referent d'escala. Resultat una foto que m'ha Donat uns beneficis que m'han fet recuperar , amb el temps i una canya, el gasto del viatge! Canon Eos 30D , 32mm 14/06/2008

Dos escuelas dos mundos/Dos escoles dos mons/ Deux écoles deux mondes

l'escola Milà i Fontanals

DUES ESCOLES DOS MONS

11 anys vivint a la Ronda Sant Pau amb Paral.lel, donen per molt. I no només per fer fotos per finestra. A  la Ronda hi ha dos col.legis de secundaria separats uns 200 metres: El milà i Fontanals i els Escolapis. Quan vaig arribar l'any 2000 no vaig notar rés, però a mesura que van passar els anys el barri s'ha anat degradant i la segregació l'ha  transformat en una especie de gueto multiracial. Això  es senzillament demostrable si a l'hora de la sortida dels nens ens passegem per la Ronda. Al Col.legi públic Milà i Fontanals, només veurem sortit fills de nouvinguts, als Escolapis, privada concertada, només veurem sortir fills de natius. Segons les dades que vam recollir amb el company Jesús Martinez, una vegada vam aconseguir que algú volgués publicar l'article, el 92% dels alumnes del col.legi públic son fills de unes 80 nacionalitats diferents. Jo particularment no vaig veure el 8% nadiu, probablement perquè son de nacionalitat espanyola, però igualment de pares no nadius. Tanmateix al col.legi privat el 11% suposat d'alumnes nouvinguts, son exclusivament filipins i xinesos.De totes maneres vaig quedar impressionat dels mitjans que disposa aquesta escola pública. Professor, ordinadors, orientadors, classes d'acollida... Però una vegada al carrer els grupets de nens i joves demostren la trista realitat. Segregació, distanciament , quan surten cada grup torna al seu mon, cap contacte entre els dos col.legis.  Així no s'aconseguirà mai la igualtat d'oportunitats. Clar que fa temps que no sento aquesta frase. En tot cas buscava una foto que representés aquest fet...vaig anar d'hora pel matí a l'entrada de les clases, va passar una estona i van arribar  aquestes tres noies amb els seus vestits tradicionals  a la porta de l'escola. Crec que son una mica el resum del barri: cada un amb els seus, en un difícil equilibri, però tots al mateix barri. Publicat al diari PUBLICO el 20 de juny de 2010.

DOS ESCUELAS DOS MUNDOS.

Once años viviendo en la Ronda Sant Pau, dan para mucho, y no solo para hacer fotos por la ventana. En la ronda hay dos colegios de secundaria, El Milà i Fontanals y los Escolapios, separados por unos 200 metros. Cuando llegué el año 2000 no noté ni vi nada , pero a medida que los años fueron pasando, el barrio se fue degradando y al final se ha convertido en un gueto multiracial. Esto es fácilmente demostrable si nos damos una vuelta por la ronda a la hora que salen los alumnos de la escuela. Del colegio público Milà i Fontanals, solo veremos salir hijos de inmigrantes, del colegio privado concertado, Los Escolapios, solo veremos salir chicos nativos. Según los datos que recogimos junto al compañero periodista Jesús Martínez, el colegio público acoge a un 92% de alumnos de 80 nacionalidades distintas.El 8% restante son alumnos nacionalizados.  El 11% del colegio privado-concertado que son procedentes de la inmigración son solo o filipinos o chinos. De todas maneras quedé impresionado de los medios que dispone el colegio, profesores, ordenadores, orientadores, clases de acogida... Pero una vez en la calle, ninguna conexión entre los dos coles. Así no se conseguirá nunca, no ya la integración, si no la igualdad de oportunidades. Claro que hace tiempo que ya nadie habla de este concepto. Buscando la foto que representase este hecho, me aposte a la salida de la escuela con el tele a la entrada de los alumnos, por la mañana. Al cabo de un rato llegaron estas tres chicas con sus vestidos tradicionales y se quedaron  escondiéndose de mi. Creo que son el resumen del barrio: Cada uno con los suyos, en un difícil equilibrio, pero en el mismo barrio. Publicado en el diario PUBLICO el 20 de junio de 2010

DEUX ÉCOLES DEUX MONDES.11 ans en vivant à la Ronda Sant Pau de Barcelone et j'ai vu beaucoup de choses. À la Ronda (boulevard) nous trouvons deux ecoles: L'École publique MilàiFontanals et l'école privée "Els Escolapis".Lorsque je suis arrivée en l'an 2000 je n'ai rien remarqué, mais les années passaient et le quartier a été transformé en un ghetto multiraciale. Pour voir cela il suffit d'aller se promener à l'heure de la sortie des gamins. Dans l'école publique on voit que des enfants d'immigrés. Au Escolapios, privé, seulement on va voir des enfants d'autochtones. Selon les données recueillies dans les écoles avec Jesús Martinez, mon ami journaliste, les 90% des élèves de l'école publique sont de 80 nationalités différentes. À l'école privée à peine 200 mètres de distance, le 11%non natif sont de fils de chinois et philippins. J 'ai été, par contre, impressionné par les moyens à la disposition des enseignants de l'école publique, des ordinateurs, des conseillers, des classes d'accueil ... mais une fois dans la rue, de petits groupes, aucun contact entre les deux écoles on ne se voit même pas. Deux écoles deux mondes. Je voulais donc une photo pour représenter cette réalité ... et ces trois filles en costume traditionnel à la porte de l'école je crois que c'est un résumé du quartier, du Raval de Barcelone: chacun avec leurs propres, mais à tous de maintenir un équilibre délicat, dans le même quartier. Publié dans le journal PUBLICO le 20 juin 2010.

al pati de l'escola Milà i Fontanals

Manifestación indignada/Manifestació indignada/ Manifestation indigné

Indignados

De nuevo una gran manifestación de indignados en Barcelona, la más grande del estado, entre 100.000 y 200.000 personas, aquí tenéis una pequeña muestra en forma de retratos, 39 retratos de entre miles de personas indignadas. Lejos del discurso oficial perroflauta. Clicar el enlace! http://www.marcjavierre.com/indignatsmani/

Indignés

À nouveaux une grande manifestation d'indignés a Barcelone, la plus grande de l'état, entre 100.000 et 200.000 personnes, voilà un petit aperçu en forme de portraits, 39 portraits entre des miles de personnes indignés. Variété loin du discours officiel. 

Voir ici: http://www.marcjavierre.com/indignatsmani/

Indignats

De nou una gran manifestació d'indignats a Barcelona, la més Gran de l'estat, entre 100.000 i 200.000 persones, aquí una petita mostra en forma de retrats, 39 retrats de entre milers depersones indignades. Varietat lluny del missatge oficial gosflauta. Mireu l'enllaç:

http://www.marcjavierre.com/indignatsmani/

La Ciutadella

Noia desallotjada del parc

Ahir el parc de la Ciutadella va ser desallotjat a les 17h per motius de seguretat, davant de la manifestació dels indignats que no volen deixar entrar els diputats al parlament de Catalunya. Aquestes son algunes de les imatges que vaig fer. Avui els indignats son uns altres. Que cadascú pensi el que vulgui, però el poder te moltes formes i mecanismes de defensa i atac. 

la gent expulsada

Ayer el parque de la ciudadela fué desalojado a las 17 por motivos de seguridad, ante la manifestación de indignados, que no quieren dejar acceder a los diputados del Parlament de Catalunya. Estas son algunas de las imágenes que hice. Hoy los indignados parecen otros. Que cada uno piense lo que quiera, pero el poder tiene muchas formas y mecanismos de defensa y ataque

Indignat/indignado/indigné

El miting de Arcadi Oliv

Davant la tanca de Ciutadella

Hier le parc de la Ciutadella de Barcelone a été déloges préventivement par sureté, devant la manifestation des indignés, qui ne veulent pas que les députes du Parlament de Catalunya, accèdent au parlement. Voilà quelques images que j'ai faites. Aujourd'hui les indignes sont les députés attaques à l'entrée du parc. Mais attention le pouvoir a beaucoup de mécanismes de défense et attaque.

LA CLARA

Clara es sorda y ciega de nacimiento, no ha visto ni oído nunca nada. Su hermana gemela y su madre se esfuerzan en darle calidad de vida a través de su cariño.

LA CLARA
Aquest va ser un d'aquells temes que fan pensar... reflexionar... L'Encàrrec de L'Informatiu de Sants, va ser "anar a fer una foto a una nena sord-cega". Però clar , no es arribar i fer la foto i marxar, vaig veure una gran història, allò era increïble. Imagineu-vos que no heu vist ni sentit mai res, que només heu disposat des de el vostre naixement del tacte, com us comunicaríeu? Doncs així era la Clara, germana bessona, que va tenir la mala sort de patir un problema que la va deixar sordcega de naixement. Em va impressionar la manera en que la seva família la cuidaven i tocaven constantment, com tota la casa era plena de referents tàctils, com els seus pares s'esforçaven en donar-li una qualitat de vida, mitjançant el seu afecte més profund...i sacrifiquen la seva vida i em va agradar que em diguessin que les fotos els hi havia agradat molt que eren molt humanes. Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.

La Clara es sorda i cega d'ençà que va néixer. No ha vist ni sentit mai rés. La seva germana bessona i la seva mare volen donar-li qualitat de vida mitjançant la seva estimació

LA CLARA

Este es uno de esos temas que hacen pensar, reflexionar... El encargo de L'Informatiu de Sants fue "ir para hacer una foto de una niña sorda y ciega". Pero claro, no fue llegar hacer la foto y largarse. Allí había una gran historia. Imaginemos que nunca hemos visto ni oído nada, que desde nuestro nacimiento solo disponemos del tacto, ¿como os comunicaríais? Pues así era Clara, hermana gemela que tuvo la mala suerte de tener un problema al nacer. Me impresionó la manera en que la familia la cuidaba, la tocaba constantemente, con una casa llena de referentes táctiles, como sus padres se esforzaban en darle una calidad de vida, mediante su afecto más profundo... i sacrifican su vida, y también mes gusto que me dijeran que las fotos eran muy humanas. Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.

LA CLARA

Clara et un de ses thèmes qui font penser, de la rédaction de L'Informatiu de Sants, on me dit: il faut faire une photo à une fille sourde et aveugle. Mais évidemment , je ne suis pas arrivé et fait la photo et réparti. J'ai vu une grande histoire!. Vous imaginez de ne jamais avoir entendu ni vu rien? Seullement vous avez le tact, comment vous communiquerez-vous? Et voilà c'est Clara, soeur jumelle, elle a eu un problème de naissance. J'ai été impressionné par la façon dont la famille l'aime et joué avec , la touche en permanence, avec une maison pleine de références pour toucher... et j'ai aimé qui me disent que les photos étaient très humaines.Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.

Clara est sourde et aveugle depuis sa naissance. Elle n’a jamais vu ni entendu.

Mes Indignació/más indignación/ plus sur les indignés

Intervenció de la policia, celebració del Barça i l'endema dels indignats.

Intervención de la policía, celebración del Barça y el dia despues de los indignados.

intervention de la police,  célébration du Barça et le lendemain de l'indignation.
(Cliqueu l'enllaç!/pinchar el enlace!)

ELS INDIGNATS2 / LOS INDIGNADOS2 / LES INDIGNÉS2 

Indignades a plaça Catalunya després de les càrregues policials 27/05/2011