El passat dia 15 de gener va tenir lloc a la ciutat de la justícia el judici contra l'editorial madrilenya AKAL per la utilització fraudulenta d’una imatge del Vaquilla, Juan José Moreno Cuenca, un personatge bastant cèlebre del món de la delinqüència dels anys setanta i vuitanta. Aquesta fotografia va ser realitzada durant una magnífica sessió de fotos que li va fer el fotògraf Paco Elvira el 14 d’agost de 1979. És doncs una obra icònica, ja publicada en diversos mitjans com la revista Interviu i que ja havia protagonitzat alguna coberta de llibres i fa poc el foto-llibre de l’editorial Ojos de Buey: El Vaquilla 14 d’agost de 1979.
Però l'Editorial AKAL va agafar la fotografia, d’internet, i la va fer servir com a portada del llibre “Macarras ibéricos. Una historia de España a través de sus leyendas callejeras” d'Iñaki Dominguez. Sense demanar permís, sense contactar ningú es van creure amb el dret de fer una portada d'un llibre. Una vegada assabentada l'Andrea Elvira, filla de Paco Elvira i representant dels seus drets, va contactar amb l'editorial per demanar els drets d’autoria (i no ja el permís per la seva utilització). AKAL es va negar rotundament a pagar. I no només això sinó que s’escuda en la idea que és una “mera fotografia” i reclama el dret a poder utilitzar-la lliurement menyspreant així tots els drets de reproducció d’autoria i destrossant tot el que els fotògrafs considerem que és la nostra feina i fa anys que defensem, amb l’argument absolutament detestable de què és simplement una “mera fotografia” sense cap “originalitat creativa” i fora de “qualsevol intervenció demostrable per part de l'autor en la seva creació més enllà de la simple oportunitat de la instantània i de la qualitat tècnica de la mateixa”. Llavors per art de màgia, o més ben dit com uns macarres, s’agafen al fet que la llei de protecció intel·lectual especifica que les “meres fotografies” passen al domini públic a partir dels vint-i-cinc anys de la seva realització.
Llavors preguntem-nos: Què està passant? Per què una editorial es creu en el dret de fer això amb aquests arguments? Com arribem a aquest extrem? Per què aquesta editorial s’enroca en un judici contra la filla de l’autor d'una fotografia, després de 2500 firmes recollides i una campanya per aconseguir fons? És el neoliberalisme global que vol destruir l'autoria, el pensament lliure i les conquestes socials el que encoratja l'editorial AKAL? És mitjançant aquest desprestigi de la imatge fotoperiodística i testimonial provocada per l'intent de domini del sistema simbòlic global que l'editorial AKAL es veu esperonada? Doncs sembla que sí, i està passant. AKAL no només roba una imatge, AKAL roba la idea de l'autoria i el seu reconeixement i la regala a un sistema on tot val i que no vol reconèixer la importància i la funció social de la fotografia.
Des del Sindicat de la Imatge UPIFC quedem a l'espera d'una resolució incerta que pot suposar que la icònica fotografia de El Vaquilla de Paco Elvira sigui considerada una “mera fotografia” i no una obra artística amb tot el que això pot significar. Mentrestant l'editorial AKAL fa que aquest món sigui una mica més un "mero mundo".
Concentració del Sindicat de la Imatge UPIFC ahir durant el Judici.
Mera fotografia feta amb el mòbil a la llibreria del CCCB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada