El atún de L'Ametlla/ La tonyina de L'Ametlla/ Le thon de L'Ametlla

El Atún de L'Ametlla de Mar

Indudablemente la fotografía es cuestión de suerte. De contactos, “savoir faire”, estética, conocimientos técnicos… y suerte, mucha suerte. El momento decisivo hay que buscarlo, esperarlo, saber verlo e incluso intuirlo, pero muchas veces, aparece por simple casualidad.

Por un encargo, “el atún de L’Ametlla” de Eugeni Madueño para la Revista de La Vanguardia llevaba dos días de ida y vuelta a L’Ametlla de Mar. Barcos de pesca de atún, la fábrica de despiece del atún, las jaulas de atún en medio del mar, atún muerto y descabezado, el representante de los atuneros de L’Ametlla, pescadores de atún, comida para atunes…pero, ni un triste atún entero!No tenia portada. Pero la casualidad se puso de mi lado y el golpe de suerte llegó el tercer día de agosto, esperando para ir a fotografiar las jaulas. Los atunes los matan en las jaulas en el mar disparándoles a la cabeza, para evitarles una muerte que les produzca un estrés innecesario, que luego repercute en la calidad de la carne, con lo cual llegan siempre a puerto sin la cabeza ya que se la arrancan en las mismas jaulas (proceso que no me dejaron fotografiar de ninguna de las maneras).  De ellas llegó un barco portando un cofre amarillo del cual sobresalían dos enormes colas. Enseguida pensé que vendrían también descabezados, pero en el momento de levantar el primer atún con la grúa, apareció entero ¡con la cabeza! Rápidamente visualicé la posible portada. ¿Quién no ha visto alguna foto de pescadores agarrando un pez en la mano o colgando de una caña? El operario pasó la cuerda al segundo atún y se quedo mirando como se levantaba y salía volando hacia el camión, dando un claro referente de escala a la escena y de paso un acertado titular a Eugeni y una magnífica fotografía para la  portada.  Pero, ¿Porqué venía con cabeza? Resulta que de vez en cuando algunos atunes mueren por estrés en las jaulas y ya no son válidos para el mercado japonés, entonces van al mercado nacional. Al morir de manera natural, no tienen porqué arrancarles la cabeza. Y eso pasa muy de vez en cuando. ¡Un golpe de suerte! Reportaje publicado en La Vanguardia el 12 de noviembre de 2006.

La Tonyina de L'ametlla de Mar.
Sense cap mena de dubte la fotografia és qüestió de sort. De contactes, "savoir faire", estètica, coneixements tècnics... i sort, molta sort. Per trobar el moment decisiu cal buscar, esperar, saber veure-ho i fins i tot intuir-lo, però moltes vegades apareix per simple atzar.

Per un encàrrec, "la tonyina de L'Ametlla" d'Eugeni Madueño per  la Revista de La Vanguardia, portava dos dies d'anada i tornada a L'Ametlla de Mar. Vaixells de pesca de tonyina, la fàbrica d'especejament de la tonyina, les gàbies de tonyina al mig del mar, tonyina morta i escapçada, el representant dels tonyinaires de L'Ametlla, pescadors de tonyina, menjar per a tonyines...però, ni una trista tonyina sencera! No tènia portada. Però l'atzar es va posar del meu costat i el cop de sort va arribar el tercer dia d'agost, esperant per anar a fotografiar les gàbies. Les tonyines les maten a les gàbies  disparant-les al cap, per evitar que durant la mort es produeixi un estrès innecessari, que després repercuteix en la qualitat de la carn. Així  arriben sempre a port sense el cap, ja que els hi arrenquen al mateix vaixell (procés que no em van deixar fotografiar de cap de les maneres). Aquell dia va arribar un vaixell portant un cofre groc de on sobresortien dues enormes cues. De seguida vaig pensar que vindrien sense cap, però en el moment d'aixecar la primera tonyina amb la grua, va aparèixer sencera amb el cap! Ràpidament vaig visualitzar la possible portada! Qui no ha vist mai alguna foto de pescadors amb un peix a la mà o penjant d'una canya? L'operari va passar la corda a la segona tonyina i es va quedar mirant com s'aixecava i sortia volant cap al camió, donant un clar referent d'escala a l'escena i de pas un encertat titular a l'Eugeni i una magnífica fotografia per a la portada. Però, Perquè venien amb cap? Resulta que de tant en tant algunes tonyines moren per estrès i ja no són vàlides per al mercat japonès, llavors van al mercat nacional. En morir de manera natural, no tenen perquè arrencar-lis el cap. I això passa molt de tant en tant. Un cop de sort! Reportatge publicat en La Vanguardia el 12 de novembre de 2006.

Le Thon de L'Ametlla de Mar

Certes, la photo est question de chance. Contacts, savoir faire, l'esthétique, l'expertise technique ... et de la chance, beaucoup de chance. Le moment décisif,  il fout le chercher, l’atendre, savoir le voir, et aussi il s’agit simplement d’hasard. Grâce a la demande d'un reportage "le thon de L'Ametlla" (ou sud de la catalogne, l'Ametlla de Mar, dans le Delta de l'Ebre), pour Eugeni Madueño du journal La Vanguardia, je me trouvais depuis deux jours photographiant des cages de thon ou milieux de la mer, du thon mort sans tête, l'usine de thon, les pêcheurs de thon, le représentant des pêcheurs de thon, des navires de thon, mais enfin, pas de thon entier nulle part! Je n'avais pas de scoop. Mais le hasard c'est mis de mon côté avec un coup de chance, le troisième jour d'août, en attendant qu'un bateaux me porte aux cages. Le thon et tué d'une balle dans la tête, pour éviter tout stress sur l'animal, qui affecte la qualité de la viande. Une fois mort, la tête est arrachée sur place dans le bateaux. Ainsi le thon arrive normalement ou port sans tête.(Ce procès et complètement interdit de photographier...) Mais ce jour un bateaux est arrivé avec un énorme coffre jaune d'où sortait deux grandes queues. J'ai tout de suite pensée que les poissons serrent décapitées, mais ou moment de lever le premier thon avec une grue, la tête et apparu! Rápidement j'ai visualisé le scoop! Qui n'a pas vu des photos de pêcheurs détenant un poisson à la main ou accroché à une canne à pêche? L'opérateur a passé la corde au deuxième thon et resta pour regarder comment le poisson volait en grue jusqu'à au camion, ce qui donne une référence claire d'échelle, un titre superbe pour Eugeni et une grande photo pour la couverture du magazine. Mais, pourquoi avaient-ils la tête? Parce que de temps en temps des thon meurent dans les cages de stress et donc ne sont plus valables pour le marché japonais, mais si pour le marchais national. Ils leurs arrachent donc pas la tête. Cela se produit très rarement. Un coup de chance! Article publié dans La Vanguardia le 12novembre 2006