23 juin 2011

Dos escuelas dos mundos/Dos escoles dos mons/ Deux écoles deux mondes

l'escola Milà i Fontanals


DUES ESCOLES DOS MONS
11 anys vivint a la Ronda Sant Pau amb Paral.lel, donen per molt. I no només per fer fotos per finestra. A  la Ronda hi ha dos col.legis de secundaria separats uns 200 metres: El milà i Fontanals i els Escolapis. Quan vaig arribar l'any 2000 no vaig notar rés, però a mesura que van passar els anys el barri s'ha anat degradant i la segregació l'ha  transformat en una especie de gueto multiracial. Això  es senzillament demostrable si a l'hora de la sortida dels nens ens passegem per la Ronda. Al Col.legi públic Milà i Fontanals, només veurem sortit fills de nouvinguts, als Escolapis, privada concertada, només veurem sortir fills de natius. Segons les dades que vam recollir amb el company Jesús Martinez, una vegada vam aconseguir que algú volgués publicar l'article, el 92% dels alumnes del col.legi públic son fills de unes 80 nacionalitats diferents. Jo particularment no vaig veure el 8% nadiu, probablement perquè son de nacionalitat espanyola, però igualment de pares no nadius. Tanmateix al col.legi privat el 11% suposat d'alumnes nouvinguts, son exclusivament filipins i xinesos.De totes maneres vaig quedar impressionat dels mitjans que disposa aquesta escola pública. Professor, ordinadors, orientadors, classes d'acollida... Però una vegada al carrer els grupets de nens i joves demostren la trista realitat. Segregació, distanciament , quan surten cada grup torna al seu mon, cap contacte entre els dos col.legis.  Així no s'aconseguirà mai la igualtat d'oportunitats. Clar que fa temps que no sento aquesta frase. En tot cas buscava una foto que representés aquest fet...vaig anar d'hora pel matí a l'entrada de les clases, va passar una estona i van arribar  aquestes tres noies amb els seus vestits tradicionals  a la porta de l'escola. Crec que son una mica el resum del barri: cada un amb els seus, en un difícil equilibri, però tots al mateix barri. Publicat al diari PUBLICO el 20 de juny de 2010.

DOS ESCUELAS DOS MUNDOS.
Once años viviendo en la Ronda Sant Pau, dan para mucho, y no solo para hacer fotos por la ventana. En la ronda hay dos colegios de secundaria, El Milà i Fontanals y los Escolapios, separados por unos 200 metros. Cuando llegué el año 2000 no noté ni vi nada , pero a medida que los años fueron pasando, el barrio se fue degradando y al final se ha convertido en un gueto multiracial. Esto es fácilmente demostrable si nos damos una vuelta por la ronda a la hora que salen los alumnos de la escuela. Del colegio público Milà i Fontanals, solo veremos salir hijos de inmigrantes, del colegio privado concertado, Los Escolapios, solo veremos salir chicos nativos. Según los datos que recogimos junto al compañero periodista Jesús Martínez, el colegio público acoge a un 92% de alumnos de 80 nacionalidades distintas.El 8% restante son alumnos nacionalizados.  El 11% del colegio privado-concertado que son procedentes de la inmigración son solo o filipinos o chinos. De todas maneras quedé impresionado de los medios que dispone el colegio, profesores, ordenadores, orientadores, clases de acogida... Pero una vez en la calle, ninguna conexión entre los dos coles. Así no se conseguirá nunca, no ya la integración, si no la igualdad de oportunidades. Claro que hace tiempo que ya nadie habla de este concepto. Buscando la foto que representase este hecho, me aposte a la salida de la escuela con el tele a la entrada de los alumnos, por la mañana. Al cabo de un rato llegaron estas tres chicas con sus vestidos tradicionales y se quedaron  escondiéndose de mi. Creo que son el resumen del barrio: Cada uno con los suyos, en un difícil equilibrio, pero en el mismo barrio. Publicado en el diario PUBLICO el 20 de junio de 2010

DEUX ÉCOLES DEUX MONDES.11 ans en vivant à la Ronda Sant Pau de Barcelone et j'ai vu beaucoup de choses. À la Ronda (boulevard) nous trouvons deux ecoles: L'École publique MilàiFontanals et l'école privée "Els Escolapis".Lorsque je suis arrivée en l'an 2000 je n'ai rien remarqué, mais les années passaient et le quartier a été transformé en un ghetto multiraciale. Pour voir cela il suffit d'aller se promener à l'heure de la sortie des gamins. Dans l'école publique on voit que des enfants d'immigrés. Au Escolapios, privé, seulement on va voir des enfants d'autochtones. Selon les données recueillies dans les écoles avec Jesús Martinez, mon ami journaliste, les 90% des élèves de l'école publique sont de 80 nationalités différentes. À l'école privée à peine 200 mètres de distance, le 11%non natif sont de fils de chinois et philippins. J 'ai été, par contre, impressionné par les moyens à la disposition des enseignants de l'école publique, des ordinateurs, des conseillers, des classes d'accueil ... mais une fois dans la rue, de petits groupes, aucun contact entre les deux écoles on ne se voit même pas. Deux écoles deux mondes. Je voulais donc une photo pour représenter cette réalité ... et ces trois filles en costume traditionnel à la porte de l'école je crois que c'est un résumé du quartier, du Raval de Barcelone: chacun avec leurs propres, mais à tous de maintenir un équilibre délicat, dans le même quartier. Publié dans le journal PUBLICO le 20 juin 2010.

al pati de l'escola Milà i Fontanals


21 juin 2011

Manifestación indignada/Manifestació indignada/ Manifestation indigné



Indignados
De nuevo una gran manifestación de indignados en Barcelona, la más grande del estado, entre 100.000 y 200.000 personas, aquí tenéis una pequeña muestra en forma de retratos, 39 retratos de entre miles de personas indignadas. Lejos del discurso oficial perroflauta. Clicar el enlace! http://www.marcjavierre.com/indignatsmani/
Indignés
À nouveaux une grande manifestation d'indignés a Barcelone, la plus grande de l'état, entre 100.000 et 200.000 personnes, voilà un petit aperçu en forme de portraits, 39 portraits entre des miles de personnes indignés. Variété loin du discours officiel. 
Indignats
De nou una gran manifestació d'indignats a Barcelona, la més Gran de l'estat, entre 100.000 i 200.000 persones, aquí una petita mostra en forma de retrats, 39 retrats de entre milers depersones indignades. Varietat lluny del missatge oficial gosflauta. Mireu l'enllaç:

15 juin 2011

La Ciutadella

Noia desallotjada del parc

Ahir el parc de la Ciutadella va ser desallotjat a les 17h per motius de seguretat, davant de la manifestació dels indignats que no volen deixar entrar els diputats al parlament de Catalunya. Aquestes son algunes de les imatges que vaig fer. Avui els indignats son uns altres. Que cadascú pensi el que vulgui, però el poder te moltes formes i mecanismes de defensa i atac. 

la gent expulsada

Ayer el parque de la ciudadela fué desalojado a las 17 por motivos de seguridad, ante la manifestación de indignados, que no quieren dejar acceder a los diputados del Parlament de Catalunya. Estas son algunas de las imágenes que hice. Hoy los indignados parecen otros. Que cada uno piense lo que quiera, pero el poder tiene muchas formas y mecanismos de defensa y ataque
Indignat/indignado/indigné
El miting de Arcadi Oliv

Davant la tanca de Ciutadella

Hier le parc de la Ciutadella de Barcelone a été déloges préventivement par sureté, devant la manifestation des indignés, qui ne veulent pas que les députes du Parlament de Catalunya, accèdent au parlement. Voilà quelques images que j'ai faites. Aujourd'hui les indignes sont les députés attaques à l'entrée du parc. Mais attention le pouvoir a beaucoup de mécanismes de défense et attaque.





9 juin 2011

LA CLARA

Clara es sorda y ciega de nacimiento, no ha visto ni oído nunca nada. Su hermana gemela y su madre se esfuerzan en darle calidad de vida a través de su cariño.

LA CLARA
Aquest va ser un d'aquells temes que fan pensar... reflexionar... L'Encàrrec de L'Informatiu de Sants, va ser "anar a fer una foto a una nena sord-cega". Però clar , no es arribar i fer la foto i marxar, vaig veure una gran història, allò era increïble. Imagineu-vos que no heu vist ni sentit mai res, que només heu disposat des de el vostre naixement del tacte, com us comunicaríeu? Doncs així era la Clara, germana bessona, que va tenir la mala sort de patir un problema que la va deixar sordcega de naixement. Em va impressionar la manera en que la seva família la cuidaven i tocaven constantment, com tota la casa era plena de referents tàctils, com els seus pares s'esforçaven en donar-li una qualitat de vida, mitjançant el seu afecte més profund...i sacrifiquen la seva vida i em va agradar que em diguessin que les fotos els hi havia agradat molt que eren molt humanes. Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.


La Clara es sorda i cega d'ençà que va néixer. No ha vist ni sentit mai rés. La seva germana bessona i la seva mare volen donar-li qualitat de vida mitjançant la seva estimació
LA CLARA
Este es uno de esos temas que hacen pensar, reflexionar... El encargo de L'Informatiu de Sants fue "ir para hacer una foto de una niña sorda y ciega". Pero claro, no fue llegar hacer la foto y largarse. Allí había una gran historia. Imaginemos que nunca hemos visto ni oído nada, que desde nuestro nacimiento solo disponemos del tacto, ¿como os comunicaríais? Pues así era Clara, hermana gemela que tuvo la mala suerte de tener un problema al nacer. Me impresionó la manera en que la familia la cuidaba, la tocaba constantemente, con una casa llena de referentes táctiles, como sus padres se esforzaban en darle una calidad de vida, mediante su afecto más profundo... i sacrifican su vida, y también mes gusto que me dijeran que las fotos eran muy humanas. Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.


LA CLARA
Clara et un de ses thèmes qui font penser, de la rédaction de L'Informatiu de Sants, on me dit: il faut faire une photo à une fille sourde et aveugle. Mais évidemment , je ne suis pas arrivé et fait la photo et réparti. J'ai vu une grande histoire!. Vous imaginez de ne jamais avoir entendu ni vu rien? Seullement vous avez le tact, comment vous communiquerez-vous? Et voilà c'est Clara, soeur jumelle, elle a eu un problème de naissance. J'ai été impressionné par la façon dont la famille l'aime et joué avec , la touche en permanence, avec une maison pleine de références pour toucher... et j'ai aimé qui me disent que les photos étaient très humaines.Kodak Royal Supra 800 publicat a L'Informatiu de Sants el juny del 2003.

Clara est sourde et aveugle depuis sa naissance. Elle n’a jamais vu ni entendu.



1 juin 2011

Mes Indignació/más indignación/ plus sur les indignés

Intervenció de la policia, celebració del Barça i l'endema dels indignats.
Intervención de la policía, celebración del Barça y el dia despues de los indignados.
intervention de la police,  célébration du Barça et le lendemain de l'indignation.
(Cliqueu l'enllaç!/pinchar el enlace!)


Indignades a plaça Catalunya després de les càrregues policials 27/05/2011