La democràcia que ens van atorgar no ha estat mai només votar cada quatre anys, la fiscalització dels partits polítics i dels polítics mateixos s'ha de fer cada dia i constantment, més quan ni tan sols compleixen els seus programes electorals i promeses. Per això estem mirant que fem legalment amb això del veto del fotoperiodisme als concerts. La resposta al requeriment que vam presentar les organitzacions de professionals de la informació per part de Mercè Piñol i Arnal, directora Corporativa de l'Assessoria Jurídica, Règim Jurídic i Contractació, va en contra de la democràcia, els drets i els valors que TOTS JUNTS ens vam donar en un moment donat per intentar que el feixisme i l'autoritarisme no tornessin mai més. Que un contracte mercantil amb una empresa de pràctiques dubtoses vagi per davant de qualsevol dret, demostra (si encara feia falta) el vassallatge del poder polític al poder econòmic.
Resulta que, segons la resposta al requeriment, la Mercè Piñol ens diu que: "en aquest marc (el del contracte firmat amb qui lloga l'espai, LIVE NATION), durant el concert, el cessionari assumeix el control operatiu de l’activitat, sense perjudici que el contracte formalitzat entre les parts reculli el respecte a qualsevol dret fonamental en compliment de la legislació vigent." Això vol dir que qui lloga l'espai públic ha d’actuar sempre respectant la llei i els drets de les persones. Recordem que la promotora dels concerts de Rosalia és LIVE NATION, aquí la seva filial espanyola, promotora de concerts i festivals més gran del món, encarregada de la producció de grans espectacles musicals i la gestió de venda d'entrades amb Ticketmaster, i que fa poc dies un jurat dels Estats Units va determinar que és un monopoli que cobra de més als usuaris. A més, no respecten la llibertat d'expressió i el dret a la informació.
Doncs bé, a la segona part de la resposta resulta que: "L’esdeveniment, consistent en aquest tipus d’espectacle, implica drets d’imatge i d’explotació econòmica, titularitat de l’artista i del promotor, així com l’establiment de la distribució exclusiva de continguts oficials, essent, en tot cas, la decisió sobre la seva imatge del propi artista. Atès el format d’esdeveniment, la imatge de l’artista és un element essencial de la seva activitat professional, que té un interès qualificat en controlar respecte de la seva difusió".
És a dir, que una resposta oficial a un requeriment d'organitzacions periodístiques que reclamen poder exercir el seu dret a la informació i la llibertat de premsa, és rebatut amb arguments mercantilistes i de control de la imatge, defensant la propaganda i la publicitat per sobre del dret a la informació i la llibertat de premsa. Això és molt greu venint d'una institució com l'Ajuntament de Barcelona.
I no és la Rosalia, és el conjunt, és voler acabar amb la imatge lliure que molts representem, que els hi toquem els nassos als desnonaments, que fem les fotos que no volen dels concerts, que fiscalitzem les actuacions policials, que no volen deixar fotografiar qui vota a les eleccions del Barça, que s'ha de protegir els drets d'imatge dels menors, però desnonar-los i enviar-los a l'altra punta de la ciutat a una pensió sí que es pot.
Quan els drets els interessen, existeixen i quan no deixen d'existir, i per mostra la polèmica de la campanya "POCA VERGONYA", on el fotògraf publicitari pagat per l'ajuntament afusella deliberadament dues fotografies d'un autor del Japó. En aquest cas, l'excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona es renta les mans, aquests drets d'autoria no són els que li interessen protegir, només els seus i la seva propaganda de Barcelona, "la ciutat que volem".
I la ciutat que volen és la dels promotors de concerts, que veten l'entrada de la premsa i especulen amb les entrades (12.000 €, per una entrada de Celine Dion a París), la dels fons voltor, que compren blocs sencers de pisos i expulsen a tots els veïns, la de l'ampliació de l'aeroport perquè s'inundi encara més la ciutat de turistes. Aquest ajuntament que et diu "Poca Vergonya" per pixar al carrer i deixa durant dos dies els aficionats del futbol estrangers destrossar la plaça Reial i tanca els lavabos públics de La Rambla. La ciutat que volen, la dels diners, dels que en tenen, com ells.
POCA VERGONYES!
Llegiu la resposta al requeriment que segueix i INDIGNEU-VOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada