6 de maig 2025

Mauthausen 20 años después de los 60 años después.

Siempre he querido entender el porqué de las cosas. Mi familia tanto por parte de mi padre como por parte de mi madre, fueron marcadas muy profundamente por la mal llamada guerra civil y por la segunda guerra mundial. Esto ha influenciado y marcado mi vida. El año 2005 se cumplieron los 60 años de la liberación de los campos de concentración nazis y quise realizar este emotivo reportaje del último gran encuentro conmemorativo con la participación de los deportados, todos ya octogenarios. En 2025 se cumplen 80 años y habría que seguir recordando para que no vuelva a pasar... aunque parece que la memoria es corta y la inteligencia está en extinción. Mauthausen 60 años después muestra el lugar donde ocurrieron los hechos sesenta años después y sobretodo la visita de los últimos sobrevivientes y testimonios. Fotografías realizadas los días 5-9 de mayo de 2005 en Mauthausen, Gusen, Castillo de Hartheim y Linz, Austria.

Reportaje entero aquí:  https://marcjavierre.com/mauthausen-60-anos-despues



1 de maig 2025

Manifest 1 maig UPIFC

Avui cal advertir que per fer aquest text ens hem reunit entre persones, hem debatut i exposat idees que provenen directament dels nostres pensaments i raonaments, que són un reflex dels nostres referents, la nostra experiència vital i de la intel·ligència que se’ns pressuposa com a humans. Els hem posat en comú i hem reflexionat. I avui hem de dir que ho podríem haver fet amb una nova “intel·ligència”, la intel·ligència artificial. Potser per no haver de pensar gaire, anar més de pressa o sobretot, per no enfrontar-nos a nosaltres mateix@s i als altres. Per què fer-ho nosaltres si ho pot fer una màquina? Perquè esforçar-nos a ser humans que saben fer coses, com per exemple fotografies? Quin valor té fer una fotografia si la pot crear una màquina?

 

Ens fem aquestes preguntes amb intriga i entenem que la idea a la que se’ns aboca és que tot el que sap fer l’ésser humà ho pot fer una màquina i que d’aquesta manera serà més ràpid, òptim, modern i perfecte, més rendible i menys problemàtic. Li donem noms diferents a aquests processos, revolució industrial, intel·ligència artificial… però entenem que ve a ser el mateix, la substitució del pensament, de la manualitat, per quelcom automàtic i transferir les capacitats mentals a unes aplicacions digitals per fer-les pensar per nosaltres. L’ésser que fa coses es transforma en el que escull coses.  Escollir en lloc d’actuar, així ens sotmetem a un aparell de dominació que mitjançant un algoritme creat per una visió molt determinada del món, ens controla, vigila i tergiversa la realitat amb mentides, tornant-nos dependents i addictes. Diuen que s’ha de ser resilient i que el triomf personal arriba a través de l’adaptació perfecta al corrent majoritari mitjançant l’enteniment de les claus de funcionament del sistema. Si no t’hi saps adaptar no pots ser-hi, si vols defensar quelcom de diferent seràs esborrat. I és que “es governa millor els homes pels seus vicis que per les seves virtuts”.

 

Els fotògraf@s i la gent de la imatge són creador@s i crear és resistir-se a qui vol controlar les nostres vides. Des del SINDICAT DE LA IMATGE UPIFC, creiem que més que resistir hem de persistir, denunciant un sistema que va en contra de la imatge lliure, en contra de l’autoria, en contra dels creador@s abocant-l@s a la precarietat i a la desaparició.

 

El principal actiu de la intel·ligència artificial és que els utilitzadors no han de pagar als creador@s, ni interactuar amb ell@s, ja que ens consideren inferiors, però que a causa de les nostres habilitats tècniques en són dependents. La intel·ligència artificial és doncs una tecnologia cruel, reemplaça treballador@s, consumeix milions de litres d’aigua, vomita CO₂ i promou les pitjors ideologies.

 

El sindicat sempre estarà al costat dels treballador@s i creador@s per una imatge lliure, pel respecte dels drets d’autor, la independència i l’autoria, enfront de l’homogeneïtzació de pensament de l’ofensiva neoliberal, per lluitar contra la precarietat que colpeja el nostre sector (de la gràfica a l’audiovisual) i la resta de la societat. I si tot això ho volem plantejar des del SINDICAT DE LA IMATGE, és per posar en valor el nostre treball, ja que les imatges signifiquen per nosaltres una manera de plantejar preguntes, un punt de partida per articular pensaments lliures i consciència crítica.

 

Fem imatges per pensar, defensem els drets de qui les fa.


18 d’abr. 2025

Semana Santa Verges amb Bref Collectif

 L'any 2019 amb #BrefCollectif vam anar a fotografiar la processó de Verges. La Pandèmia va acabar amb el col·lectiu, però va ser un bonic assaig de què havia de ser un projecte per Arles titulat "The Wall" i que vam anar a fotografiar aquell mateix any a Berlín. Verges 2019. 









30 de març 2025

Fotografies per l'article sobre l'oci noctur a Barcelona.

Fotografies realitzades al barri del Born i a La Rambla de Barcelona per la revista Carrer de la FAVB. Ilustren l'article de Gemma Aguilera "Un model d'oci noctur que exclou els barris". Podeu llegir els articles aqui: https://carrer.cat/article/un-model-doci-nocturn-que-exclou-els-barris/









Barcelona de Nit. Les altres propostes de Portada per la revista Carrer 168.

 Barcelona de Nit. Les altres propostes de Portada per la revista Carrer 168. La Rambla, març 2025.





29 de març 2025

Barcelona de nit. Revista Carrer 168.

 Portada de la revista Carrer número 168. Barcelona de nit, març 2025.





La foto original sense el tall de la portada. La Rambla de Barcelona, 14 de febrer de 2025.

Aqui podeu llegir els continguts de Carrer 168: https://carrer.cat/

21 de febr. 2025

La dona dels ocells. Metàfora.


Cada dia a la cantonada del carrer Sant Eusebi amb Aribau, venia una dona per alimentar els ocells. La insultaven moltes vegades dient-li de tot. Un dia la dona ja no va venir més i en poc temps l'ajuntament va eliminar els ocells. 

16 de gen. 2025

JUDICI EDITORIAL AKAL

El passat dia 15 de gener va tenir lloc a la ciutat de la justícia el judici contra l'editorial madrilenya AKAL per la utilització fraudulenta d’una imatge del Vaquilla, Juan José Moreno Cuenca, un personatge bastant cèlebre del món de la delinqüència dels anys setanta i vuitanta. Aquesta fotografia va ser realitzada durant una magnífica sessió de fotos que li va fer el fotògraf Paco Elvira el 14 d’agost de 1979. És doncs una obra icònica, ja publicada en diversos mitjans com la revista Interviu i que ja havia protagonitzat alguna coberta de llibres i fa poc el foto-llibre de l’editorial Ojos de Buey: El Vaquilla 14 d’agost de 1979.

Però l'Editorial AKAL va agafar la fotografia, d’internet, i la va fer servir com a portada del llibre “Macarras ibéricos. Una historia de España a través de sus leyendas callejeras” d'Iñaki Dominguez. Sense demanar permís, sense contactar ningú es van creure amb el dret de fer una portada d'un llibre. Una vegada assabentada l'Andrea Elvira, filla de Paco Elvira i representant dels seus drets, va contactar amb l'editorial per demanar els drets d’autoria (i no ja el permís per la seva utilització). AKAL es va negar rotundament a pagar. I no només això sinó que s’escuda en la idea que és una “mera fotografia” i reclama el dret a poder utilitzar-la lliurement menyspreant així tots els drets de reproducció d’autoria i destrossant tot el que els fotògrafs considerem que és la nostra feina i fa anys que defensem, amb l’argument absolutament detestable de què és simplement una “mera fotografia” sense cap “originalitat creativa” i fora de “qualsevol intervenció demostrable per part de l'autor en la seva creació més enllà de la simple oportunitat de la instantània i de la qualitat tècnica de la mateixa”. Llavors per art de màgia, o més ben dit com uns macarres, s’agafen al fet que la llei de protecció intel·lectual especifica que les “meres fotografies” passen al domini públic a partir dels vint-i-cinc anys de la seva realització.

Llavors preguntem-nos: Què està passant? Per què una editorial es creu en el dret de fer això amb aquests arguments? Com arribem a aquest extrem? Per què aquesta editorial s’enroca en un judici contra la filla de l’autor d'una fotografia, després de 2500 firmes recollides i una campanya per aconseguir fons? És el neoliberalisme global que vol destruir l'autoria, el pensament lliure i les conquestes socials el que encoratja l'editorial AKAL? És mitjançant aquest desprestigi de la imatge fotoperiodística i testimonial provocada per l'intent de domini del sistema simbòlic global que l'editorial AKAL es veu esperonada? Doncs sembla que sí, i està passant. AKAL no només roba una imatge, AKAL roba la idea de l'autoria i el seu reconeixement i la regala a un sistema on tot val i que no vol reconèixer la importància i la funció social de la fotografia.

Des del Sindicat de la Imatge UPIFC quedem a l'espera d'una resolució incerta que pot suposar que la icònica fotografia de El Vaquilla de Paco Elvira sigui considerada una “mera fotografia” i no una obra artística amb tot el que això pot significar. Mentrestant l'editorial AKAL fa que aquest món sigui una mica més un "mero mundo".



Concentració del Sindicat de la Imatge UPIFC ahir durant el Judici.


Mera fotografia feta amb el mòbil a la llibreria del CCCB. 

14 de gen. 2025

MARATÓ DE DONACIÓ DE SANG (3)

Com cada any en aquestes dates falta sang, i el Banc de Sang i teixits fa una crida en forma de marató per donar sang. Més de 100 campanyes arreu de Catalunya en una setmana. Donar sang, salva vides.



13 de gen. 2025

MARATÓ DE DONACIÓ DE SANG 2025 (2)

Com cada any en aquestes dates falta sang, i el Banc de Sang i teixits fa una crida en forma de marató per donar sang.  Dissabte passat a la nit es van il·luminar de vermell diferents edificis de tota Catalunya per la marató, com el Tibidabo a Barcelona que va coincidir amb una tempesta sobre el mar.



12 de gen. 2025

MARATÓ DE DONACIÓ DE SANG 2025

Com cada any en aquestes dates falta sang, i el Banc de Sang i teixits fa una crida en forma de marató per donar sang. A més si vas a donar sang et pots trobar en galàxies llunyanes!


Marató de donació de sang 2025, Centre Cultural del Born, Barcelona.