1 de des. 2025

Coses que faig al Sindicat de la Imatge UPIFC.

 

COSES QUE FAIG AL SINDICAT DE  LA IMATGE UPIFC
Reunió del Sindicat de la Imatge UPIFC, SPC i Col·legi amb la cúpula policial de Catalunya pels últims incidents dins l'espai públic.
 
Aquest passat dijous 20 de novembre va tenir lloc a la comissaria de policia de les Corts dels Mossos d’Esquadra una reunió de la taula de la Comissió Mixta d’Interior i les entitats periodístiques representants dels fotoperiodistes, demanada després de diversos incidents que van alertar la professió sobre una escalada de la violència en les intervencions policials a l'espai públic.
 
Per part dels Mossos d’Esquadra eren presents El Director General de Policia Josep Lluís Trapero, L'intendent Miquel Hueso, cap de la Comissaria General d'Intervenció, L’Inspector Carles Vallés Cap de l’Oficina de Comunicació, Esteve Serrano cap de gabinet de la Conselleria d'Interior i Seguretat Pública i Carles Mestres, cap de l'oficina de Comunicació del Departament d'Interior i Seguretat Pública.
 
Per part del Sindicat de la Imatge UPIFC va anar el que escriu aquestes línies Marc Javierre-Kohan en Quico Ràfols pel Sindicat de Periodistes SPC i Jordi Ribot pel Col·legi de Periodistes.
 
La Reunió va començar amb una de les preguntes pactades per les tres entitats sobre l’estat de la qüestió de l’agressió al fotoperiodista Joan Gàlvez amb un tret d’arma de foam directe al seu cos i sense que hi hagués aldarulls en aquell moment. El director General de la policia va respondre que el Mateix Joan Gàlvez va fer la denúncia a la comissaria i que s’ha obert una investigació interna, AR “informació reservada”, sobre el cas i que els fets ja han estat comunicats a l'autoritat judicial competent. Va expressar la seva confiança en què s’aclarirà el fet i s’obriria un expedient disciplinari si fos el cas. Però hem d'afegir  que des de IRÍDIA, centre per la defensa dels drets humans, també s'ha vehiculat una denúncia.
 
La segona pregunta traslladada a partir de la reunió prèvia que vam tenir les organitzacions vinculades al protocol de les acreditacions visuals, va ser sobre la utilització de gas pebre a les manifestacions per Palestina, en concret a les persones segudes al terra de l'estació de Sants bloquejant la sortida d’uns autobusos amb gran presència de premsa i remarcant el fet que no s'havia avisat de la seva utilització com abans es feia a l’hora d'utilitzar material antidisturbis (sense que hi hagués disturbis en aquest cas). El director general va dir que la utilització d’aquest líquid irritant no està extensament regulada, que s'hauria de revisar el protocol i modificar la instrucció que es fa per la seva utilització.
 
Com a tercera pregunta es va plantejar la dels perímetres policials i l’impediment que se sol fer a la lliure circulació de fotoperiodistes en especial als incendis i a la ciutat de Barcelona. En aquest aspecte el director general va donar molta importància a l’esforç fet els últims quinze anys en l'adequació d’aquestes actuacions a la premsa ajustant-se als seus protocols. Per part nostra vam reivindicar la llibertat de moviments com a essencial en l’exercici sense coaccions de la llibertat d’informació i vam remarcar l’impediment que es fa en molts casos d'una visualització i circulació adequada per poder informar amb aquesta llibertat.
 
Per part d’UPIFC es va preguntar llavors si era possible que dintre del cos, i ja que utilitzen la violència com a forma de manteniment de l’ordre públic, hi hagi elements que tinguin problemes amb la fiscalització de les seves actuacions per part dels i les fotoperiodistes. La resposta del director general va ser que aquest plantejament era inacceptable. Posteriorment, L'intendent Miquel Hueso, va remarcar que els Mossos quan surten al carrer estan més que mentalitzats en què els filmaran i gravaran per tot arreu. En tot cas la pregunta va provocar certa irritació.
 
Com a final de reunió es va arribar a l’acord que s’hauria de fer pedagogia dintre del cos policial per explicar la funció de la premsa, del fotoperiodisme i sobretot, explicar la feina dels i les fotoperiodistes, ja que com ja va passar a la primera reunió, va tornar a sortir la idea, per part dels representants policials, que hi ha fotògrafs “militants o activistes” fet que mostra un desconeixement, primer de la llibertat d’expressió del dret a la informació i segon de la funció social de la fotografia de premsa i documental en tots els seus diversos àmbits. Potser el que menys s'entén és el fet de trobar-se un@ fotoperiodista on no se l’espera i potser no es vol que hi sigui.
 
Marc Javierre-Kohan,  Secretari d'Organització UPIFC,  Dídac Salau,  Secretari General UPIFC

CONSUM! Boulevard Rochechouart, Paris 28 décembre 2000.

Nadal.

L’època de l’any en què el consum sembla l'únic motor de la humanitat. En un món on tot ha de ser immediat, exhibible, impactant, consumible i on no importa el que és sinó com es veu, tot es converteix en espectacle, fins al punt que ja no es distingeix què és real i què és només decorat. Quan la vida queda reduïda a un aparador i a un espectacle buit, la veritat deixa d’importar. Aquestes idees m’han fet pensar a una sèrie de fotografies que vaig fer el desembre del 2000 a París, al Boulevard Rochechouart a Barbès un barri on es trobaven els famosos magatzems Tati. 

 

Navidad. 

La época del año en la que el consumo parece el único motor de la humanidad. Todo tiene que ser inmediato, exhibible, impactante, consumible y no importa lo que es si no como se ve,  todo se convierte en espectáculo, hasta el punto de que ya no se distingue qué es real y qué es solo decorado. Cuando la vida queda reducida a un escaparate y a un espectáculo vacío, la verdad deja de importar. Estas ideas me hicieron pensar en una serie de fotografías que hice en diciembre del 2000 en París, en el Boulevard Rochechouart, en Barbès, donde se encontraban los famosos almacenes Tati.






Boulevard Rochechouart, Paris 28 décembre 2000.






13 de nov. 2025

Atemptats de París 2015.

Avui fa deu anys dels atemptats de París. Amb un grup d'amics fotògrafs havíem anat a la fira Paris Photo, una de les més importants del món. Aquell vespre ens vam trobar literalment al mig de tot allò. Tants anys després i amb perspectiva avui només em ve de gust ensenyar l'arribada dels polítics, aquells que llavors ja fracassaven en tot, a la ciutat on es fa la fira d'armament més gran del món: Eurosatory.
Manuel Valls, François Hollande i Bernard Cazeneuve arribant a la sala de Concerts Bataclan envoltats d'un grup fortament armat. París 13/11/2015.

Aujourd’hui, cela fait dix ans des attentats de Paris. Avec un groupe d’amis photographes, nous étions allés à la foire Paris Photo, l’une des plus importantes du monde. Ce soir-là, nous nous sommes littéralement retrouvés au milieu de tout cela. Tant d’années plus tard, avec le recul, j’ai simplement envie de montrer aujourd’hui l’arrivée des politiciens — ceux qui échouaient déjà en tout à l’époque — dans la ville où se tient le plus grand salon de l’armement du monde : Eurosatory.
Manuel Valls, François Hollande et Bernard Cazeneuve arrivant à la salle de concerts du Bataclan, entourés d’un groupe lourdement armé. Paris, le 13/11/2015.




30 d’oct. 2025

19 d’oct. 2025

Mitgeres 2025. Mostra de fotografia documental al carrer.

 


Encantat de nou de retrobar la gent de la mostra de fotografia documental al carrer "Mitgeres de Valls." Un bonic dia fotogràfic amb amics i gent maca. A la foto Elisenda Pons presentant la seva obra. Gràcies a tot@s!

1 de set. 2025

Taller de fotolibros

 












¿POR QUÉ UN TALLER DE FOTOLIBROS?

El fin de este taller es que los asistentes aprendan a desarrollar ideas conceptuales de fotografía y diseño para la realización de fotolibros de carácter documental o periodístico. Así los talleres están enfocados hacia la inspiración personal y el desarrollo de ideas. La última parte será de análisis de las ideas que hayan podido surgir durante el taller. Para este fin, estudiaremos en la primero parte o sesión fotolibros y publicaciones de autores referentes y otros libros de mi biblioteca personal. En la segunda parte o sesión estudiaremos el desarrollo y proceso de creación de los fotolibros y fanzines que he realizado. Observaremos la construcción de las maquetas y el diseño del libro siempre a partir de la idea inicial documental y de reportaje gráfico, la cual analizaremos desde la semiótica de la imagen. En la tercera parte o sesión, más práctica, veremos como se movieron los proyectos en el ámbito fotográfico y las formas que adoptaron los diferentes proyectos-libros en exposiciones, publicaciones, festivales de fotografía, galerías y museos. La cuarta y última parte o sesión, será cuando los asistentes puedan enseñar las ideas que hayan surgido durante el taller, mediante el planteamiento intelectual de la idea de un proyecto o para un proyecto anterior al taller. De esta última parte o sesión lo más interesante será la inspiración que hayamos obtenido ya que el taller está orientado conceptualmente para ver y interpretar el mundo fuera de la visión de los medios tradicionales con sus restrictivas formas de funcionamiento intelectual y económico, tanto en el fondo como en forma.


MÁS INFORMACIÓN AQUÍ:

https://marcjavierre.com/taller-de-fotolibros

4 d’ag. 2025

La espera de Virginia. Intimidades desahuciadas 19.

Antonia y Aaron se dedican a la venta ambulante en mercadillos del norte de Barcelona. Antonia espera a Virginia desde hace de 7 meses y ha tenido ya dos abortos. En 2022 entraron a vivir en este piso del barrio de Vallbona, vacío desde la pandemia de Covid, cuando murieron los ancianos que allí vivían. De protección oficial, han pedido reiteradamente a los servicios sociales un alojamiento de emergencia pero solo les ha llegado la orden de desahucio provocada por el mismo ayuntamiento de Barcelona. Tienen todas sus pertenencias en bolsas de basura.






17 de jul. 2025

La salud de Camilo. Intimidades desahuciadas (18)

Camilo llegó a Barcelona en 2007 y alquiló un piso para compartirlo en el número 139 de la calle Hospital del Raval. Firmó el contrato con la empresa propietaria del bloque, Barobra SL, detrás de la cual está el cónsul honorario de Bangladesh en Barcelona Ramón Pedró Bernaus. El año 2018 pagaba 900 euros cuando el ayuntamiento abrió un expediente a Barobra por falta de mantenimiento del edificio. Después de una lucha de más de 10 años contra el bulling inmobiliario a la cual fue sometido  por parte de la propiedad, Camilo consiguió un piso en 2024 del patronato municipal en la calle Robadors. En el momento de la foto tomaba 3 tranquilizantes diurnos y dos más para dormir.






7 de jul. 2025

Intimidades desahuciadas (17) La Montse de Sants.

La Montse avaló con su piso de la calle Joan Güell de Sants a su hijo Quim para pedir un crédito de 150.000€ al banco de Sabadell que sirvió para pagar el traspaso de la parada de bacalao del mercado de Hostafrancs. La parada no fue bien y después de jubilarse la Montse no pudo seguir pagando el crédito. El Banco le condonó el crédito a cambio de su piso y le puso un alquiler de 586€. El banco de Sabadell vendió el piso a un fondo inversor que no le quiso renovar el contrato. Afectada de un cáncer su situación personal y emocional acabó degradándose y después de 3 intentos de desahucio acabó por aceptar las condiciones de los servicios sociales para un lugar de vida tutelado.






1 de jul. 2025

Intimidades desahuciadas (16) La residencia de Nadia.

Nadia nació en Trieste en Italia en 1967 y llegó a Barcelona el año 2002. Trabaja de portera en una residencia de estudiantes extranjeros en Barcelona. Su horario es nocturno y cobra 1100€ al mes. No ha conseguido alquilar un apartamento y vive en un local que el ayuntamiento considera una infravivienda. Ella misma lo ha arreglado y está pagando 300€ al mes a la persona que se ocupa de la seguridad del lugar. Pendiente del desahucio del inmueble no sabe donde podrá ir una vez eso suceda.