17 abr. 2012

MARINA D'OR LADRILLOS DE ORO EN LA VANGUARDIA y Christine./ MARINA D'OR TOTXANES D'OR a LA VANGUARDIA i Christine/MARINA D'OR les briques d'Or et Christine.


MARINA D'OR. TOTXOS D'OR a LA VANGUARDIA i Christine.

Fa poc parlant amb en Plàcid Garcia-Planas del reportatge que vam publicar a  La Vanguardia amb el company Jesús Martínez sobre Marina d'Or , "Ladrillos de Oro", vaig recordar una anècdota . Anant a portar les fotos per la maquetació, la "editora" em va dir textualment que les fotos eren una merda i que les podria haver fet ella mateixa. En aquell moment em va caure com una bofetada. Primer perquè mai estava segur del que feia, ara si, jo em movia intuïtivament com a mètode de treball i fotografiava el que veia "sur place" i en segon lloc perquè aquell comentari era completament injust després de passar dos dies a Marina d'Or buscant un forma visual descaradament hortera, aconseguir vendre-ho a la Vanguardia, que publiquessin algunes fotos de les que volia, que el titular fos més o menys impactant, que la idea fos meva... tot plegat es una mostra de mediocritat i una d'enveja innecessària.
Segurament les trobaria "lletges" i evidentment això li va fer pensar que eren "dolentes" i això vol dir " que qualsevol les pot fer" 
Després de la publicació d'aquest reportatge, Jesús Ger (amo i senyor de Marina d'Or i amic personal de Aznar que, recordeu, passava una rato d'estiu a Oropesa de mar ) va enviar una carta a LV per demanar explicacions i va fer retirar la campanya d'estiu d'aquell any 2006 al diari. La cosa va representar una pèrdua de varies desenes de milers d'euros per LV... Eugeni Madueño va tenir uns bons collons de publicar-ho. I nosaltres vam estar a punt de no publicar més en la vida a LV. 
Tot això m'ha vingut al cap després de que al novembre passat vaig estar dos dies a Las Vegas amb uns amics i que ahir a la nit vaig acabar de llegir dos llibres: Martin Parr por Martin Parr (fantàstic!) i Christine de Stephen king.  Aquest últim llibre va caure fa uns dies a les meves mans de nou ( algú o alguna cosa el va fer aparèixer) Només puc dir que m'agradaria tenir una Christine, però no com la de King, si no una mica més anarquista. Jo aniria a jugar al bingo i ella, de nit podria fer tots els escarafalls necessaris per,  "arreglar-ho tot" començant per Marina d'Or i Jesús Ger i seguint per...

MARINA D'OR. LADRILLOS DE ORO en la Vanguardia y Christine.
Hace poco, hablando con Plàcid Garcia-Planas del reportaje que publicamos junto al compañero Jesús Martínez en La Vanguardia "MARINA d'OR Ladrillos de Oro", recorde una anécdota. Cuando fui a llevar las fotografías para ser puestas en página, la "editora" me dijo textualmente, que las fotos eran una "mierda" i que las podía hacer ella misma. En ese momento, eso me sento como una patada. Primero porque nunca estaba seguro de lo que hacía, ahora si, yo me movía intuitivamente como método de trabajo y fotografiaba lo que veía "sur place". Y en segundo lugar, porque era completamente injusto ese comentario después de pasar dos días en Marina d'Or buscando una forma estética hortera y fea, conseguir venderlo a LV, que publicasen algunas fotos que yo quería, que el titular fuese más o menos impactante, que la propuesta era mía... el juicio de esa persona es solo una muestra de mediocridad y de envidia innecesaria.
Seguramente las encontraría "feas" y esto le hizo pensar que eran "malas" y eso quiere decir que "cualquiera las puede hacer".
Después de la publicación del reportaje, Jesús Ger ( amo y señor de Marina d'OR i amigo personal de AZNAR, que recordar pasaba los veranitos en Oropesa de Mar) envió una carta a LV pidiendo explicaciones, y retiró la campaña publicitaria  de verano (2006) en LV, la cual cosa representó la perdida de varias decenas de miles de euros en publicidad.
Eugeni Madueño tuvo el valor de publicarlo. Y nosotros casi no publicamos más en LV, la cual cosa de todas maneras acabaría sucediendo con la eliminación de "La Revista".
Todo esto me asalta la mente después de la visita del mes de noviembre pasado a Las Vegas, la original, y que ayer acabé de leerme dos libros: Martin Parr por Martin Parr (fantástico!) y Christine de Stephen King. Este último libro cayó en mis manos hace unos días (alguien o algo lo puso a la vista). Solo puedo decir que me gustaría tener una Christine, pero no como la de King, más bien un poco anarquista, así mientras yo jugaría al bingo, ella de noche podría cometer todas las barbaridades necesarias para "arreglarlo todo", empezando por Jesús Ger y su Marina d'Or y siguiendo por...

MARINA D'OR  les briques d'Or et Christine.
Récemment, en parlant avec le journaliste Plàcid Garcia-Planas, je me suis souvenu d'une anecdote. Début 2006 j'ai fait un reportage sur une "ville de vacances" typique de la spéculation en Espagne, MARINA d'Or près de Castelló en Valence. Quand je suis allé porter les photos pour être placés dans la page, « l'éditeur », m'a dit littéralement que les photos étaient « une merde»et qu'elle pouvait les faire elle-même. C'est un petit échantillon tout à fait injuste après avoir passé deux jours à Marina d'Or à la recherche d'une forme esthétique freak et laide, les vendre à La Vanguardia et de publier quelques photos que je voulais, un échantillon, de la médiocrité et l'envie inutile qui plane sur les médias de Barcelone.
Après la publication de l'histoire, Jésus Ger (maître de Marina d'Or et ami personnel du président Aznar) a envoyé une lettre à La Vanguardia pour demander des explications et a fait retirer la campagne publicitaire d'été 2006. Cela a représenté la perte de dizaines de milliers d'euros en publicité. Eugeni Madueño eu le courage de le publier. Et nous avons failli ne plus publier jamais dans La Vanguardia.
Tout cela m'est venu à l'esprit après ma visite à Las Vegas en novembre et le fait qu'hier j'ai terminé la lecture de deux livres: Martin Parr par Martin Parr (fantastique!) et Christine de Stephen King. Ce dernier livre est tombé dans mes mains, quelqu'un ou quelque chose la fait sortir. Je peux seulement dire que je voudrais avoir une Christine, mais pas comme celle de King, plutôt anarchiste et pendant que je suis au bingo, elle pourrait faire pendant la nuit, toutes les abominations nécessaires pour "tout corriger ", en commençant par Jésus Ger et Marina d'Or et ...


Entrada a la zona de maquetas de Marina d'Or Golf.
Maqueta de Marina d'Or Golf "La ciudad de vacaciones más grande de Europa"
 con la reproducción de la Tour Eiffel en el hotel "Paris".

Jubilados asisten al "Gran espectáculo de luz y color".
Vendedora con clientes en la zona de maquetas del proyecto Gran Marina d'Or Golf.
Entrada al "Balneario de agua marina más grande de Europa "

La única tienda de Marina d'Or.
El Fabuloso "Parque Marina d'Or"

Zona de Maquetas, "canales navegables"
Decoración Romana de cartón piedra.

Mosaicos de "trencadís"
Vendedores de pisos con una familia en el "fabuloso parque Marina d'Or"
Zona de gruas "d'OR"

Mosaicos de "trencadís" en uno de los bancos "gaudinianos".

Edificio de "primera línea de mar"

Família de  payeses local a dos kilometros de Marina d'Or. "Delante de nuestra casa, va la torre de Pisa"
Vendedores de "pisos d'Or"

Ambiente de la calle, al fondo, "segunda línea de Mar"
El parque de atracciones solo abre el fin de semana.
Una Familia en el "fabuloso parque Marina d'Or"

La musica ambiental del  "fabuloso parque Marina d'Or" sale de unas piedra-bafles.
Gran hotel cinco estrellas-

Bloque "primera linea de mar"

Monumento norte de entrada a Marina d'OR.
Skyline Marina d'Or.

Libro de visitas "d'OR"
Aziz, trabajador de la construcción de Marina d'Or.

Bancos  de "decoración Gaudiniana".

Esta era mi propuesta de portada para la revista.  
Uno de las muchas estatuas-paellas de Marina d'OR ciudad HORTERA de vacaciones y especulación.
Una parte del reportaje publicado en La Vanguardia el 18 de junio de 2006.










6 comentaris:

  1. M'hauria agradat llegir-lo, Marc. Tinc un tema sobre la "temporada baixa" que em va portar, també, a Marina d'Or. És un gran monument a la imbecilitat humana, amb l'amic del Jose Mari al primer lloc de la llista.
    Felicitats pel tema!

    ResponElimina
  2. Conec molt bé M.D'Or i conec molt bé en J.G. i la colla de mafies que l'envoltant suvint (amb en Fabra sempre al cap davant), i m'alegro que el treiessis de pulleguera. Molt bona feina, has retratat Marina D'Or com és, ni més ni menys.
    Jo hi vaig treballar de comercial (no venen pisos sino ocuopció turística -visitava touroperadors) en una época anterior a la que fotografies peró ja es veia venir "la magnitud de la tragedia".
    Salutacions

    ResponElimina
  3. l'horterada especulativa de M.D'Or és una mostra més de la imbecilitat "global" que ve de globus.

    El que expliques és una actitud bastant habitual en els que estan apoltronats sense altre mèrit que haver arribat primer o tenir un padrí. Suposo que vist en perspectiva no et ve de nou.

    Salut!

    ResponElimina
  4. si, ara ho entenc perfectament, crec que la frase "Segurament les trobaria "lletges" i evidentment això li va fer pensar que eren "dolentes" i això vol dir " que qualsevol les pot fer" ho explica perfectament ...
    Gràcies

    ResponElimina