18 mai 2011

La última casa de la Rambla del Raval/ L'última casa de la Rambla del Raval/ La derniere maison de la Rambla del Raval

L'última casa de la rambla del Raval.
No he tingut mai gaire consciencia del possible valor documental d'un tipus de fotografia que en veritat no he practicat molt, la que retrata els canvis en el paisatge urbà. Però aquesta incapacitat no vol dir que no em meravelli quan veig per exemple els llibres de Barcelona panoràmica , la Barcelona Inèdita etc...i evidentment el meravellós Eugene Atget, que va fotografiar tot un Paris completament esborrat del mapa. Es una llàstima que a Barcelona no hi hagi algú similar que immortalitzes tot el barri gòtic abans de la obertura de via Laietana. Tot això em ve al cap remenant l'arxiu i una vegada lluny del Raval. Per casualitat en les meves excursions pel llavors desconegut barri , vaig caure un 27 de març del 2000 sobre la demolició de l'ultima casa que quedava en peus a tota la rambla del raval i la illa Robadors gairebé intacta.Llavors el seu valor no era més que anecdòtic, però amb els anys crec que aquest tipus d'imatge agafa valor. Neopan 400 Nikon f90X 28-70mm. Març 2000.


Cruïlla dels carrers Espalter, Sant Josep Oriol i Sadurní, 27 març 2000.



La última casa de la Rambla del Raval 
Nunca he tenido demasiada conciencia del posible valor documental de un tipo de fotografía que en realidad no he practicado nunca, la que retrata los cambios en el paisaje urbano. Pero esta incapacidad no quiere decir que  no me maraville cuando veo por ejemplo  los libros de Barcelona Panorámica, Barcelona Inédita, y evidentemente el magnífico trabajo de Eugene Atget, que fotografió todo un París completamente desaparecido. Es una lástima que en Barcelona nadie fotografió sistemáticamente toda la ciudad antes de la destrucción de la Via Laietana. Todo esto lo he pensado buceando en el archivo, una vez lejos del Raval. Por casualidad en mis primeras excursiones por el barrio , desconocido para mi entonces, me di de morros un marzo del 2000 con la última casa en pie en la futura Rambla que estaba en plena demolición y con la Illa Robadors, casi completa. Entonces el valor de estas fotos me pareció anecdótico, pero con los años este tipo de foto creo que crece en valor. Neopan 400, Nikon f90X 24-70mm Marzo 2000.


Alguns dies abans a la cruïlla amb Sant Josep Oriol, la casa encara sencera.


La derniere maison de la Rambla du Raval (Barcelone)
Je n'ai jamais eu beaucoup de sensibilisation de la valeur potentielle d'un type de photographie documentaire que je n'ai pas vraiment pratiqué jamais, qui reflète les changements dans le paysage urbain. Mais cette incapacité ne signifie pas que je m'étonne quand je vois des livres comme Barcelone panoramique, Barcelone inédite et bien sûr le magnifique travail d'Eugène Atget, qui a photographié un Paris complètent disparu. Il est dommage, personne de Barcelone n'ait jamais systématiquement photographié la ville avant la destruction de la Via Laietana. Toutes ces choses je les pense en plongeant dans mon fichier photo noir et blanc et une fois loin du Raval. Par hasard, dans mes premiers voyages à travers le quartier, j'ai trouvé en mars 2000 la dernière maison du centre du quartier qui se trouvait en pleine destruction pour ouvrir de nouveaux espaces, à l'avenir la Rambla du Raval. Alors, j'ai trouvé la valeur de ces photos, anecdotique, mais au fil des années ce type de photo je pense qu'il croît en valeur. Neopan 400, Nikon F90X 24 70mm de Mars 2000.


Els últims moments de l'edifici el dia 28 de març de 2000.








6 commentaires:

  1. Marc estoy de acuerdo contigo por esta reflexión que haces sobre el valor anecdótico que le damos a unas imágenes hechas en un momento casual (pero no por casualidad, si no por inquietud visual) .El tiempo, como siempre es sabio y pone cada cosa en su sitio.Creo tener en casa ese magnifico libro de Eugene Atget.

    RépondreSupprimer
  2. Recordo quan essent carter al carrer de Sant Jeroni pujava les escales sense llum i amb molts olors dels ja inexistents edificis ara fets rambla per entregar certificats que les més de les voltes ningú estava gaire interessat a rebre... Era entre finals dels 80, començaments dels 90; la droga, el barri el malviure de molts, el caliu que el carter rebia malgrat aquells certificats malvolguts...

    podi-.

    RépondreSupprimer
  3. Hola Podi, gràcies! jo no vaig viure aquesta època, vaig arribar el 2000!

    RépondreSupprimer
  4. Hola, Marc. L'enderroc de barri gòtic per obrir la Via Laietana a principis del segle XX sí que està documentada. Es van fer fotografies i dibuixos de tots els carrers desapareguts dels edificis més emblemàtics. Es pot consultar tot el material a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Salutacions!

    RépondreSupprimer