18 de nov. 2011

13 de nov. 2011

11 de nov. 2011

Boulevard Patrol, Los Angeles.


Boulevard Patrol, Los Angeles.
Hollywood Boulevard, una "patrulla" de seguretat privada "Boulevard Patrol" excedint-se amb un Homeless, diversos ciutadans fotografien i criden als components de la patrulla. Delicte: Menjar al carrer. Los Angeles 08/11/2011
Boulevard Patrol, Los Angeles.
Hollywood Boulevard, una patrulla de seguridad privada "Boulevard Patrol" se excede con un Homeless, diversos ciudadanos fotografían y gritan a los componentes de la patrulla. Delito: comer en la calle. Los Angeles 08/11/2011
Boulevard Patrol, Los Angeles.
Hollywood Boulevard, une patrouille de sécurité privée "Boulevard Patrol" exagèrent avec un homeless, plusieurs personnes crient et font de photos des componants de la patrouille. Le delit: manger dans la rue. Los Angeles 08/11/2011



Hollywood Boulevard, Los Angeles, 08/11/2011

6 de nov. 2011

La frontera más vigilada del Mundo/La frontera més vigilada del món/La frontière la plus surveille du monde.

Anza-Borrego Desert.
California a dos kilòmetres de la frontera amb Mèxic, amenaces pels "espaldas mojadas".
Anza-Borrego Desert.
California, a dos Kilómetros de la frontera con México, amenazas para los "espaldas mojadas"
Anza-Borrego Desert.
Californie, a deux kilomètres de la frontière avec le Mexique, menaces pour les émigrants ou "espaldas mojadas".

3 de nov. 2011

Mission Bay- Shimokitazawa


Mission Bay i Shimokitazawa.
Dos llocs completament diferents però cases que podrien ser una al costat de l'altre? Tokyo i San Diego, el barri de Shimokitazawa i el Barri de Mission Beach. Quin es quin?

Mission Bay y Shimokitazawa.
Dos lugares completamente diferentes pero con casas que podrían estar una al lado de la otra. Tokyo y San Diego, el barrio de Shimokitazawa y Mission Bay, adivinar cual es cada uno!

Mission Bay et Shimokitazawa.
Deux endroits très différents mais avec des maisons qui pourraient être l'une à côté de l'autre. Tokyo et San Diego, le quartier de Shimokitazawa et Mission Bay, deviner qui et qui!

Mission Bay, San Diego, USA.
Shimokitazawa, Tokyo, Japan.

30 d’oct. 2011

Halloween,Downtown, San Diego.

Halloween a Downtown de San Diego, California.29/10/2011.

Halloween!
Ahir a Downtown de San Diego, California. De camí a la festa de la porta de l'infern.
Halloween!
Ayer en Downtown de San Diego, California, de camino a la fiesta de la puerta del infierno.
Halloween!
Hier à Downtown de San Diego en Californie, fête de la porte de l'enfer.

26 d’oct. 2011

SAN DIEGO

SAN DIEGO
Doncs ja està, arribat  a San Diego, primera volta per la Jolla amb l'excel.lent guia Esther,un jetlag interessantísim i una primera foto, conflictes laborals. Seguirem buscant!
SAN DIEGO
Aquí estoy en San Diego, acabado de llegar  con un jetlag interesantísimo, primera vuelta por la Jolla con la magnífica guía Esther y una primera foto, conflictos laborales. Seguire buscando!
SAN DIEGO
Ben voilà, j'arrive à San Diego, avec un jetlag très intéressant, un premier tour à la Jolla avec m'a guide Esther et une première photo. Je continue à chercher des contrastes.

Labor dispute, La Jolla, San Diego.

24 d’oct. 2011

CALIFORNIA!

Califòrnia!
Demà Marxo a Califòrnia per un mes, a realitzar un gran projecte fotogràfic a San Diego, aniré penjant fotos al blog, de moment preparant la maleta i tots els estris que un fotògraf tocacollons necessita...
see you soon!
¡California!
Mañana me voy a California durante un mes, a realizar un gran proyecto fotográfico en San Diego. Iré colgando alguna foto en el blog, de momento preparando la maleta y todo el material que un fotógrafo tocacojones necesita...
see yo soon!
Californie!
Demain je parts en Californie pendant un mois, faire un grand projet phtographique à San Diego. Vous allez voire des images à travers ce Blog, mais maintenant je prépare la valise et tout le matériel qu'un photographe casse-couilles a besoin...
see you soon!


Avió transoceànic, Canon G9. 18/06/2010 aeroport de Schiphol.

14 d’oct. 2011

PARISIENS PART 2.

Parisiens, part 2.
Paris le 6-7 octobre 2011. Quartiers de l'Odéon et Gare du Nord.
Paris el 6-7 octubre 2011. Barrio del Odéon y Gare du Nord.
Paris el 6-7 octubre 2011. Barri de l'Odéon i Gare du Nord.

Odéon, 7/10/2011

Gare du Nord, 6/10/2011

Gare du Nord, 06/10/2011
Odéon, 7/10/2011

Gare du Nord 6/10/2011

10 d’oct. 2011

Incendi i ensorrada d'un edifici l'any 1987/ Incendio y derrumbamiento de un edificio el año 1987. / Incendie et écroulement d'un édifice en 1987.


Photo1- sans pompiers/sin bomberos/sense bombers, flames a les finestres.
Avinguda Josep Tarradellas/ Infanta Carlota. Barcelona 10/1987

Incendie et écroulement d'un édifice.
C'était en octobre de 1987, je partais pour l'école, peut-être 15h, quand en regardant par la fenêtre on a vu cette grande colonne de fumée, j'avais 14 ans et une toute petite Kodak Instamatic 155X qui était de ma grande-mère Geneviève Grand. C'était un appareil déjà vieux, mais on trouvait toujours des cartouches 126. Et j'avais un cartouche 126 apparemment avec 12 expositions. Je me rappelle être parti en retard pour l'école et une fois dans la rue j'ai fait les deux dernières expositions... pas assez pres! Cette caméra avait deux positions avec deux vitesses, 1/40s et 1/80s. Vous pouvez suivre la séquence de l'incendie qui ha finie avec l'écroulement de l'édifice, les deux autres un en construction, ont été démolies postérieurement, Peut-être c'est ici que tout a comencé?

Incendio y derrumbamiento de un edificio.
Era octubre de 1987, salía para la escuela, tal vez eran las 15h, mirando por la ventana se veía una enorme columna de humo, tenía 14 años y una pequeña Kodak Instamatic 155X que había sido de mi Abuela Geneviève Grand. Era un aparato ya entonces viejo, pero aún se vendían cartuchos 126 y aparentemente tenía un cartucho 126 de doce exposiciones en la cámara. Me acuerdo largarme con retraso al colegio y una vez en la calle tiré los dos últimos disparos... ¡pero no lo bastante cerca! Esta cámara Kodak tiene dos posiciones de disparo una a 1/40s y la otra a 1/80s. Se puede seguir la secuencia de disparo, y ver como se hunde el edificio, los dos adyacentes se derribaron los días posteriores, justo detrás está la carcel Modelo de Barcelona. Nuñez y Navarro hizo en el solar un enorme edificio de oficinas.
¿Fue ese día donde empezó todo?
Incendi i ensorrada d'un edifici.
L'octubre de 1987, jo sortia per anar a escola,potser eren les 15h,  quan per la finestra a casa vam veure una enorme columna de fum. Jo tenia 14 anys i una petita Kodak Instamatic 155X  de la meva avia Geneviève Grand. Llavors ja era un aparell vell, però encara es venien películes de 126 i aparentment jo tenia una de 12 exposicions. Recordo marxar amb retard cap a l'escola i una vegada al carrer fer les dues últimes fotos, però de molt lluny! Aquesta càmera Kodak te dos posicions de disparo una a 1/40s i l'altre a 1/80s. Podeu seguir la seqüencia de disparo les 10 primeres son de l'incendi i l'ensorrament. Els dos edificis del costat el van destruir els dies següents i al cap d'uns anys Nuñez Y Navarro va construir un enorme edifici d'oficines.
Va se aquest dia que tot va començar?

Photo2- els bombers flames a les finestes/llegan los bomberos llamas en las ventanas/
 les pompiers , des flammes ou fenêtres.

Photo3- aigua/agua/ eau


           
Photo4


Photo5

Photo6-primera ensorrada/ primer derrumbe/ premier écroulement

Photo7- écroulement/derrumbe/enssorrada
Photo8- écroulement/derrumbe/enssorrada

Photo9- écroulement/derrumbe/enssorrada

Photo10 écroulement/derrumbe/enssorradaa

Photo11. Dans la rue/ a peu de carrer/ en la calle
Photo12. Dans la rue/ a peu de carrer/ en la calle

Escaner de la 155X amb la que vaig fer les fotos.

Cartucho 126 "solís color"









5 d’oct. 2011

Persiguiendo un cura, Osservazioni Astronomiche/Perseguint un cura, Osservazioni Astronomiche/La poursuite du curé, Osservazioni Astronomiche/





Perseguint un cura, Osservazioni Astronomiche.
Als Museus Vaticans,  va ser com un ball, vaig veure que el clergue volia mirar el quadre i que el seu cap era com una de les llunes que representa la pintura. Ell es va anar movent fins arribar a la última escena, jo em vaig anar movent per enquadrar-lo just on tocava, al últim quadre de Osservatione Astronomique, un ball fotogràfic.
Persiguiendo un cura, Osservazioni Astronomiche.
En los Museos Vaticanos, fue como un baile, vi que el cura quería mirar el cuadro y que su cabeza se parecía a una de las lunas de la pintura. Se fue moviendo observando todas las escenas hasta la última, yo me fui moviendo hasta encuadrarlo perfectamente en el último marco de Osservatzioni Astronomiche, un baile fotográfico.
La poursuite du curé, Osservazioni Astronomiche.
Les musées Vaticans, comme dans un bal, j'ai vu le curé, il regardait cette peinture et sa tête était comme unes des lunes représentées. Il les regarde toutes et la photo bonne et la dernière où il finit par entrer dans la peinture... une danse photographique!


la secuencia digital 




28 de set. 2011

Las Benedictinas de Sarrià, La Vanguardia, un helicóptero y Gustavo Gili. Les Benedictines de Sarrià, La Vanguardia, un helicòpter i en Gustau Gili. Les Bénédictines de Sarrià, La Vanguardia, un hélicoptère et Gustavo Gili.

La hermana Montserrat llama a las otras monjas desde la porteria 
con campanadas diferentes para cada una de ellas.Abril 2007.


Las Benedictinas de Sarrià, La Vanguardia, un helicóptero y Gustavo Gili. 
Ayer por la noche vi el programa "El Convidat" en TV3 donde Albert Om pasa un fin de semana en el convento de Benedictinas de Montserrat junto a la mediática hermana Teresa Forcades. Pues bien en el año 2007 junto al compañero periodista Jesús Martínez, pasamos todo un dia en el convento de las Benedictinas  de Sant Pere de les Puel.les en Sarrià, zona alta de Barcelona. Se puede decir que vivíamos los últimos momentos del reportaje fotográfico en Barcelona. Llegamos a las 5.30 para asistir a las maitines de las 6.00 y nos fuimos sobre las  20h. Nos mostraron todo el convento y fue realmente muy interesante y hasta cierto punto totalmente incomprensible. Tienen un taller importantísimo especializado en la restauración de libros antiguos fabulosos. Hacen la compra por internet y tienen una web para su “hostatgeria” por eso nosotros titulamos el tema Benedictinas.com aunque al final se publicó como “Internet en la clausura”. Se publicó en “La Revista” de la Vanguardia de la mano de Eugeni Madueño que me pagó 590€ por el reportaje (¡) La verdad es que podría explicar un montón de anécdotas sobre este tema, como que cogimos un helicóptero para hacer una vista desde el aire del convento (entonces se podía hacer sin pagar, ya que se ponía el nombre en el report y todos contentos) en esa foto se ve también la casa de Gustavo Gili Editor de GG, que vio la foto y me pidió el archivo. Yo le dije que evidentemente le regalaba la foto y el me prometió un envío de libros de su editorial. Unos días más tarde recibí un paquete con tres libros y la tarjeta que he escaneado. Murió unos meses más tarde. El reportaje fue publicado  como se puede ver en un espació excesivamente reducido y con fotos excesivamente pequeñas. La semana siguiente a la publicación recibí un mail a través de Jesús de las monjas , donde preguntaban porqué habíamos utilizado fotografías donde estaban tan mal ¡con la cantidad que había hecho! Entonces sentí un cariño enorme por aquellas mujeres. Ese fue el último reportaje publicado en la Vanguardia. Poco después unos señores llegaron para optimizar el periódico y lo primero que hicieron fue cargarse “LA REVISTA” donde publicábamos mogollón de colaboradores temas propios “no lleva publicidad”. El suplemento “El Dinero” aún sigue publicándose. Ya claro.


Les Benedictines de Sarrià, La Vanguardia, un helicòpter i en Gustavo Gili.
Ahir a la nit vaig veure el programa "el Convidat" L'Albert Om passa un cap de setmana amb les Benedictines de Montserrat i la seva estrella Teresa Forcades. Doncs bé el 2007 amb el company Jesús Martínez vam passar tot un llarg dia amb les Benedictines de Sarrià de l'antic convent de Sant Pere de Les Puel.les i es pot dir que vivíem els últims moment de la fotografia  de reportatge a BCN.  Vam arribar a les 5.30h del matí i vam marxar a les 20h. Ens van ensenyar tot el convent va ser molt interessant i fins a cert punt totalment incomprensible. Tenen un taller de restauració de llibres antics molt important i també fan llibres i llibretes artesanals. Fan la compra per Internet i disposen de web per la seva hostatgeria. Per això ens va semblar interessant titular el report Benedictines.com però al final va sortir com "Internet en la clausura". Va ser publicat a "La Revista" de la Vanguardia de la mà d'Eugeni Madueño que llavors em va pagar 590€ per el reportatge.(¡) No se quantes anècdotes podria explicar d'aquest report, de veritat...una es  que vam agafar un HELICÒPTER per fer una vista Aèria de monestir, casualment al costat del monestir hi ha la casa de Gustavo Gili, que la va veure i em va demanar una copia. Jo li vaig dir que evidentment li regalava l'arxiu. Em va prometre un envio de llibres i al cap de poc dies vaig rebre tres llibres de l'editorial GG amb la nota que reprodueixo. Va morir uns mesos més tard. El reportatge va ser publicat com el veieu, poc espai per massa contingut i amb les fotos massa petites. La setmana següent a la publicació vaig rebre un mail de les Monges on em deien, que com es que havia agafat fotos on sortien tan malament, amb la quantitat de fotos que havia disparat... llavors vaig sentir una estimació enorme per aquelles dones. Va ser el últim reportatge que vaig publicar a la Vanguardia. Poc després uns senyors que van venir a "Optimitzar" el diari es van carregar "La Revista" on publicarem moltísims col.laboradors  ja que no portava publicitat. Van mantenir el suplement "El dinero". Clar. 


Les Bénédictines de Sarrià, La Vanguardia, un hélicoptère et Gustavo Gili.
 Hier soir, j'ai vu l'émission "El convidat» a la télévision catalane dans laquelle Albert Om passe un week-end au monastère bénédictin de Montserrat avec la très connue soeur Teresa Forcades. Eh bien en 2007 avec mon confrère Jesús Martínez, j'ai passé une journée entière au monastère bénédictin de Sant Pere Puel.les de Sarrià, a Barcelone, dans les quartiers chics de la ville. On pourrait dire que nous avons vécu les derniers moments de la photographie de reportage à Barcelone. Nous sommes arrivés à 5h30 pour assister à la matinée de 6h00 et nous sommes partis environ a 20h00. Elles nous ont montré tout le couvent. Elles ont un important atelier qui se spécialise dans la restauration de fabuleux vieux livres. Elles font aussi leurs achats en ligne et ont un site web pour son «Hostatgeria" C'est pour cela que nous avons suggéré le titre Benedictinas.com, mais finalement ça été publiée comme «Internet à la clôture. J'ai beaucoup d'histoires à ce sujet, par exemple, nous avons pris un hélicoptère pour faire un point de vue du couvent, dans la photo se trouvait la maison d'un fameux éditeur de Barcelone,Gustavo Gili éditeur de GG, qui a vu la photo et m'a demandé le fichier. Je lui ai donné la photo et lui m'a promis de m'envoyer de livres de son éditoriale. Quelques jours plus tard j'ai reçu un paquet avec trois livres et la carte que j'ai scanné. Il est mort quelques mois plus tard. Le travail a été publié comme on le voit, dans un espace trop petit et avec les photos trop petites. La semaine suivante à la publication, j'ai reçu un courrier des religieuses, qui se demandait pourquoi on avait utilisé des images si mauvaises avec toutes les photos que j'avait fait ! Là, moi j'ai senti une grande affection pour ces femmes. Ce fut le dernier reportage publié dans le Vanguardia. Peu de temps après des hommes sont venus pour optimiser le journal et la première chose qu'ils firent fut éliminer "La Revista" parce que "elle ne diffuse pas de publicité." Le supplément «Argent» est toujours publié. ah!





Por la tarde se reunen todas ellas en una sala para discutir sobre los temas del convento.
Tal como salió publicado en la Vanguardia del 9 de septiembre de 2007
La vista desde el cielo del convento y sus alrededores.
La carta que me envio Gustavo Gili.


La hermana María Dolores es la responsable del taller de restauración
uno de los principales de Catalunya, donde se restauran incunables  y manuscritos. 
Las maitines a las 6h00

18 de set. 2011

Le sommet du G8 de 2002 et Kim Manresa/La Cumbre del G8 de 2002 y Kim Manresa/La cimera del G8 de 2002 i en Kim Manresa.


La Cumbre del G8 de 2002 y Kim Manresa.
La cumbre de jefes de estado G8 que tuvo lugar en Barcelona en marzo de 2002 fue uno de los mejores momentos que he podido fotografiar. Había una movilización general como no  había visto nunca. Partidos, sindicatos, colectivos, grupos, grupúsculos, asociaciones,  la "gente" estuvo movilizada durante varias semanas, en contra de los poderosos, que no solo se reunían, si no que tocaban los cojones de mala manera al bloquear la ciudad durante 3 días. Creo que fue el germen del éxito de las movilizaciones contra la guerra del 2003. Pero esto ya dará pié a un post más largo que estoy preparando con muchas fotos. A esta foto le tengo especial cariño, ya que en negativo no era muy de cajón que un disparo así te saliera bien, en concreto aquí hice tres disparos por si acaso, y el más acertado es este, ya que el joven gritando está centrado y los cascos nos dirigen a él. El volumen de estos mismos se contrapone al de la masa de gente que tienen en frente. El pueblo anarquico contra el poder uniforme. Luego observando el negativo me di cuenta que el fotógrafo calvo sin casco ni hostias era Kim Manresa, autor de un fabuloso libro sobre el Molino en los años 80, de un reportaje increíble sobre la ablación en Africa...
Aquí está el negativo pasado por el escáner. Neopan 400 Fuji. Revelado con Rodinal 1+25. Nikon F90X, 28-135mm.

La cimera del G8 de 2002 i en Kim Manresa.
La cimera de caps d'estat del G8 que es va fer a Barcelona el març de 2002 la recordo com un dels millors moments que he fotografiat a Barcelona. La mobilització era general, partits, sindicats, col.lectius, grups i grupuscles, associacions, la "gent" es va mobilitzar durant setmanes, en contra dels poderosos, que no només es reunien, si no que a més a més tocaven els collons tallant la Diagonal durant tres dies. Crec que aquesta va ser la llavor de l'enorme èxit de les mobilitzacions contra la guerra del 2003. Però ja faré un post més llarg amb tot això. En tot cas a aquesta foto li tinc un especial carinyo ja que en negatiu no era fàcil aconseguir un bon disparo d'aquesta manera, així que aquí vaig fer tres disparos. El que veieu es el més encertat. El jove que crida està centrat i el conjunt de cascos de policia ens porta cap a ell. El volum d'aquests mateixos cascos es contraposa al de la massa de gent que tenen davant. El poble anàrquic contra el poder uniforme. després observant el negatiu em vaig adonar que el fotògraf calb era en Kim Manresa, autor d'un fabulós llibre sobre el Molino dels anys 80 i de un magnífic reportatge sobre l'ablació a l'Africa...
Aquí teniu el negatiu complet passat per l'escaner. Neopan 400 Fuji. Revelat amb Rodinal 1+25. Nikon F90X 28-135mm.












Le sommet du G8 de 2002 et Kim Manresa.
Le sommet des chefs d'état le G8 c'est fait à Barcelone en mars 2002, la mobilisation était générale dans la ville. Partis, syndicats, collectifs, groupes, clans, les associations, le «peuple», ont été mobilisés pendant plusieurs semaines, contre les puissants, le pouvoir, qui bloquait la ville pendant trois jours. C'était le germe de la réussite des mobilisations contre la guerre en 2003. Mais je vais faire une autre post avec de nombreuses photos à ce sujet. Sur cette photo j'ai une affection particulière. Voilà une belle disposition des éléments. D'une partie les grands casques monotones qui se confrontent avec l'anarchie de la masse. Le peuple contre l'uniformité du pouvoir... et le jeune qui crie juste au milieu, à coté c'est Kim Manresa un grand photographe Barcelonais. Fameux pour son travail du théâtre de variétés "El Molino" et plusieurs reportages en Afrique.
Voilà le negatif. Fuji Neopan 400, Rodinal 1+25 et Nikon F90X 28_135mm.

14 de set. 2011

Jane Goodall y el agua del lavabo/Jane Goodal et l'eau des toilettes/Jane Goodall i l'aigua del lavabo

Jane Goodall. Cosmocaixa Barcelona.18/05/2007 
Jane Goodall i l'aigua del lavabo.
Quan vaig fer aquest retrat no tenia gaires esperances que fos publicat.Es un recurs que pot agradar o no. La Jane Goodall es una de les persones que he fotografiat que més pau interior irradiava a tot el seu voltant d'una manera bestial. Ella es dedica a observar animals, el seu comportament, com es comuniquen... en aquell moment jo la observava a ella. Érem un munt de gent, el periodista, un traductor D'Anglès, el responsable de torn del Cosmocaixa, jo i no se qui més. Hi havia  moments de silenci entre preguntes ja que es tenia que traduir. En aquells moments ella em mirava de reüll i de fons es sentia un munt d'aigua que s'escolava misteriosament per algun lloc del despatx. Vaig aprofitar un d'aquest moment s per fer aquest retrat. Al final ella no es va poder estar i com tots semblaven molt seriosos i ocupats em va preguntar en angles: que es aquest soroll d'aigua? Li vaig dir que no en tenia ni idea, li vaig preguntar llavors al responsable , que em va respondre en català, que allò eren els lavabos, que per molt que el CosmoCaixa fos nou doncs que tenia alguns problemes de sonorització i un munt de coses més va dir... jo em vaig girar cap a la jane Goodall i li vaig dir " are the toilets!"els dos vam riure i això em va fer sentir molt be!

la pàgina de ADN del 28 de maig 2007
Jane Goodall y el agua del lavabo.
Cuando hice este retrato no tenía muchas esperanzas de que fuese publicado. Es un recurso que puede gustar, o no. La Jane Goodall es una de las personas que he fotografiado que más paz interior irradiaba a su alrededor de manera bestial. Ella se dedica a estudiar, observar el comportamiento de primates... en ese momento yo la observaba a ella. Había un montón de gente en el despacho del Cosmocaixa, el periodista, el traductor, el responsable del Cosmocaixa, yo mismo, y creo que alguien más. Había un momento de silencio entre preguntas ya que se tenía que traducir. En esos momentos ella me miraba de reojo y de fondo se oía una cascada de agua deslizarse por algún lugar del despacho. Aproveché uno de esos momentos para hacerle este retrato. Al final Jane no se pudo resistir y como todos eran muy serios y parecían super ocupados, me pregunto en Inglés: ¿que es ese ruido de agua? Le dije que no tenia ni idea (I dont know) y le pregunte al responsable, que me respondió en catalán muy aceleradamente como escusándose, que eran los lavabos que el edifico era nuevo pero tenia unos problemas de aislamiento acústico y no se que mas... entonces me giré hacia ella y le dije "are the toilets!" los dos nos reímos i eso me hizo sentir muy bien!































Jane Goodall et l'eau des toilettes
Jane Goodall et une des personnes que j'ai Photographie avec une sensation de paix intérieure plus grande. Elle observe, étudie les primates, leur comportement... .À ce moment dans le bureaux on était plusieurs personnes, le journaliste, un traducteur d'anglais, le responsable du centre Cosmocaixa de Barcelone, moi et une autre personne. Entre questions un moment de pause se faisait, la traduction oblige. Ce en une de ses poses, que j'ai fait ce portrait. Dans le fond on entendait dans le bureaux de l'eau tomber en cascade. La curiosité de Jane, trop grande, finalement elle m'a demandé c'est quoi ce bruit d'eau?J'ai demandé ou responsable qui m'a répondu en catalan, "les toilettes" je me suis retourné vers Jane et je lui dis: "are the toilets!" alors tous les deux on a bien rigole!









8 de set. 2011

Retrato/retrat/portrait: Rosa Maria Calaf

Retrato/retrat/portrait: Rosa Maria Calaf. 

Rosa Maria Calaf, periodista, fotografiada al carrer capitan Arenas, a prop de casa seva.
08/09/2011
Imageweek 155
imageweek collection link.

Un concierto Punki que acabó fatal y en CD/Un concert Punki que va acabar fatal i en CD/Un concert Punk qui a mal fini et un CD.


Primera linea del concierto. 29/01/2000 Cotxeres de Sants
Un concert Punki que va acabar fatal i en CD
El 29 de gener del 2000 vaig anar a fer fotos d'un concert del grup Ostia Puta, m'ho van demanar els col.legues de Radio BronKa. Es va muntar un embolic fenomenal, primer a la porta d'entrada on es van produir baralles i es va entrar a la força. Aixo no ho vaig veure, ja que feia fotos del grup. Però una vegada a dins els incidents es van reproduir per tota la sala fins arribar a l'escenari on amb molta pena la gent de seguretat de l'escenari van poder mantenir un cert ordre, sota la insistent demanda del cantant . Al final un braç trencat i osties varies...Es va fer un CD que es deia OSTIA PUTA ¿dónde estabas tu?


páginas interiores del CD
Un concierto Punk que acabo fatal y en CD.
El 29 de enero del 2000 hice fotos de un concierto del grupo Ostia Puta, me lo pidieron los colegas de Radio Bronka. Se montó un lio fenomenal, primero en la puerta de entrada donde se dieron  para entrar gratis. Eso no lo vi, ya que estaba en el escenario fotografiando el grupo. Pero una vez dentro la bronca se reprodujo por toda la sala, hasta llegar al escenario, donde más pena que gloria la gente de seguridad pudieron evitar males mayores y mantener un cierto orden, bajo la continua insistencia del cantante que amenazaba con finalizar el concierto. Al final un brazo roto y Ostias varias. Se hizo un CD que se llamó OSTIA PUTA ¿dónde estabas tu?
Un concert Punk qui a mal fini et un CD.
Le 29 janvier 2000 j'ai fait des photos pour un concert d'un groupe de musique Punk. La chose et mal partie dès le début quand des mecs arrivés à la porte voulait entrer sans payer. Moi je faisais les photos du concert, mais les incidents sont arrivés à la première ligne. Les mecs de sécurité ont réussi à maintenir l'ordre. Résultat un bras cassé et plusieurs bagarres. Le groupe a fait un CD avec les photos.

el grupo OSTIA PUTA
la cosa acabó a OSTIA limpia


¡PUNK!
¡PUNK!
el enano del concierto 
¡PUNK!
el CD