JOAN SENSE LLUM / JOAN SIN LUZ

CAT. Arriben les fetes! Barcelona ha estat escollida per a la capitalitat europea de Nadal 2026!, segons l'ajuntament "és un reconeixement internacional al model de Nadal barceloní, que uneix estratègicament els elements tradicionals amb l’esperit creatiu i innovador de la ciutat" també diuen "el premi destaca de la ciutat els espectacles nadalencs que omplen els carrers amb calidesa i alegria, les tradicions litúrgiques, les fires i mercats nadalencs, així com la majestuosa decoració, que també posa en valor les celebracions a través d’un baix consum i decoracions sostenibles amb workshops especials, fires eco-friendly i iniciatives per recol·lectar arbres i decoracions d’origen orgànic un cop culminades les festes”. Sembla que Barcelona és un paradís de Nadal! Ostres, com deuen ser les ciutats perdedores? Imagino que tenen l'índex de pobresa, marginació, desnonaments, precarietat alimentària, laboral, d'habitatge i sensellarisme més alts encara! Per a mostra i no és més que un cas entre millers que es donen ara mateix a la ciutat, el cas d'en Joan sense llum. Ja se sap: "Barcelona és bona si la bossa sona" i no, no és bona tant si sona com si no sona, només quan sona i sona cada vegada més pels qui ja sonava.

Malson abans de Nadal: Joan sense llum.

Joan Josep Garcia Negre (Barcelona, 1968) i Natividad Negre Ibañez (Camps d’Arenós, 1942) viuen de lloguer des del novembre de 2022 al número 90, pis 2n 1a, del carrer Olzinelles, al barri de Sants de Barcelona. Aquell any va ser quan en Joan va signar un contracte de cinc anys, tal com estableix la llei, és a dir, fins a l’any 2027, amb una renda de 700 € al mes.

A l’octubre de 2023, uns inversors xinesos de l’empresa Poliverso Inmuebles S.L. van comprar la finca, que ara, després d’una reforma prèvia amb la divisió dels pisos, consta de quatre apartaments i un local a la planta baixa. Immediatament, Poliverso Inmuebles S.L. va començar l’assetjament per fer-lo fora a ell i la seva mare...

CAST. Llegan las fiestas. Y Barcelona ha sido escogida como Capital Europea de la Navidad 2026. Según el Ayuntamiento, “es un reconocimiento internacional al modelo de Navidad barcelonés, que une estratégicamente los elementos tradicionales con el espíritu creativo e innovador de la ciudad”. También dicen que “el premio destaca de la ciudad los espectáculos navideños que llenan las calles de calidez y alegría, las tradiciones litúrgicas, las ferias y mercados navideños, así como la majestuosa decoración, que además pone en valor las celebraciones a través de un bajo consumo y decoraciones sostenibles, con talleres especiales, ferias eco-friendly e iniciativas para recoger árboles y decoraciones de origen orgánico una vez finalizadas las fiestas”. ¡Parece que Barcelona es un paraíso navideño! Vaya, cómo deben de ser las ciudades perdedoras, imagino que tienen índices aún más altos de pobreza, marginación, desahucios, precariedad alimentaria, laboral de vivienda, y de personas sin hogar. Como muestra y no es más que un caso entre miles que se dan ahora mismo en la ciudad, el caso de Joan sin luz. Ya se sabe: “Barcelona es bona si la bossa sona”, y no, no es buena tanto si suena como si no suena; solo cuando suena, y cada vez suena más para quienes ya les sonaba.

Pesadilla antes de Navidad:  Joan sin luz

Joan Josep Garcia Negre (Barcelona, 1968) y Natividad Negre Ibañez (Camps d’Arenós,1942). Viven de alquiler desde noviembre de 2022 en el número 90 piso 2º1ª de la calle Olzinelles del barrio de Sants de Barcelona. Ese año fue cuando Joan firmó un contrato de cinco años tal y como establece la ley, es decir hasta el año 2027, con una renta de 700 € al mes. En octubre de 2023 unos inversores Chinos de la empresa Poliverso Inmuebles S.L. compraron la finca, que ahora después de una reforma anterior dividiendo los pisos, consta de 4 cuatro apartamentos y un bajo. Inmediatamente Poliverso Inmuebles S.L. empezó el acoso para echarlos a él y su madre...

Aquí: https://marcjavierre.com/joan-sin-luz-joan-sense-llum

Jorge Ilegal. Barcelona 1989.

Jorge Martinez de Ilegales delante de la sala Transformadors el día del concierto de homenaje a John Lennon en la sala Zeleste de Barcelona. 14 junio 1989.

"Todo lo que digáis que somos, lo somos y aún peor"

Doneu Sang! Fotografies de la campanya de Nadal del BST.

 Doneu Sang!" Fotografies de la campanya de Nadal del Banc de Sang i Teixits.

Coses que faig al Sindicat de la Imatge UPIFC.

 

COSES QUE FAIG AL SINDICAT DE  LA IMATGE UPIFC

Reunió del Sindicat de la Imatge UPIFC, SPC i Col·legi amb la cúpula policial de Catalunya pels últims incidents dins l'espai públic.

Aquest passat dijous 20 de novembre va tenir lloc a la comissaria de policia de les Corts dels Mossos d’Esquadra una reunió de la taula de la Comissió Mixta d’Interior i les entitats periodístiques representants dels fotoperiodistes, demanada després de diversos incidents que van alertar la professió sobre una escalada de la violència en les intervencions policials a l'espai públic.   Per part dels Mossos d’Esquadra eren presents El Director General de Policia Josep Lluís Trapero, L'intendent Miquel Hueso, cap de la Comissaria General d'Intervenció, L’Inspector Carles Vallés Cap de l’Oficina de Comunicació, Esteve Serrano cap de gabinet de la Conselleria d'Interior i Seguretat Pública i Carles Mestres, cap de l'oficina de Comunicació del Departament d'Interior i Seguretat Pública.   Per part del Sindicat de la Imatge UPIFC va anar el que escriu aquestes línies Marc Javierre-Kohan en Quico Ràfols pel Sindicat de Periodistes SPC i Jordi Ribot pel Col·legi de Periodistes.   La Reunió va començar amb una de les preguntes pactades per les tres entitats sobre l’estat de la qüestió de l’agressió al fotoperiodista Joan Gàlvez amb un tret d’arma de foam directe al seu cos i sense que hi hagués aldarulls en aquell moment. El director General de la policia va respondre que el Mateix Joan Gàlvez va fer la denúncia a la comissaria i que s’ha obert una investigació interna, AR “informació reservada”, sobre el cas i que els fets ja han estat comunicats a l'autoritat judicial competent. Va expressar la seva confiança en què s’aclarirà el fet i s’obriria un expedient disciplinari si fos el cas. Però hem d'afegir  que des de IRÍDIA, centre per la defensa dels drets humans, també s'ha vehiculat una denúncia.   La segona pregunta traslladada a partir de la reunió prèvia que vam tenir les organitzacions vinculades al protocol de les acreditacions visuals, va ser sobre la utilització de gas pebre a les manifestacions per Palestina, en concret a les persones segudes al terra de l'estació de Sants bloquejant la sortida d’uns autobusos amb gran presència de premsa i remarcant el fet que no s'havia avisat de la seva utilització com abans es feia a l’hora d'utilitzar material antidisturbis (sense que hi hagués disturbis en aquest cas). El director general va dir que la utilització d’aquest líquid irritant no està extensament regulada, que s'hauria de revisar el protocol i modificar la instrucció que es fa per la seva utilització.   Com a tercera pregunta es va plantejar la dels perímetres policials i l’impediment que se sol fer a la lliure circulació de fotoperiodistes en especial als incendis i a la ciutat de Barcelona. En aquest aspecte el director general va donar molta importància a l’esforç fet els últims quinze anys en l'adequació d’aquestes actuacions a la premsa ajustant-se als seus protocols. Per part nostra vam reivindicar la llibertat de moviments com a essencial en l’exercici sense coaccions de la llibertat d’informació i vam remarcar l’impediment que es fa en molts casos d'una visualització i circulació adequada per poder informar amb aquesta llibertat.   Per part d’UPIFC es va preguntar llavors si era possible que dintre del cos, i ja que utilitzen la violència com a forma de manteniment de l’ordre públic, hi hagi elements que tinguin problemes amb la fiscalització de les seves actuacions per part dels i les fotoperiodistes. La resposta del director general va ser que aquest plantejament era inacceptable. Posteriorment, L'intendent Miquel Hueso, va remarcar que els Mossos quan surten al carrer estan més que mentalitzats en què els filmaran i gravaran per tot arreu. En tot cas la pregunta va provocar certa irritació.   Com a final de reunió es va arribar a l’acord que s’hauria de fer pedagogia dintre del cos policial per explicar la funció de la premsa, del fotoperiodisme i sobretot, explicar la feina dels i les fotoperiodistes, ja que com ja va passar a la primera reunió, va tornar a sortir la idea, per part dels representants policials, que hi ha fotògrafs “militants o activistes” fet que mostra un desconeixement, primer de la llibertat d’expressió del dret a la informació i segon de la funció social de la fotografia de premsa i documental en tots els seus diversos àmbits. Potser el que menys s'entén és el fet de trobar-se un@ fotoperiodista on no se l’espera i potser no es vol que hi sigui.   Marc Javierre-Kohan,  Secretari d'Organització UPIFC,  Dídac Salau,  Secretari General UPIFC

CONSUM! Boulevard Rochechouart, Paris 28 décembre 2000.

Nadal.

L’època de l’any en què el consum sembla l'únic motor de la humanitat. En un món on tot ha de ser immediat, exhibible, impactant, consumible i on no importa el que és sinó com es veu, tot es converteix en espectacle, fins al punt que ja no es distingeix què és real i què és només decorat. Quan la vida queda reduïda a un aparador i a un espectacle buit, la veritat deixa d’importar. Aquestes idees m’han fet pensar a una sèrie de fotografies que vaig fer el desembre del 2000 a París, al Boulevard Rochechouart a Barbès un barri on es trobaven els famosos magatzems Tati. 

 

Navidad. 

La época del año en la que el consumo parece el único motor de la humanidad. Todo tiene que ser inmediato, exhibible, impactante, consumible y no importa lo que es si no como se ve,  todo se convierte en espectáculo, hasta el punto de que ya no se distingue qué es real y qué es solo decorado. Cuando la vida queda reducida a un escaparate y a un espectáculo vacío, la verdad deja de importar. Estas ideas me hicieron pensar en una serie de fotografías que hice en diciembre del 2000 en París, en el Boulevard Rochechouart, en Barbès, donde se encontraban los famosos almacenes Tati.

Boulevard Rochechouart, Paris 28 décembre 2000.