Avui cal advertir que per fer aquest text ens hem reunit entre persones, hem debatut i exposat idees que provenen directament dels nostres pensaments i raonaments, que són un reflex dels nostres referents, la nostra experiència vital i de la intel·ligència que se’ns pressuposa com a humans. Els hem posat en comú i hem reflexionat. I avui hem de dir que ho podríem haver fet amb una nova “intel·ligència”, la intel·ligència artificial. Potser per no haver de pensar gaire, anar més de pressa o sobretot, per no enfrontar-nos a nosaltres mateix@s i als altres. Per què fer-ho nosaltres si ho pot fer una màquina? Perquè esforçar-nos a ser humans que saben fer coses, com per exemple fotografies? Quin valor té fer una fotografia si la pot crear una màquina?
Ens fem aquestes preguntes amb intriga i entenem que la idea a la que se’ns aboca és que tot el que sap fer l’ésser humà ho pot fer una màquina i que d’aquesta manera serà més ràpid, òptim, modern i perfecte, més rendible i menys problemàtic. Li donem noms diferents a aquests processos, revolució industrial, intel·ligència artificial… però entenem que ve a ser el mateix, la substitució del pensament, de la manualitat, per quelcom automàtic i transferir les capacitats mentals a unes aplicacions digitals per fer-les pensar per nosaltres. L’ésser que fa coses es transforma en el que escull coses. Escollir en lloc d’actuar, així ens sotmetem a un aparell de dominació que mitjançant un algoritme creat per una visió molt determinada del món, ens controla, vigila i tergiversa la realitat amb mentides, tornant-nos dependents i addictes. Diuen que s’ha de ser resilient i que el triomf personal arriba a través de l’adaptació perfecta al corrent majoritari mitjançant l’enteniment de les claus de funcionament del sistema. Si no t’hi saps adaptar no pots ser-hi, si vols defensar quelcom de diferent seràs esborrat. I és que “es governa millor els homes pels seus vicis que per les seves virtuts”.
Els fotògraf@s i la gent de la imatge són creador@s i crear és resistir-se a qui vol controlar les nostres vides. Des del SINDICAT DE LA IMATGE UPIFC, creiem que més que resistir hem de persistir, denunciant un sistema que va en contra de la imatge lliure, en contra de l’autoria, en contra dels creador@s abocant-l@s a la precarietat i a la desaparició.
El principal actiu de la intel·ligència artificial és que els utilitzadors no han de pagar als creador@s, ni interactuar amb ell@s, ja que ens consideren inferiors, però que a causa de les nostres habilitats tècniques en són dependents. La intel·ligència artificial és doncs una tecnologia cruel, reemplaça treballador@s, consumeix milions de litres d’aigua, vomita CO₂ i promou les pitjors ideologies.
El sindicat sempre estarà al costat dels treballador@s i creador@s per una imatge lliure, pel respecte dels drets d’autor, la independència i l’autoria, enfront de l’homogeneïtzació de pensament de l’ofensiva neoliberal, per lluitar contra la precarietat que colpeja el nostre sector (de la gràfica a l’audiovisual) i la resta de la societat. I si tot això ho volem plantejar des del SINDICAT DE LA IMATGE, és per posar en valor el nostre treball, ja que les imatges signifiquen per nosaltres una manera de plantejar preguntes, un punt de partida per articular pensaments lliures i consciència crítica.
Fem imatges per pensar, defensem els drets de qui les fa.
