15 de des. 2023

30 de nov. 2023

El Partit de Waterpolo

 

Club Natació de Sabadell, partit de Waterpolo amb persones amb discapacitat. Organitzat per la fundació Imancorp Foundation.

12 d’oct. 2023

Babel de Lídia Pujol.

 


Gravació del disc "Babel" de Lídia Pujol a l'estudi de  l'Aniol "The Sound of Wood" a Corbera de Llobregat.

12 de set. 2023

CARTELL DELS BOMBERS 2023

 


Fotografia per al cartell de la campanya de donació de sang dels bombers de Barcelona.
Per Banc de Sang i Teixits BST.

14 d’ag. 2023

Ahir amb l'anada i tornada de l'Aeri del port i només per 16.50 €, tenies inclòs travessar la columna de fum que el creuer Virgin va estar fent durant més de 12 h. Tot aquest fum va en direcció a la part baixa de Barcelona: Rambla- Raval i Poble-sec. 


Port de Barcelona 13/08/2023



27 de juny 2023

El Monument de José Antonio a Barcelona.

Aquests dies he trobat aquesta sèrie de fotos del desmantellament del Monument a José Antonio Primo de Rivera al carrer Josep Tarradellas, abans Infanta Carlota. Sempre que passàvem per allà, el meu pare em deia: "Algun dia ho tirarem a terra" I així va ser el 17 de febrer de 2009. Només trenta-quatre anys després de la mort del dictador assassí. Recordo que s'hi feien concentracions feixistes. Era un monument molt desagradable. L'Autor dels relleus escultòrics, Jordi Puiggalí es va mostrar molt trist per la seva eliminació. Es veu que volia recuperar les escultures per ficar-les al jardí del xalet del seu fill. En tot cas jo vaig passar més tard de la cerimònia oficial, i els operaris desmuntaven el monument a tota pastilla sense gaire mirament de manera que es va trencar una de les peces davant de la meva càmera. Vaig pensar que el meu pare hagués xalat veient-ho, per molt que l'escultor Puiggalí estigués trist. L'operari, conscient o no va realitzar una performance davant meu "reconstruint" a terra el baix-relleu destruït.












16 de maig 2023

El Mercat de Santa Caterina i l'Hotel Edition.

Un altre cas de transformació gentrificadora va ser el del Mercat de Santa Caterina. Recordo els anys noranta anar a veure els carrerons plens d'activitat, amb embalums, productes, gent per tot arreu. M'agrada molt la descripció que fa en Cirici a Barcelona Pam a Pam perquè s'ajusta molt bé als meus records: "presenten un gran valor pintoresc els seus interiors, amb les naus emblanquinades, cobertes amb grans armadures de fustam, i els passatges descoberts, que es resguarden del sol amb veles, persianes i ràfecs mòbils. Això dona a tot el conjunt un assenyalat i exòtic caràcter mercadal nord-africà"

Vaja que l'activitat del mercat era enorme, transversal. Però clar, aquest exotisme que descriu Cirici, vol dir no control per part de les administracions, vol dir que la gent pot fer vida social , guanyar-se la vida utilitzant un espai urbà poc fiscalitzat. Economies de baix extracte social. Qui voldria construir un hotel en un lloc així?

Una vegada activat el "Pla de Mercats de Barcelona" es deixa que el mercat es degradi no fent més que el manteniment mínim. El crit és unànime: S'ha de reformar el mercat. Les obres comencen a finals de 1997 i s'allarguen fins al... 2005. Vuit anys de paret. Aquesta que recull les fotos de principis de l'any 2000. Em va impactar molt, ho recordo, veure un lloc amb tanta vida completament mort gràcies a una paret que va ser-hi durant vuit anys. Uns 2900 dies. A l'especulació li va bé allargar el temps a les persones se'ns passa volant. 

Com diu Adrián Hernández Cordero al seu article ¿Mercados, museos o malls? (article) "La estrategia gubernamental en Barcelona ha consistido en reconstruir los mercados y en la medida de lo posible erradicar a los comercios antiguos y tradicionales que no cumplían con las nuevas directrices. Ello implica que sólo se mantengan los negocios más competitivos que se han adaptado a los nuevos patrones de consumo de la población que vive y visita la ciudad."

I per acabar del mateix article: "La turistificación del centro de las ciudades tiene múltiples implicaciones socio-espaciales. Si el proceso de gentrificación se caracteriza por atraer a población de mayores recursos y con un estilo de vida diferente que sustituye a los antiguos habitantes de clases bajas, el turismo trae población flotante que transita y consume en la zona. Sus estancias son cortas, y en muy pocas ocasiones se implican en la vida cotidiana del lugar que visitan. Por lo tanto, a medio y largo plazo, las transformaciones provocadas por la creciente popularización de los pisos turísticos y por las modificaciones de servicios y productos ofrecidos podrían tener consecuencias graves para los vecinos de menores ingresos del barrio, debido a que experimentarían procesos de tematización, teniendo como efecto el desplazamiento."

I així va ser al mercat de Santa Caterina. Un arquitecte estrella, el Miralles, un projecte sobredimensionat destinat a transformar el barri i obrir-lo a la ciutat, és a dir expulsar tots els seus habitants de rendes baixes. Com bé reconeix la mateixa Benedetta Tagliabue : "Este proyecto fue la transformación urbana que he vivido más de cerca. El mercado estaba absolutamente en un interior. Abrimos parte del barrio y al mismo tiempo hicimos que el barrio se abriera a la ciudad y fuera más visible." 
I Així, és clar, per fi va poder obrir l'hotel Barcelona Edition de la cadena Marriott just davant. Bé i tot que els comentaris de google no són gaire encoratjadors: "Les habitacions tenien vistes · Els clients valoren positivament que les habitacions estiguessin netes, però alguns han dit que eren petites i que el manteniment es podria millorar."











Barcelona, barri de Santa Caterina, març 2000.