31 de maig 2011

Fabuloso concurso de fotografía/fabulós concurs de fotografia/ Magnifique concours de photographie

El ave de Abashiri




Fabuloso concurso de fotografía
AH! por fin un concurso que se ajusta completamente a mis expectativas, lástima que no sea puramente fotográfico, pero la tentación del premio es demasiado grande:
XII aniversario del restaurante chino MACAO, IV Concurso de imágenes y fotografías (IV!) tema: LAS AVES (ave: Vertebrado homeotermo, ovíparo, de respiración pulmonar, mandíbulas revestidas de un pico córneo, miembros anteriores, alas, adaptadas al vuelo y los posteriores, patas, marchadores)
Las obras permanecerán expuestas del 3 al 20 de agosto en el fabuloso restaurante.
VOTACIONES: Se podrá votar durante los días de la exposición, los clientes recibirán en cada cena o comida una papeleta para votar, entre los votantes se sorteará una fabulosa CENA O COMIDA DE GALA para 4 personas.
PREMIOS: fotografía, premio único: Trofeo-Diploma y comida o cena de GALA para 4 personas.
Yo no tengo muchas imágenes de aves, de hecho solo tengo una serie hecha en Japón, en Hokkaido, en Abashiri concretamente, estaba esperando que pasase un tren para hacer una vista de la costa del mar de Okhotsk, sobre mi cabeza no paraba de volar esta magnífica ave. 
De todas maneras, no me voy a presentar al concurso, no vaya a ser que gane, y me tenga que gastar una pasta larga en comprarme un traje nuevo para la CENA DE GALA.





Fabulós concurs de fotografia.

AH! per fi un concurs que s'ajusta completament a les meves expectatives, llàstima que no sigui només de foto, però clar , la temptació pel premi es massa gran:
XII aniversari  del restaurant Chinés MACAO, IV concurs de imatges i fotografies (IV!) tema: LES AUS
( Au:Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes, homeoterms i ovípars.) Les obres seran exposades del 3 al 20 d'agost al nostre fantàstic restaurant. VOTACIONS: es podrà votar tots els dies de la exposició, els clients rebran a cada dinar o sopar una papereta per votar, entre els votants es sortejarà un fabulós sopar o dinar de GALA per 4 persones.
PREMI: fotografia, premi únic: Trofeu-diploma i dinar o sopar de GALA per 4 persones.
No tinc moltes imatges de ocells, de fet només tinc aquesta serie feta al Japó, a Hokkaido, en concret a Abashiri, quan esperava que passés un tren per fer una vista de la costa del mar de Okhotsk, sobre el meu cap volava sense parar aquest magnífic animal. De totes maneres no em presentaré al concurs, no es doni el cas que guanyi i hagi de emprar una quantitat elevada de duros per comprar-me un vestit nou per el sopar de GALA.



Magnifique concours de photographie.
Ah! enfin un concours qui me plait, dommage ce pas que de la photo, mais la tentation du prix et trop grande:
XII anniversaire du restaurant chinois MACAO de l'avenue Tarradellas de Barcelone IV concours d'images et photo, le thème : les oiseaux.
Les photos seront exposés entre le trois d'août et le trente d'août dans le fantastique restaurant MACAO. Votacion: tous les clients recevront un billet pour voter la photo préféré, entre les participants un tirage au sort sera fait, le prix un magnifique diner de GALA pour quatre personnes.
Le PRIX du gagnant: Prix unique, trophée-diplôme et diner de GALA pour quatre personnes. J'ai pas trop d'images d'oiseaux, mais je me trouvais à Hokkaido, en concret à Abashiri et j'attendais le passage d'un train pour faire une vue de la mer de Okhotsk, sur ma tête c'est beau oiseau volait sans s'arrêter.
De toute façon je ne me présenterais pas à ce concours, parce que si je gagne, je devrais dépenser trop de tune pour acheter un costume pour le souper de GALA

30 de maig 2011

Quienes son los Indignados? Qui son els Indignats? Qui sont les Indignés?

"Neteja de la plaça Catalunya"

Indignada durant la "neteja" de plaça catalunya


Els indignats fent de barrera a la plaça Catalunya per la celebració del Barça.

Qui son els indignats?
La sort fotografiar la actualitat sense cap pressió de cap redacció es que pots fer el que et vingui de gust. La mala sort es que potser no servirà de rés el que fas i segurament no guanyaràs ni un duro.  Però davant d'esdeveniments com el de plaça Catalunya i els indignats no em puc pas quedar mirant el futbol ni la F1, que de fet m'avorreixen extremadament. Però que fer amb una massa de gent reunida en un gran espai, lleig , com es la plaça Catalunya? Ja fa temps que penso que la fotografia amb el temps guanya valor, i es prou evident que la imatge de les persones canvia amb el temps, pentinats, complements, manera de vestir... això i el fet de sentir que els indignats son tots "perro flautas" (terme que es va inventar Loquillo) o "guarros" com diuen els policies als seus forums (si,si busqueu...) vaig decidir el primer dia de fer retrats, retrats de la gent entre la gent, en assemblees, reunits, als estands, davant la policia...per intentar saber: qui son els indignats?
Jo la conclusió que trec es que per moments la plaça es molt diversa, en els moments de Màxima concentració, els indignats poden ser de tot arreu, gent molt jove, amb una predominança de gent d'arreu l'estat moguts per la connexió madrilenya, gent de barri,(les assemblees de barri son una altre historia) Notable ,crec jo, es la presencia de dones, noies, crec que més que homes... Gent gran poca, però n'hi ha. Els nous vinguts, sorry , però ni un. I quan dic nou vinguts em refereixo al immigrant econòmic. També remarco la absència dels moviments socialment actius com independentistes (que van venir el primer dia a trencar la lona del Banesto i van ser rebutjats amb el crit de "fuera,fuera") grups antisistema, estudiants ( que finalment si van venir i van fer una multitudinària reunió) moviments veïnals... així que qui son els indignats? gent no adscrita? que no tenen cap referent polític i es troben al marge dels moviments associatius? O potser es que ara la manera de quedar adscrit a un moviment es farà ja per twiter i facebook? De moment ja tenen etiqueta "els indignats" i es un moviment transversal que no local i aparentment al marge de nacionalismes. I aquestes son les seves cares!




Els indignats expulsen la Guardia Urbana de la plaça
Quienes son los indignados?
La suerte de poder fotografiar la actualidad sin la presión de ninguna redacción, es que puedes hacer lo que te de la santa gana. La mala suerte es que tal vez no sirva de nada i seguramente no ganes ni un euro. Pero ante los acontecimientos de la Plaza de Cataluña y los indignados, no me puedo quedar mirando el futbol y la F1 sin darme cuenta que me aburren un montón. Pero, ¿como fotografiar una masa de gente reunida en un gran espacio, feo de narices, como es la plaza de Cataluña de Barcelona? hace tiempo que pienso en el tema de que la fotografía con paso de los años gana valor y es bastante evidente que la imagen de las personas cambia, peinados, complementos, manera de vestir... esto y el oir constantemente que solo había "perroflautas" (termino que se invento Loquillo) o "guarros" como dicen los policías en sus forums de internet (si,si, buscar que encontrareis) decidí el primer día hacer retratos de la gente concentrada, en las asambleas, durante las charlas, reunidos, delante la policía... para intentar saber : ¿quienes son los indignados? 
Bueno, pues yo creo que en los momentos de máxima concentración (los más interesantes) la gente es muy diversa, de todas partes, gente muy joven, a mi parecer mayoría de mujeres, predomina la gente de toda España, supongo que por la influencia madrileña, gente de barrio (las asambleas de barrio que he visto no son iguales a la de Cataluña) gente mayor, poca pero hay, el colectivo inmigrante resalta por su total ausencia, me refiero a los inmigrantes económicos, también remarco la ausencia de colectivos antisistema, independentistas, okupas, y hasta de  estudiantes, aunque hicieron una gran asamblea y una manifestación de apoyo, parecen mantenerse al margen de la acampada (como colectivo) Tampoco hay los movimientos vecinales, aún importantes en Barcelona. Así ¿quienes son los indignados? ¿gente no inscrita? ¿no tienen ningún referente político y se encuentran al margen de los movimientos sociales y asociacionistas? Es que tal vez la manera de quedar clasificado a un movimiento ahora se hace por twiter y facebook, así de momento ya tienen una etiqueta "los indignados" que por ahora es un movimiento transversal y no local y fuera aparentemente de los nacionalismos.¡ Y estas son sus caras!



Els indignats tornen a entrar a la plaça
Qui sont les indignés?

La chance de prendre des photos sans pression et de faire ça que on veut. Le malheur est de ne probablement pas gagner un seul euro. Mais, comment photographier une foule de personnes rassemblées dans un grand espace laid comme la Place de Catalogne a Barcelone? Les médias disent que les présents à la place ce sont de "chien-flute"(trop long à raconter ça!) ou des "cochons", comme la police dit dans ses forums d'internet (ouais, ouais, chercher pour trouver) Alors, le premier jour j'ai décidé de faire des portraits de personnes concentrées , dans les assemblées, au cours de conférences, en réunion, devant la police ... pour essayer de savoir: qui sont les indignés?
Eh bien, je pense que dans les périodes de concentration maximale (la plus intéressante) les gens sont très diverses, de tous les coins, très jeunes, la plupart des femmes, dominé par des gens de toute l'Espagne, je suppose à cause de l'influence de Madrid, des gens de quartier, des personnes âgées, les immigrants sont marqués par l'absence totale, je veux dire les migrants économiques, également je vois l'absence des collectives anti-système, indépendantistes, les squats et même des étudiants, même s'ils ont fait une grande assemblée et une manifestation de soutien. Alors, qui sont les indignés? Ben de personnes en dehors de toute référence politique et en dehors des mouvements sociaux et associations. Mais est-se peut-être le moyen d'être classé à un mouvement désormais par Twitter et Facebook avec une étiquette "indignés" ? Voilà leurs visages!




19 de maig 2011

Indignats! Indignados! En Colère!


Concentració de indignats amb els sitema polític i els polítics, amb la crisi, amb la banca...

Concentración de gente indignada con el sistema político, ante la crisis, ante la banca...

Concetration de colère contre le système politique, avec la crise, avec la banque.


ELS INDIGNATS! ¡LOS INDIGNADOS! LES CONCENTRATIONS!

Plaça Catalunya,Barcelona 18/05/2011

18 de maig 2011

La última casa de la Rambla del Raval/ L'última casa de la Rambla del Raval/ La derniere maison de la Rambla del Raval

L'última casa de la rambla del Raval.
No he tingut mai gaire consciencia del possible valor documental d'un tipus de fotografia que en veritat no he practicat molt, la que retrata els canvis en el paisatge urbà. Però aquesta incapacitat no vol dir que no em meravelli quan veig per exemple els llibres de Barcelona panoràmica , la Barcelona Inèdita etc...i evidentment el meravellós Eugene Atget, que va fotografiar tot un Paris completament esborrat del mapa. Es una llàstima que a Barcelona no hi hagi algú similar que immortalitzes tot el barri gòtic abans de la obertura de via Laietana. Tot això em ve al cap remenant l'arxiu i una vegada lluny del Raval. Per casualitat en les meves excursions pel llavors desconegut barri , vaig caure un 27 de març del 2000 sobre la demolició de l'ultima casa que quedava en peus a tota la rambla del raval i la illa Robadors gairebé intacta.Llavors el seu valor no era més que anecdòtic, però amb els anys crec que aquest tipus d'imatge agafa valor. Neopan 400 Nikon f90X 28-70mm. Març 2000.


Cruïlla dels carrers Espalter, Sant Josep Oriol i Sadurní, 27 març 2000.



La última casa de la Rambla del Raval 
Nunca he tenido demasiada conciencia del posible valor documental de un tipo de fotografía que en realidad no he practicado nunca, la que retrata los cambios en el paisaje urbano. Pero esta incapacidad no quiere decir que  no me maraville cuando veo por ejemplo  los libros de Barcelona Panorámica, Barcelona Inédita, y evidentemente el magnífico trabajo de Eugene Atget, que fotografió todo un París completamente desaparecido. Es una lástima que en Barcelona nadie fotografió sistemáticamente toda la ciudad antes de la destrucción de la Via Laietana. Todo esto lo he pensado buceando en el archivo, una vez lejos del Raval. Por casualidad en mis primeras excursiones por el barrio , desconocido para mi entonces, me di de morros un marzo del 2000 con la última casa en pie en la futura Rambla que estaba en plena demolición y con la Illa Robadors, casi completa. Entonces el valor de estas fotos me pareció anecdótico, pero con los años este tipo de foto creo que crece en valor. Neopan 400, Nikon f90X 24-70mm Marzo 2000.


Alguns dies abans a la cruïlla amb Sant Josep Oriol, la casa encara sencera.


La derniere maison de la Rambla du Raval (Barcelone)
Je n'ai jamais eu beaucoup de sensibilisation de la valeur potentielle d'un type de photographie documentaire que je n'ai pas vraiment pratiqué jamais, qui reflète les changements dans le paysage urbain. Mais cette incapacité ne signifie pas que je m'étonne quand je vois des livres comme Barcelone panoramique, Barcelone inédite et bien sûr le magnifique travail d'Eugène Atget, qui a photographié un Paris complètent disparu. Il est dommage, personne de Barcelone n'ait jamais systématiquement photographié la ville avant la destruction de la Via Laietana. Toutes ces choses je les pense en plongeant dans mon fichier photo noir et blanc et une fois loin du Raval. Par hasard, dans mes premiers voyages à travers le quartier, j'ai trouvé en mars 2000 la dernière maison du centre du quartier qui se trouvait en pleine destruction pour ouvrir de nouveaux espaces, à l'avenir la Rambla du Raval. Alors, j'ai trouvé la valeur de ces photos, anecdotique, mais au fil des années ce type de photo je pense qu'il croît en valeur. Neopan 400, Nikon F90X 24 70mm de Mars 2000.


Els últims moments de l'edifici el dia 28 de març de 2000.








5 de maig 2011

MOURINHO, TONI ALBÀ i ANSAR.

















MOURINHO, TONI ALBÀ i ANSAR.
El nacionalisme i el poder criden sempre d'alguna manera a l'enfrontament , per intentar 
beneficiar-se en alguna cosa. Això produeix efectes col.laterals com son la crispació, l'odi... però tenim la sort de tenir d'una banda Internet, els blogs independents etc., i d'una altre banda sorprenents productes d'humor televisiu, que nedant en la profunditat històrica de Spitting Image o Les Guignols de l'Info intenten ficar les coses al seu lloc: que volen senyors? I si es fa a través del riure doncs tens accés a amplis sectors de la població, als que un llibre com La Aznaridad de Montalbán, per molta raó que tingui, no arriba de cap de les maneres.
Veient a Toni Albà a Cracòvia fent una imitació de Mourinho bestialment crítica, he recordat el seu ANSAR, especialment brutal, i trobo que , ostres, els dos personatges potser s'assemblen en quelcom, en la seva idolatria per si mateixos, en que el fi justifica el mitjans i sobretot en la seva manipulació comunicativa. No hi ha semblances entre el ¿Por qué? I el "le puedo asegurar"?Aquí teniu a en Toni Albà a la vaga general del 20 de juny 2002, Fuji neopan1600, Rodinal 1+25, 7min 20º. 


MOURINHO, TONI ALBÀ y ANSAR.
El nacionalismo y el poder llaman siempre de alguna manera al enfrentamiento y la intolerancia, para intentar beneficiarse de alguna manera de alguna cosa. Eso produce inevitablemente efectos colaterales como el odio y la crispación. Pero ahora tenemos la suerte de tener internet, blogs independientes etc... y por otro lado sorprendentes productos de humor televisivo, que si nadamos en la profundidad histórica de Spitting Image o Les Guinyols de l'Info, intentan poner las cosas en su sitio: ¿que quieren señores? Y como se hace a través de la risa pues se tiene mucho más acceso a amplios sectores de la población, a los que un libro como La Aznaridad de Montalbán, por mucha razón que tenga, no llega ni de coña. Viendo a Toni Albà en Cracovia haciendo una magnífica y crítica imitación de Mourinho, he recordado su ANSAR, especialmente brutal, y creo que, ¡ostras! los dos personajes se parecen en alguna cosa, tal vez su idolatría por ellos mismos , en que el fin justifica los medios y sobretodo en la manipulación comunicativa. ¿No hay semejanzas entre el ¿por qué? y el "puedo asegurar" ? Aquí tenéis a Toni Albà en la huelga general del 20 de junio de 2002  Fuji Neopan 1600, Rodinal 1+25, 7min 20º.


MOURINHO, TONI ALBÀ et AZNAR.
Le nationalisme et le pouvoir en quelque sorte font toujours appel à la confrontation et d'intolérance, pour essayer de profiter de quelque chose. Cela produit inévitablement des effets secondaires tels que l'aine et la tension. Mais maintenant nous avons la chance d'avoir internet, les blogs indépendants etc. Et d'autre part des surprenants produits de télévision d'humour, comme Spitting Image et Guinyols de l'Info, en essayant de mettre les choses en place : que pensez-vous messieurs? Et comme cela se fait à travers le rire on touche à de larges segments de la population.Toni Albà un fameux acteur catalan de la même vile et ami de Sergi Lopez, fait dans une émission d'humeur une excellente imitation de Mourinho, cela m'a rappelé son imitation de Aznar dit ANSAR, particulièrement brutale et je pense, les deux personnages se ressemblent assez, peut-être leur idolâtrie pour eux mêmmes, peut-être que la fin justifie les moyens et surtout dans le traitement de la communication. Voici Toni Albà à la grève générale le 20 juin 2002 caractérisé de ANSAR. (entouré de traîtres) Fuji Neopan 1600, Rodinal 1 +25, 7min 20 º.