28 sept. 2011

Las Benedictinas de Sarrià, La Vanguardia, un helicóptero y Gustavo Gili. Les Benedictines de Sarrià, La Vanguardia, un helicòpter i en Gustau Gili. Les Bénédictines de Sarrià, La Vanguardia, un hélicoptère et Gustavo Gili.

La hermana Montserrat llama a las otras monjas desde la porteria 
con campanadas diferentes para cada una de ellas.Abril 2007.


Las Benedictinas de Sarrià, La Vanguardia, un helicóptero y Gustavo Gili. 
Ayer por la noche vi el programa "El Convidat" en TV3 donde Albert Om pasa un fin de semana en el convento de Benedictinas de Montserrat junto a la mediática hermana Teresa Forcades. Pues bien en el año 2007 junto al compañero periodista Jesús Martínez, pasamos todo un dia en el convento de las Benedictinas  de Sant Pere de les Puel.les en Sarrià, zona alta de Barcelona. Se puede decir que vivíamos los últimos momentos del reportaje fotográfico en Barcelona. Llegamos a las 5.30 para asistir a las maitines de las 6.00 y nos fuimos sobre las  20h. Nos mostraron todo el convento y fue realmente muy interesante y hasta cierto punto totalmente incomprensible. Tienen un taller importantísimo especializado en la restauración de libros antiguos fabulosos. Hacen la compra por internet y tienen una web para su “hostatgeria” por eso nosotros titulamos el tema Benedictinas.com aunque al final se publicó como “Internet en la clausura”. Se publicó en “La Revista” de la Vanguardia de la mano de Eugeni Madueño que me pagó 590€ por el reportaje (¡) La verdad es que podría explicar un montón de anécdotas sobre este tema, como que cogimos un helicóptero para hacer una vista desde el aire del convento (entonces se podía hacer sin pagar, ya que se ponía el nombre en el report y todos contentos) en esa foto se ve también la casa de Gustavo Gili Editor de GG, que vio la foto y me pidió el archivo. Yo le dije que evidentemente le regalaba la foto y el me prometió un envío de libros de su editorial. Unos días más tarde recibí un paquete con tres libros y la tarjeta que he escaneado. Murió unos meses más tarde. El reportaje fue publicado  como se puede ver en un espació excesivamente reducido y con fotos excesivamente pequeñas. La semana siguiente a la publicación recibí un mail a través de Jesús de las monjas , donde preguntaban porqué habíamos utilizado fotografías donde estaban tan mal ¡con la cantidad que había hecho! Entonces sentí un cariño enorme por aquellas mujeres. Ese fue el último reportaje publicado en la Vanguardia. Poco después unos señores llegaron para optimizar el periódico y lo primero que hicieron fue cargarse “LA REVISTA” donde publicábamos mogollón de colaboradores temas propios “no lleva publicidad”. El suplemento “El Dinero” aún sigue publicándose. Ya claro.


Les Benedictines de Sarrià, La Vanguardia, un helicòpter i en Gustavo Gili.
Ahir a la nit vaig veure el programa "el Convidat" L'Albert Om passa un cap de setmana amb les Benedictines de Montserrat i la seva estrella Teresa Forcades. Doncs bé el 2007 amb el company Jesús Martínez vam passar tot un llarg dia amb les Benedictines de Sarrià de l'antic convent de Sant Pere de Les Puel.les i es pot dir que vivíem els últims moment de la fotografia  de reportatge a BCN.  Vam arribar a les 5.30h del matí i vam marxar a les 20h. Ens van ensenyar tot el convent va ser molt interessant i fins a cert punt totalment incomprensible. Tenen un taller de restauració de llibres antics molt important i també fan llibres i llibretes artesanals. Fan la compra per Internet i disposen de web per la seva hostatgeria. Per això ens va semblar interessant titular el report Benedictines.com però al final va sortir com "Internet en la clausura". Va ser publicat a "La Revista" de la Vanguardia de la mà d'Eugeni Madueño que llavors em va pagar 590€ per el reportatge.(¡) No se quantes anècdotes podria explicar d'aquest report, de veritat...una es  que vam agafar un HELICÒPTER per fer una vista Aèria de monestir, casualment al costat del monestir hi ha la casa de Gustavo Gili, que la va veure i em va demanar una copia. Jo li vaig dir que evidentment li regalava l'arxiu. Em va prometre un envio de llibres i al cap de poc dies vaig rebre tres llibres de l'editorial GG amb la nota que reprodueixo. Va morir uns mesos més tard. El reportatge va ser publicat com el veieu, poc espai per massa contingut i amb les fotos massa petites. La setmana següent a la publicació vaig rebre un mail de les Monges on em deien, que com es que havia agafat fotos on sortien tan malament, amb la quantitat de fotos que havia disparat... llavors vaig sentir una estimació enorme per aquelles dones. Va ser el últim reportatge que vaig publicar a la Vanguardia. Poc després uns senyors que van venir a "Optimitzar" el diari es van carregar "La Revista" on publicarem moltísims col.laboradors  ja que no portava publicitat. Van mantenir el suplement "El dinero". Clar. 


Les Bénédictines de Sarrià, La Vanguardia, un hélicoptère et Gustavo Gili.
 Hier soir, j'ai vu l'émission "El convidat» a la télévision catalane dans laquelle Albert Om passe un week-end au monastère bénédictin de Montserrat avec la très connue soeur Teresa Forcades. Eh bien en 2007 avec mon confrère Jesús Martínez, j'ai passé une journée entière au monastère bénédictin de Sant Pere Puel.les de Sarrià, a Barcelone, dans les quartiers chics de la ville. On pourrait dire que nous avons vécu les derniers moments de la photographie de reportage à Barcelone. Nous sommes arrivés à 5h30 pour assister à la matinée de 6h00 et nous sommes partis environ a 20h00. Elles nous ont montré tout le couvent. Elles ont un important atelier qui se spécialise dans la restauration de fabuleux vieux livres. Elles font aussi leurs achats en ligne et ont un site web pour son «Hostatgeria" C'est pour cela que nous avons suggéré le titre Benedictinas.com, mais finalement ça été publiée comme «Internet à la clôture. J'ai beaucoup d'histoires à ce sujet, par exemple, nous avons pris un hélicoptère pour faire un point de vue du couvent, dans la photo se trouvait la maison d'un fameux éditeur de Barcelone,Gustavo Gili éditeur de GG, qui a vu la photo et m'a demandé le fichier. Je lui ai donné la photo et lui m'a promis de m'envoyer de livres de son éditoriale. Quelques jours plus tard j'ai reçu un paquet avec trois livres et la carte que j'ai scanné. Il est mort quelques mois plus tard. Le travail a été publié comme on le voit, dans un espace trop petit et avec les photos trop petites. La semaine suivante à la publication, j'ai reçu un courrier des religieuses, qui se demandait pourquoi on avait utilisé des images si mauvaises avec toutes les photos que j'avait fait ! Là, moi j'ai senti une grande affection pour ces femmes. Ce fut le dernier reportage publié dans le Vanguardia. Peu de temps après des hommes sont venus pour optimiser le journal et la première chose qu'ils firent fut éliminer "La Revista" parce que "elle ne diffuse pas de publicité." Le supplément «Argent» est toujours publié. ah!





Por la tarde se reunen todas ellas en una sala para discutir sobre los temas del convento.
Tal como salió publicado en la Vanguardia del 9 de septiembre de 2007
La vista desde el cielo del convento y sus alrededores.
La carta que me envio Gustavo Gili.


La hermana María Dolores es la responsable del taller de restauración
uno de los principales de Catalunya, donde se restauran incunables  y manuscritos. 
Las maitines a las 6h00

18 sept. 2011

Le sommet du G8 de 2002 et Kim Manresa/La Cumbre del G8 de 2002 y Kim Manresa/La cimera del G8 de 2002 i en Kim Manresa.


La Cumbre del G8 de 2002 y Kim Manresa.
La cumbre de jefes de estado G8 que tuvo lugar en Barcelona en marzo de 2002 fue uno de los mejores momentos que he podido fotografiar. Había una movilización general como no  había visto nunca. Partidos, sindicatos, colectivos, grupos, grupúsculos, asociaciones,  la "gente" estuvo movilizada durante varias semanas, en contra de los poderosos, que no solo se reunían, si no que tocaban los cojones de mala manera al bloquear la ciudad durante 3 días. Creo que fue el germen del éxito de las movilizaciones contra la guerra del 2003. Pero esto ya dará pié a un post más largo que estoy preparando con muchas fotos. A esta foto le tengo especial cariño, ya que en negativo no era muy de cajón que un disparo así te saliera bien, en concreto aquí hice tres disparos por si acaso, y el más acertado es este, ya que el joven gritando está centrado y los cascos nos dirigen a él. El volumen de estos mismos se contrapone al de la masa de gente que tienen en frente. El pueblo anarquico contra el poder uniforme. Luego observando el negativo me di cuenta que el fotógrafo calvo sin casco ni hostias era Kim Manresa, autor de un fabuloso libro sobre el Molino en los años 80, de un reportaje increíble sobre la ablación en Africa...
Aquí está el negativo pasado por el escáner. Neopan 400 Fuji. Revelado con Rodinal 1+25. Nikon F90X, 28-135mm.

La cimera del G8 de 2002 i en Kim Manresa.
La cimera de caps d'estat del G8 que es va fer a Barcelona el març de 2002 la recordo com un dels millors moments que he fotografiat a Barcelona. La mobilització era general, partits, sindicats, col.lectius, grups i grupuscles, associacions, la "gent" es va mobilitzar durant setmanes, en contra dels poderosos, que no només es reunien, si no que a més a més tocaven els collons tallant la Diagonal durant tres dies. Crec que aquesta va ser la llavor de l'enorme èxit de les mobilitzacions contra la guerra del 2003. Però ja faré un post més llarg amb tot això. En tot cas a aquesta foto li tinc un especial carinyo ja que en negatiu no era fàcil aconseguir un bon disparo d'aquesta manera, així que aquí vaig fer tres disparos. El que veieu es el més encertat. El jove que crida està centrat i el conjunt de cascos de policia ens porta cap a ell. El volum d'aquests mateixos cascos es contraposa al de la massa de gent que tenen davant. El poble anàrquic contra el poder uniforme. després observant el negatiu em vaig adonar que el fotògraf calb era en Kim Manresa, autor d'un fabulós llibre sobre el Molino dels anys 80 i de un magnífic reportatge sobre l'ablació a l'Africa...
Aquí teniu el negatiu complet passat per l'escaner. Neopan 400 Fuji. Revelat amb Rodinal 1+25. Nikon F90X 28-135mm.












Le sommet du G8 de 2002 et Kim Manresa.
Le sommet des chefs d'état le G8 c'est fait à Barcelone en mars 2002, la mobilisation était générale dans la ville. Partis, syndicats, collectifs, groupes, clans, les associations, le «peuple», ont été mobilisés pendant plusieurs semaines, contre les puissants, le pouvoir, qui bloquait la ville pendant trois jours. C'était le germe de la réussite des mobilisations contre la guerre en 2003. Mais je vais faire une autre post avec de nombreuses photos à ce sujet. Sur cette photo j'ai une affection particulière. Voilà une belle disposition des éléments. D'une partie les grands casques monotones qui se confrontent avec l'anarchie de la masse. Le peuple contre l'uniformité du pouvoir... et le jeune qui crie juste au milieu, à coté c'est Kim Manresa un grand photographe Barcelonais. Fameux pour son travail du théâtre de variétés "El Molino" et plusieurs reportages en Afrique.
Voilà le negatif. Fuji Neopan 400, Rodinal 1+25 et Nikon F90X 28_135mm.

14 sept. 2011

Jane Goodall y el agua del lavabo/Jane Goodal et l'eau des toilettes/Jane Goodall i l'aigua del lavabo

Jane Goodall. Cosmocaixa Barcelona.18/05/2007 
Jane Goodall i l'aigua del lavabo.
Quan vaig fer aquest retrat no tenia gaires esperances que fos publicat.Es un recurs que pot agradar o no. La Jane Goodall es una de les persones que he fotografiat que més pau interior irradiava a tot el seu voltant d'una manera bestial. Ella es dedica a observar animals, el seu comportament, com es comuniquen... en aquell moment jo la observava a ella. Érem un munt de gent, el periodista, un traductor D'Anglès, el responsable de torn del Cosmocaixa, jo i no se qui més. Hi havia  moments de silenci entre preguntes ja que es tenia que traduir. En aquells moments ella em mirava de reüll i de fons es sentia un munt d'aigua que s'escolava misteriosament per algun lloc del despatx. Vaig aprofitar un d'aquest moment s per fer aquest retrat. Al final ella no es va poder estar i com tots semblaven molt seriosos i ocupats em va preguntar en angles: que es aquest soroll d'aigua? Li vaig dir que no en tenia ni idea, li vaig preguntar llavors al responsable , que em va respondre en català, que allò eren els lavabos, que per molt que el CosmoCaixa fos nou doncs que tenia alguns problemes de sonorització i un munt de coses més va dir... jo em vaig girar cap a la jane Goodall i li vaig dir " are the toilets!"els dos vam riure i això em va fer sentir molt be!

la pàgina de ADN del 28 de maig 2007
Jane Goodall y el agua del lavabo.
Cuando hice este retrato no tenía muchas esperanzas de que fuese publicado. Es un recurso que puede gustar, o no. La Jane Goodall es una de las personas que he fotografiado que más paz interior irradiaba a su alrededor de manera bestial. Ella se dedica a estudiar, observar el comportamiento de primates... en ese momento yo la observaba a ella. Había un montón de gente en el despacho del Cosmocaixa, el periodista, el traductor, el responsable del Cosmocaixa, yo mismo, y creo que alguien más. Había un momento de silencio entre preguntas ya que se tenía que traducir. En esos momentos ella me miraba de reojo y de fondo se oía una cascada de agua deslizarse por algún lugar del despacho. Aproveché uno de esos momentos para hacerle este retrato. Al final Jane no se pudo resistir y como todos eran muy serios y parecían super ocupados, me pregunto en Inglés: ¿que es ese ruido de agua? Le dije que no tenia ni idea (I dont know) y le pregunte al responsable, que me respondió en catalán muy aceleradamente como escusándose, que eran los lavabos que el edifico era nuevo pero tenia unos problemas de aislamiento acústico y no se que mas... entonces me giré hacia ella y le dije "are the toilets!" los dos nos reímos i eso me hizo sentir muy bien!































Jane Goodall et l'eau des toilettes
Jane Goodall et une des personnes que j'ai Photographie avec une sensation de paix intérieure plus grande. Elle observe, étudie les primates, leur comportement... .À ce moment dans le bureaux on était plusieurs personnes, le journaliste, un traducteur d'anglais, le responsable du centre Cosmocaixa de Barcelone, moi et une autre personne. Entre questions un moment de pause se faisait, la traduction oblige. Ce en une de ses poses, que j'ai fait ce portrait. Dans le fond on entendait dans le bureaux de l'eau tomber en cascade. La curiosité de Jane, trop grande, finalement elle m'a demandé c'est quoi ce bruit d'eau?J'ai demandé ou responsable qui m'a répondu en catalan, "les toilettes" je me suis retourné vers Jane et je lui dis: "are the toilets!" alors tous les deux on a bien rigole!









8 sept. 2011

Retrato/retrat/portrait: Rosa Maria Calaf

Retrato/retrat/portrait: Rosa Maria Calaf. 

Rosa Maria Calaf, periodista, fotografiada al carrer capitan Arenas, a prop de casa seva.
08/09/2011
Imageweek 155
imageweek collection link.

Un concierto Punki que acabó fatal y en CD/Un concert Punki que va acabar fatal i en CD/Un concert Punk qui a mal fini et un CD.


Primera linea del concierto. 29/01/2000 Cotxeres de Sants
Un concert Punki que va acabar fatal i en CD
El 29 de gener del 2000 vaig anar a fer fotos d'un concert del grup Ostia Puta, m'ho van demanar els col.legues de Radio BronKa. Es va muntar un embolic fenomenal, primer a la porta d'entrada on es van produir baralles i es va entrar a la força. Aixo no ho vaig veure, ja que feia fotos del grup. Però una vegada a dins els incidents es van reproduir per tota la sala fins arribar a l'escenari on amb molta pena la gent de seguretat de l'escenari van poder mantenir un cert ordre, sota la insistent demanda del cantant . Al final un braç trencat i osties varies...Es va fer un CD que es deia OSTIA PUTA ¿dónde estabas tu?


páginas interiores del CD
Un concierto Punk que acabo fatal y en CD.
El 29 de enero del 2000 hice fotos de un concierto del grupo Ostia Puta, me lo pidieron los colegas de Radio Bronka. Se montó un lio fenomenal, primero en la puerta de entrada donde se dieron  para entrar gratis. Eso no lo vi, ya que estaba en el escenario fotografiando el grupo. Pero una vez dentro la bronca se reprodujo por toda la sala, hasta llegar al escenario, donde más pena que gloria la gente de seguridad pudieron evitar males mayores y mantener un cierto orden, bajo la continua insistencia del cantante que amenazaba con finalizar el concierto. Al final un brazo roto y Ostias varias. Se hizo un CD que se llamó OSTIA PUTA ¿dónde estabas tu?
Un concert Punk qui a mal fini et un CD.
Le 29 janvier 2000 j'ai fait des photos pour un concert d'un groupe de musique Punk. La chose et mal partie dès le début quand des mecs arrivés à la porte voulait entrer sans payer. Moi je faisais les photos du concert, mais les incidents sont arrivés à la première ligne. Les mecs de sécurité ont réussi à maintenir l'ordre. Résultat un bras cassé et plusieurs bagarres. Le groupe a fait un CD avec les photos.

el grupo OSTIA PUTA
la cosa acabó a OSTIA limpia


¡PUNK!
¡PUNK!
el enano del concierto 
¡PUNK!
el CD

5 sept. 2011

Ronda Sant Pau amb Paral.lel, accidents o la desidia municipal.La Ronda Sant Pau con Paral.lel, accidentes o la desidia municipal/ LA Ronda Sant Pau et l'avenue du Paral.lel, accidents et négligence municipale.

Ronda Sant Pau amb Paral.lel, accidents o la desidia municipal.
Fa anys que es parla de la reforma del Paral.lel i la Ronda Sant Pau. Avui al diari a sortit el tema de nou. Segurament serà per d'aquí, 4 o 8 anys. En 11 anys a la Ronda he vist pel balcó moltes coses. Molts accidents a causa de la mala distribució del trafic , la mala pintura, la mala senyalització, la perillositat de l'encreuament, les bicis i les motos que volen passar per on no poden. Aquí teniu una petita mostra d'accidents que he pogut fotografiar. En 4 o 8 anys més en aquesta cruïlla, quants accidents més hi pot haver? Desídia municipal, desídia burocràtica,desídia d'uns senyors que fan les coses als seus despatxos. Això si un flamant Molino tot nou vigila el lloc, tapat per uns frondosos arbres que no deixen veure la tant aclamada façana. Al mateix temps vianants, ciclistes, motociclistes, es juguen la vida en un creuament que sembla del tot innocent. Que les imatges parlin!


La Ronda Sant Pau con Paral.lel, accidentes o la desidia municipal.
Hace muchos años que se habla de la reforma del Paral.lel de Barcelona. Hoy en el diario he vuelto a ver el tema. Seguramente se hará en unos 4-8 años (!). En los 11 años que he vivido en la Ronda he visto desde mi balcon muchas cosas. Muchos accidentes causados directamente por culpa de la mala distribución del tráfico, la mala pintura, la mala señalización, la peligrosidad del cruce, las bicis y las motos que quieren pasar por donde no pueden. Aquí tenéis una pequeña muestra de accidentes que he podido fotografiar. En 4 -8 años ¿cuantos accidentes más habrá en este cruce? Desidia municipal, desidia burocrática, desidia de unos señores que hacen las cosas MAL desde sus despachos de burócratas. Eso si el flamante nuevo Molino lo vigila todo desde su tan aclamada nueva fachada ultramoderna, completamente oculta tras unos frondosos árboles. Mientras tanto, peatones, ciclistas y motoristas se juegan la vida en un cruce de inocente apariencia. Las fotos os hablarán.


La Ronda Sant Pau et l'avenue Paral.lel, accidents et négligence municipale.
Ça fait beaucoup d'années que la Mairie de Barcelone, parle de changer cette avenue. Malheureusement ça va être que pour d'ici 4-8 ans! J'ai vécu pendant 11 ans ici. Depuis mon balcon j'ai vu plein de choses, entre elles des accidents. Le motif et la mauvaise signalisation, la mauvaise peinture du sol, la mauvaise distribution de la circulation et le danger du carrefour, ou les motos et les bicyclettes, veulent passer où ce n'ets pas possible. Ici vous avez une série de photos d'accidents. Combien d'accidents il peut avoir en 8 ans de plus? La négligence de la mairie et de ses bureaucrates, combien d'accidents elle couterá encore?



09/abril/2005 abans de pintar el pas de vianans actual. Carrer Sant Pau amb Ronda.


03/03/2007Sempre el mateix lloc La cantonada de l'hotel Barcelona Universal.
03/03/2007 Sempre el mateix lloc La cantonada de l'hotel Barcelona Universal.


20/03/2007 el mateix lloc 15 dies després.Sempre el mateix lloc La cantonada de l'hotel Barcelona Universal.

27/04/2007 Uns metres més endavant Al no rés del Carrer Sant Pau amb la Ronda.

31/03/2008 El mateix lloc de la foto anterior menys d'un any després.
18/03/2010 La cantonada de l'Hotel Barcelona Universal.
18/03/2010La cantonada de l'Hotel Barcelona Universal.
07/05/2010 sempre el mateix lloc, la illeta de Ronda Sant Pau amb Paral.lel.


3 sept. 2011

De Compres!/De Compras!/Faire des courses!

De Compres!/De Compras!/Faire des courses!
Mercat de Santa Caterina, Barcelona. Octubre/novembre 2010



















Mercat de Santa Caterina, Barcelona. Octubre/novembre 2010.