29 août 2011

OTARU La ciutat del peix/OTARU la ciudad del pescado/OTARU la ville du poisson

Otaru, Hokkaido Japan. 06/2010

OTARU. La ciutat del peix
En un dels meus viatges al Japó vaig anar a parar a Otaru. Ciutat portuària a uns 50km de Sapporo a Hokkaido, Otaru va ser una de les principals factories d'areng i centre d'importació i exportació amb Rússia. Desmuntada completament la industria s'ha convertit en un gran centre turístic que te millers de turistes japonesos, amb moltes ganes de veure els antics dipòsits, cases d'estil europeu, i restes industrials de la ciutat. Un lloc fàcilment comprensible per un Europeu. Vaig decidir deixar el digital i treure la Nikon amb un 28mm i película tri-X Kodak. Després d'un rato mirant la tapa a cada disparo, com si d'un ionqui es tractés amb el mono, vaig tornar a sentir aquell altre subidón que dona el  "només un disparo i ja veurem si he aconseguit el que volia". La Tri-X es revelada amb D-76 Kodak i escanejada amb el Epson 2400 photo. Després un retoc molt breu amb photoshop.Cliqueu aquí per veure el report sencer. Inclou a la foto 13 la "Rosetta" de Otaru.

Otaru, Hokkaido Japan. 06/2010

OTARU, la ciudad del pescado.
En uno de mis viajes a Japón fui a parar a Otaru, una ciudad portuaria a unos 50km de Sapporo en Hokkaido. Otaru fue en su día una de las principales factorías de arenque y un centro de importación y exportación muy importante con Rusia. Desmontada completamente la industria pesquera, se ha convertido en un curioso centro turístico donde acuden japoneses a miles para ver los antiguos almacenes, casa de estilo europeo y restos industriales. Es un lugar fácilmente comprensible para un europeo. Decidí aparcar la cámara digital y sacar la Nikon con el 28mm y película TriX Kodak. Después de un rato mirando la tapa trasera de la Nikon como si de un yonqui con el mono, volví a sentir ese subidón  que da el "solo un disparo a ver si queda como quiero". La TriX está revelada con D76 Kodak y escaneada con un Epson 2400 photo. Después un poco de retoque photoshop.Pinchar aquí para ver todo el reportaje. Incluye en la foto 13 la "Rosetta" de Otaru.

OTARU, la ville du poisson.
Pendant un de mes voyages dans le Japon, je suis arrivé a Otaru, un ancien port pécheur a 50 km de Sapporo, Hokkaido. Otaru était un des principales ports de hareng du pais et un centre d'importation et exportation très important avec la Russie. Finie l'industrie, la ville et maintenant un curieux centre touristique visité par de milliers de japonais, qui viennent voir les anciens entrepôts, maisons européennes et les restes industrielles. Ce jour-là j'ai décidé de laisser la caméra numérique et j'ai fait servir m'a Nikon avec le 28mm et film Tri_X Kodak. Après un bon moment de regarder constamment la part arrière du boitier comme un drogué, j'ai resenti le plaisir de faire une seule photo et penser " es que le résultat sera l'attendu?"LA Tri-X et développé avec du D76 Kodak et l'scanner numérique et un Epson perfection 2400 photo, une petite retouche avec Photoshop et voilà. Cliquer ici pour voir tout le reportage. LA photo 13 c'est la "Rosetta" de Otaru.



Otaru, Hokkaido Japan. 06/2010

25 août 2011

TURBINI EXPRESS Le Caire-Alexandrie

TURBINI EXPRESS El Caire - Alexandria 02/08/2010


TURBINI EXPRESS El Caire - Alexandria
Com que es típic de l'estiu la utilització de refregits , i ja que em trobo còmodament ins-talat en la mes absoluta inòpia, us proposo aquest curiós treball  que va sortir del viatge d'anada i tornada en Turbini Express, de El Caire  a Alexandria.  Trens, suburbis, creuaments, cementiris, granges, careteres, camells, tot amb el mateix punt de vista amb l'objectiu pla sobre el vidre de la finestra. Egipte parla sol! cliqueu aquí!
TURBINI EXPRESS El Cairo - Alexandria
Ya que es típico del verano los refritos, y como me encuentro instalado cómodamente en la más absoluta inopia, os propongo este curioso trabajo que salió del viaje de ida y vuelta con el Turbini Express de El Cairo a Alejandría. Trenes, suburbios, cruces, cementerios, camellos, granjas, todo desde un mismo punto de vista con el objetivo pegado a la ventana. Egipto habla solo! Pinchar el enlace!
TURBINI EXPRESS Le Caire - Alexandrie
Comme en été tout le monde de faire servir de choses anciennes, je vous présente ce curieux travail fait dans le Turbini Express, le train du Caire a Alexandrie. Trains, la banlieue, passages à niveau, cimetières, chameaux, routes, fermes, tout du même point de vue avec l'objectif collé sur la fenêtre. L'Egipte parle seul! Regardez ici!

TURBINI EXPRESS El Caire - Alexandria 02/08/2010

17 août 2011

La noia i la calavera. Una mica de miopia periodística/La Chica y la calavera.Un poco de miopía periodística/ La fille et la tête de mort. Un peu de journalisme myopie


07/11/2006.
La noia i la calavera. Una mica de miopia periodística.
En aquesta ocasió jo venia corrents dels jutjats de Passeig Lluís Companys, i tornava cap a casa per enviar les horroroses fotos d'algun tipo emmanillat amb la cara tapada, mogut i mal enquadrat per ADN. Havia sentit que al carrer Pou de la figuereta "el forat de la vergonya" havien trobat uns enterraments del segle VII. Vaig passar per veure. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure una noia amb rastes en un forat desenterrant lo que semblava una calavera. La visió era directa i vaig esperar un rato... la calavera va anar sortint mostrant unes dens quasi millors que les meves, va sonar un telefon i la noia va agafar el mòbil... 1400 anys separaven les dues accions.Em va semblar una foto fantàstica, la vaig proposar a en Tito Ros de ADN, que va dir que s'ho miraria, però no en van fer ni cas a la redacció. Llavors vaig fer un imageweek que funcionava molt bé. Uns mesos més tard tot dinant amb L'Eugeni Madueño, em va explicar que quan va rebre la foto l'havia fet córrer per la redacció de la Vanguardia, però que va rebre com a única resposta una pregunta: I qui es aquest tio que ha fet la foto? Es una de les meves fotos preferides.
La Chica y la calavera.Un poco de miopía periodística
En esta ocasión volvía a toda pastilla de los juzgados  del Passeig Lluis Companys, para ir a casa a enviar unas fotos horrorosas de algún tipo con manillas, la cara tapada , movido y mal encuadrado para ADN. Tenia oído que en la calle Pou de la Figuereta, “el agujero de la vergüenza” habían encontrado unos enterramientos del siglo VII, y pasé a ver. Mi sorpresa fue enorme cuando vi una chica con rastas desenterrando una calavera, la visión era directa y me quede esperando un rato… la calavera iba saliendo y de repente sonó un teléfono i la chica cogió su móvil… 1400 años separaban las dos acciones! Me pareció una foto fantástica y la propuse a Tito Ros de ADN, que me dijo que lo miraría, pero nadie de la redacción le hizo ni el menor caso. Entonces hice y envié un Imageweek con ella. Unos meses más tarde comiendo con Eugeni Madueño, me explicó que al recibir la imagen la había movido por la redacción de la Vanguardia, y que como única respuesta consiguió una pregunta: ¿y quien es este tío que ha hecho la foto? 
Es una de mis fotos favoritas.
La fille et la tête de mort. Un peu de journalisme myopie.
Ce jour-là je courrais chez moi pour envoyer de photos faites ou tribunal de Barcelone pour le journal ADN. j'avais entendu dire que dans la rue "Pou de la Figuereta", on avait trouvé des enterrements du VII siècle et j'ai décidé de passer voir. Et quelle surprise, quand j'ai vu cette fille en train de déterrer cette tête de mort. La vision était directe et j'ai décidé d'attendre un moment. La tête de mort se montrait avec de dents presque meilleurs que les miens, alors un téléphone a sonné et la jeune fille a pris son portable... 1400 ans séparent ses deux actions. J'ai pensé que c'était un moment et une photo fantastique, j'ai passé la photo à Tito Ros du journal ADN, mais personne n'a vu l'image chez ADN. J'ai fait alors un Imageweek avec la photo. Quelques mois plus tard rédacteur en chef de La Vanguardia (un grand quotidien de Barcelone) il m'expliqua qu'au moment de recevoir l'image il l'avait bougé dans la rédaction, mais l'unique réponse qu'il avait trouvé etait: Qui est se tipe qui ha fait la photo? Ben voilà une de mes photos préférés!


vaig fer un muntatge amb les fases del desenterrament.
Hice un montage con las fases del desentierro de la calavera
J'ai fait un montage avec les différentes fasses du déterrement
La noia al forat i una vista general de les excavacions
La fille dans le trou et une vue génerale des excavations
La chica en el agujero y una vista general de las excavaciones


12 août 2011

Turista arqueado y le Lydia/ turista corbat i Le Lydia/Touriste courbe et Le Lydia

LA FRANCE EN VACANCES
Imageweek 154

Turista arqueado y "le Lydia".
Turista corbat i Le Lydia/
Touriste courbe et Le Lydia
Le Barcarès, Roussillon. 11/08/2011




10 août 2011

Afinant el retrat de premsa. Afinando el retrato de prensa . J'affine le portrait de presse.

Alguns retrats fets darrerament per la revista Theknos.
Algunos retratos hechos últimamente para la revista Thecknos.
Quelques portraits faits dernièrement pour le magazine Thecknos.


Ramon Pascual, president del Sincotró Alba.  Theknos 154.Juny 2011


Cònsol general del Japó a Barcelona. Thecknos 153 maig 2011


Joan Amorós secretari general de Ferrmed. Thecknos 155 juliol 2011.


Ramon García Bragado, tinent d'alcalde d'urbanisme de BCN.  Theknos 151 març 2011


Anna Rosa Martín, delegada Greenpeace Catalunya. Theknos 150 febrer 2011.

Manel Pousa, "Pare Manel". Theknos 148 Desembre 2010.

Emili Rousaud, Director general FactorEnergia. Theknos 152 Abril 2011.

LONDON CALLING

Alfred Hitchcock, Monty Python, Michael Caine, Spitting Image, Oasis, Benny Hill, George Orwell, The Young Ones, The Housemartins, Joe Strummer, Charles Darwin, Virginia Woolf, Tate Modern, Charles Chaplin, Jack The Ripper, William Shakespeare, The BBC, the London Bridge, Rolling Stones, Amy Winehouse, Sex Pistols,Sid Vicious, Harrods, David Bowie, the tube, Partenón frieze, Virginia Woolf, Picadilly Circus, Ken Loach, The Big Ben, Dr Jekyll and Mr Hyde, Sherlock Holmes, Scotland Yard, Speakers' Corner, Rowan Atkinson, Oxford-Cambrigde...

City of London 11/09/2004
Y la City, una representación física de las elites financieras que contiene y que controlan el poder y la economía. La economía de extensos barrios repletos de jóvenes sin trabajo que no pueden aspirar al estado del bienestar que les han vendido los mass-media y que se supone proporcionan los bienes materiales...

Et la City, une représentation physique des élites financières anglaises qui ont le contrôle du pouvoir et l'économie. L'économie de grands banlieues bourrés de jeunes sans travail, comme à Paris et qui ne peuvent prétendre a l'état-providence que les mass-media leur ont vendu...
City of London 11/09/2004

I la City , una representació física de les elits financeres que s'hi troben, controlen el poder i la economia. La economia del gegant extraradi farcit de joves sense feina que veuen com no poden aspirar al estat del benestar que els hi han venut els mass-media i que suposadament proporcionen els bens materials...


Fuji Superia 400, Fuji Provia 100,  Nikon F90, 28-105 f 3,5/4,5.  Scaner Epson Perfection 2400 Photo.


Notting Hill, 09/09/2004


Los incidentes en Big Picture/ els incidents a Big Picture/ les émeutes a Big Picture http://www.boston.com/bigpicture/2011/08/london_riots_update.html

3 août 2011

La Central de la Ferralla i en Joan Fontcuberta/La central de la chatarra y Joan Fontcuberta/La central de la ferraille et Joan Fontcuberta


Stanislas i Marc recollidors de ferralla a Barcelona.  Carrer Badajoz 112 de Barcelona.
La central de la ferralla i en Joan Fontcuberta.
Ahir vaig estar unes hores al carrer Badajoz 112, una central de ferralla i casa d'un parell de centenars de persones africanes. Volen crear una cooperativa per poder sobreviure, la majoria treballaven en construcció, cambrers, han fet de tot. Ara només els hi queda la ferralla. Ells volen, però el sistema els deixarà? Preparant aquest post  acabo de sentir en Joan Fontcuberta per la ràdio, el seu elitisme es tant superficial que fa riure, i distancia encara més la suposada fotografia artística (?) que practica, del gran públic i evidentment de la central de ferralla del Poblenou.






La central de la chatarra y Joan Fontcuberta.
Ayer estuve unas horas en la calle de Badajoz 112 de Barcelona, una central de chatarra y casa para un par de centenares de personas africanas. Quieren crear una cooperativa para sobrevivir, la mayoría de ellos trabajaba en la construcción, de  camareros, han hecho de todo. Ahora solo les queda el hierro. Ellos quieren, pero ¿el sistema les dejará? A todo esto acabo  de escuchar a Joan Fontcuberta por la radio, su elitismo es tan superficial que da risa y lo distancia aún más a él, y la supuesta fotografía artística que practica, del gran público. Y por supuesto de la central de la chatarra del Poblenou.
La central de la ferraille et Joan Fontcuberta.
J'ai passé hier quelques heures rue Badajoz 112 de Barcelone. C'est une central de ferraille ou deux centaines d'africains tentent de continuer de vivre en travaillant de ramasseurs de ferraille dans les rues de Barcelone. Ils veulent créer une coopérative. Avant la crise ils avaient du travail dans le secteur de la construction, comme garçon de café... maintenant ils ont que la ferraille. Le système leur permetra? Pendant que j'écris ce post, j'ai entendu dans la Radio le "photographe" Joan Fontcuberta (http://www.fontcuberta.com/) son élitisme et tellement superficiel qu'il fait rire et l'éloigne encore plus, d'un public générale,  comme de la central de ferraille du Poblenou de Barcelone.

On discute rue de Badajoz 112, Poblenou de Barcelone